dissabte, 15 de setembre del 2012

LA PREGUNTA DEL DIA 15-09-2012





En l’hipotètic cas de que Catalunya esdevingui un nou estat d’Europa...
 
Canviarà el número que tenim ara al DNI?

El número del carnet d’identitat va estretament lligat amb la condició d’espanyols i va ser creat pel dictador Francisco Franco i ell mateix tenia el número 1.
A part del número del DNI caldria encara canviar d’altres coses, com el número de la Seguretat Social, passaport, etc.
To aquest procediment, seria automàtic (cosa que dubto) o caldria un procés individualitzat per a cada cosa?

ANÈCDOTES I ALTRES CURIOSITATS DE LA MANIFESTACIÓ DE L’11 DE SETEMBRE DE 2012




SABÍEU QUÈ fins aquest any no es podien entrar estelades al Parlament?
El passat 11 de setembre, la Diada Nacional de Catalunya, com és tradicional, es va celebrar una jornada de portes obertes al Parlament i al Palau de la Generalitat.
Aquest any, per primer cop, s’han pogut entrar estelades (al menys al Parlament) Sembla ser que els nostres autoritats, des del primer moment, van posar tots els mitjans per a que la jornada fos rodona i hi haguessin els menys incidents possibles.

SABEU QUÈ li va dir el sergent responsable del destacament de Mossos d’Esquadra destinat al Parlament quan va donar les novetats al President Mas?
-A les seves ordres President. Sense novetat. Que tingui una bona Diada avui més que mai.
I Mas li respongué: M’agrada que pensi així.

QUÈ LI VAN CRIDAR a Pere Navarro quan fugia per davant del Parlament mentre la gent feia cua per entrar-hi?
-Navarro, a vore si t’espabilos...!! La meva dona em va dir: Segurament és algú de Paüls...

A LA PLANTA BAIXA del Parlament s’hi feia una exposició commemorant els 80 anys d’existència del Parlament de Catalunya. Començava pel antecedent que va significar el Consell de Cent,  allà pel segle XIV. Després hi sortien tots els presidents, fins i tot els qui ho van ser durant l’exili de després de la guerra Civil.
Simulant una ràdio (feta de cartró) s’hi podia escoltar la veu de Francesc Macià quan des del balcó de la Generalitat va proclamar l’Estat Català i també el discurs de presa de possessió del President Tarradellas. També s’hi podia veure una gran maqueta de tot el recinte.

DURANT LA VISITA al Parlament, una de les coses que em va cridar l’atenció, va ser un quadre d’Antoni Tàpies. Una empleada, a la pregunta de que si era original, ens va explicar molt amablement que el tenia l’autor al seu estudi i que, finalment, va accedir a donar-lo al Parlament quan sé li va donar la possibilitat d’escollir el lloc d’ubicació: la sala dels Passos Perduts, un lloc on hi ha de passar forçosament tots els parlamentaris.

QUE FEIA l’Alicia Sánchez-Camacho al Parlament sobre les 2 de la tarda, una vegada acabats els actes oficials de la Diada?
No ho sé, el que sí sé és que quan va sortir per la porta principal l’escridassada cap a la dirigent popular va ser gran. Li van dir de tot i li es van escolat molts de crits d’independència.

US HEU PREGUNTAT EL PERQUÈ no hi va haver cap incident durant la manifestació? Simplement pel que us deia abans: No interessava.
Hi ha qui opina que els incidents, d’alguna manera, estant induïts per algú (tampoc cal concretar)i que, al fons, serveixen per a desprestigiar les manifestacions i poder-les qualificar de violentes. La del dimarts havia de sortir bé. Curiosament, hi havia més gent que mai (el percentatge de que passi alguna cosa augmenta) i no hi va haver cap tipus d’acte violent. Davant de la delegació del govern central, altres vegades fortament custodiat, no hi havia ni uns sol policia, ni mosso ni nacional
Tampoc s’hi van veure gaires mossos durant el recorregut.
Els únics actes reprovables (segons com es miri) que han transcendit va ser la crema de 3 banderes al fossar de les Moreres: una d'europea, una de francesa i una d’europea.

LA MANIFESTACIÓ DEL MILIÓ I MIG DE PERSONES V
















UN SUCULENT PLAT DE “REPITO” (microrelat)




El següent relat me'l van explicar com un acudit. 
 
Dos caveros per a celebrar el cobrament de l’excel·lent collita d’arròs que havien tingut, van decidir anar-ho a celebrar a Barcelona. A l’hora de sopar van anar al restaurant que els havien recomanat: El de les 7 portes, a tocar de l’estació de França.
Per aquell temps (estem parlant dels anys 50 o 60), les cartes eren en castellà, un “idioma” incomprensible per als pagesos que en rares ocasions sortien del poble.
Entre els plats en van veure un que hi posava “havas a la catalana”. Els caveros es preguntaven que podia ser allò, però van pensar que si s0oferia a un restaurant com aquell, segur que es tractava d’un plat exquisit. Finalment es decideixen per las “havas”.
Al cap d’un moment, arribar el cambrer amb la safata i els va servir un plat de faves a cadascú d’ells.
-“Mano, mano, això són faves”.
-“Sí mano, sí, ja ho veig”.
Al seu costat hi havia un senyor que s’estava menjant una mariscada.
-Mira mano que s’estan menjant els de la taula del costat; com es deu e demanar això”.
Mentre els caveros s’estaven acabant el plat de faves, els de la taula del costat van “donar compte” del seu àpat. Llavors arriba el cambrer i els hi pregunta si voldrien alguna cosa més.
-“Repito” –li va dir al cambrer.
Els caveros ja tenien la resposta a la seva inquietud. En haver acabat, se’ls apropa el cambrer i els hi pregunta:
-“Els senyors desitjaran alguna cosa més?”.
-“Repito”, van respondre a duet.
Al cap d’uns instants, el cambrer els hi tornava a portar dos plats de faves sobre la taula.