dimarts, 4 de setembre del 2012

UN VIATGE SENSE RETORN

El centre d'Amposta de la mateixa cadena del de Vilafranca del Penedès. 


Ahir es van declarat “territori català lliure) els municipis de Sant Pere de Torelló i Calldetenes, tots dos de la comarca d’Osona. A la moció presentada pels plenaris corresponents, s’insta al president de la Generalitat Arturo Mas a que proclami la independència de Catalunya.
Intueixo que, a partir d’ara, serà un degoteig de municipis que s’adheriran a la moció, la qual cosa s’acabarà convertint en un viatge sense retorn.
Ja sabeu que sempre he estat escèptic a aquests tipus de mesures. Finalment serviran per alguna cosa?
Un cas pràctic. A les mocions, ambdós municipis, renunciaven explícitament a qualsevol tipus del llei estatal que els pogués afectar. Quan l’Estat els hagi de fer transferències econòmiques, també hi renunciaran?
ERC usa aquesta mena d’accions amb finalitats partidistes, no ho dubteu. Primer van ser els referèndums per a demanar la independència que es van fer per bona part del nostre territori. Resultat fins ara: zero.
Després es va creat l’Associació de Municipis per la Independència que es van aglutinar sota el paraigua de l’Assemblea Nacional Catalana que va realitzar actes per diverses poblacions amb la finalitat de recollir cada dia més adeptes i proclamar algun dia la Independència de Catalunya. De moment, l’acte culminant serà la manifestació de l’11 de setembre.
Què en sortirà de tot plegat? Ja ho avança: RES. Per a que Catalunya sigui independent la primera cosa que necessita és tenir autonomia fiscal. Què va primer la independència o l’autonomia fiscal? Què va primer l’ou o la gallina?
Qualsevol declaració d’independència passa, irremediablement pel reconeixement internacional. I bona part d’aquest reconeixement passar per que Espanya accepti el nou estatus per a Catalunya. I no tots els castellans hi estan d'acord. N'hi ha que fins i tot ens ha amenaçat amb una acció armada. És per això que davant d'involucionistes així calen dues coses: Estar més units que mai (aquí no sobre ningú) i prendre accions contundents però coherents a la vegada. 
A mi em sembla perfecte que “Catalunya sigui un nou estat d’Europa” i el dia 11 penso assistir a la manifestació de Barcelona. Però no m’agrada fer volar coloms que és el que està fent ERC i en bona part CDC. Cal ser una mica més realistes.
Tampoc tenen retorn les accions que va iniciar l’alcalde de Marinaleda Juan Manuel Sánchez Gordillo.  Per primer cop a una població catalana (Vilafranca del Penedès) s’ha fet una acció similar. L’agrupació local  de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca va entrar a un supermercat de la localitat i es va emportar productes de primera necessitat per valor d’uns 200 euros que, posteriorment, va repartir entre algunes famílies realment necessitades.
Si comparem les dues accions ens en adonarem de l’enorme diferència que hi ha. Mentre uns demanen la Lluna, l màxima preocupació dels altres és poder donar de menjar als seus fills.


LES FOTOS DE L'ESTIU. ELS AUTOS LOCOS V











EL POLÍGRAFO DE RAJOY (Jesús Moreno Abad)


Cuando Rajoy prometió que no habría un banco malo en España, me pareció lo más bonito que había oído en mi vida. No habría un banco malo. Ni uno solo. ¿Sería verdad? ¿Sería posible que debajo de ese traje gris de hombre de derechas y de esa barba cana y cortada como Dios manda hubiera un soñador de proporciones quijotescas? Le escuchaba y podía imaginar una nueva mañana de banqueros arremangados que cambian los suelos de mármol de sus sucursales por prados de flores y lavanda fresca: nunca más se quedaría una familia en la calle por no poder pagar su hipoteca y jamás la banca volvería a provocar una crisis de dimensiones colosales. Nunca más se pagarían comisiones y nunca más veríamos un alma preferente embargada entre salmos de letra pequeña. Ni un banco malo en España. Es decir, por fin un banco bueno.
Y como Rajoy lo dijo así, con esos ojos que pone de no haber subido una chuche en su vida, pensé que esta vez iba en serio. Que no era como cuando dijo que no se tocaría la sanidad ni la educación, como esa vez que afirmó que no abarataría el despido y que no habría rescate. “Ni un banco malo”. Esta vez tenía que ser verdad. Un nuevo Mariano Rajoy por fin… Yo al menos ya podía hasta imaginármelo codo con codo con Sánchez Gordillo, requisando comida en súpermercados para dársela a los pobres. Otro mundo era posible, si otro Mariano era posible.
Pero va a ser que no. Ayer hubo otro fatídico Consejo de Ministros, y ya se sabe que un Consejo de Ministros es para Rajoy como un polígrafo, el instrumento que nos aclara cuándo nos ha mentido. Y lo ha vuelto a hacer: se creará un banco malo. Lo que no debería ser noticia, por otra parte, pues siempre han existido. Son los tiempos redundantes que corren: unos creen novedoso y necesario anunciar que se crea un banco malo y otros (como yo) escriben sobre que Rajoy miente. “No habrá un banco malo”… Y yo me lo creía. Debí haberme dado cuenta de que lo dijo el mismo día que prometió que no subiría el IVA. Como me alegra ser de la familia de Rajoy. Soy su primo, un primo, como todos los españoles. Una gran familia.



Article publicat al diari Público.

dilluns, 3 de setembre del 2012

ARA VA DE BO




Us en recordeu de quan el Jueves, al seu interior, publicava més portades. Bé, jo avui també tenia un altre títol: Tornar a començar. Al final us explicaré el perquè.
He de dir que avui per a mi ha estat festiu. Són les avantatges de treballar a Tortosa, en canvi, quan és festa local a Amposta, per a mi és jornada de treball.
Per tant, diguem que he començar el mes de setembre al marge de la rutina de pujar cap a Tortosa escoltant la ràdio, treballar i baixar cap a Amposta tornant a escoltar la ràdio.
Però el Periódico me’n ha fet 5 cèntims de la programació que tot just comença avui. Per això el títol d’Ara va de bo. Després de 2 mesos de vacances que són els que tenen la majoria dels professionals de les grans emissores de ràdio, avui han tornat a la feia ja que és el primer dia laborable (o feiner) del mes. A la SER, què és l’emissora que normalment escolto, els canvis han estat importants. Previstos, això sí, però no per això menys sorprenents.
Els meu mestre radiofònic ha estat i serà per sempre l’Iñaqui Gabilondo (imagino que coneixeu la història que el seu iaiopatern era d’Horta de Sant Joan) Quan va decidir donar un pas enrere i el va substituir Carles Francino l’expectació va ser màxima. Podria fer-me oblidar al mestre Gabilondo? Això mai! Encara que he de reconèixer que Francino és un professional com la copa d’un pi. Si aquest matí hagués escoltat la ràdio a partir de ¾ de 8 que és, aproximadament, quan surto de cada, la veu que m’hauria acompanyat hauria estat la de Pepa Bueno, expresentadora de TVE que va marxar abans de que el PP li donessin una puntada de peu al cul com ho han fet amb altres grans professionals de la casa. I Francino ha passat a la tarda en lloc, a la Ventana, en lloc de la Gemma Nierga i aquesta es partirà el matí amb la Pepa Bueno i sortirà a antena a partir de les 10.
No obstant, he pogut escoltar Hora 14 i el seu presentador José Antonio Marcos ha dit que tenia ganes de tornar. Avui la Cadena SER ha fet un acte de presentació de la nova programació. Al començar el programa ha dit que entrevistarien a Juan/Joan Rosell, el president de la patronal espanyola CEOE. La primera cosa que sé li ha preguntat és si preferia que li diguessin Juan o Joan i la resposta ha estat que li era ben bé igual, que el seu pare el cridava amb o i la seva dona amb u. Han parlat, com d’economia i dels més que possible rescat a Espanya, de l’increment de l’IVA i quasi al final de l’entrevista ha dit una cosa que m’ha sobtat molt i que evidentment, mostra el grau de manipulació que es porta a terme des de la dreta en general i el món empresarial en particular. Ha dit que sindicats i patronal havien d’anar junts i remar tots cap el mateix sentit. Llavors ha dit que els sindicats havien demanat que s’apugés l’IRPF i així ho havia fet el govern. Cuita amb això!!! Els sindicats van demanar que s’apugés l’IRPF d’aquells que més guanyessin i no de la majoria de treballadors que ja cobren un sou baix.
I per què Tornar a començar? o begin the beguine (com seria la seva traducció en anglès) Perquè a propòsit de la darrera pel·lícula de José Luis Garcia, es va fer un tràiler promocional que va ser blanc de crítiques de propis i estranys. Llavors un tal Àngel Aldarondo, sense permís, va retocar-lo i també li va canviar la música. El resultat va ser tan excel·lent que el va contractar la pròpia productora de la pel·lícula: Holmes & Watson Madrid days, que aquest és el títol.
Gaudiu-lo.