 |
| Acudit de Forges publicat al País d'avui. |
Des de Nova York, Rajoy va citar al que ell
anomena minoria silenciosa a l’hora de reclamar comprensió a la resta de la
població que són els qui es manifesten, fan vagues, etc.
Rajoy fa una lectura interessada del col·lectiu
minoria silenciosa que són evidentment, la majoria de la població espanyola.
Per l’experiència que tinc (i creieu-me, en
tinc molta) a les manifestacions solen anar sempre els mateixos. Són pocs els
que només hi ha assistit en comptades ocasions. Per la mateixa regla de tres,
hi ha gent que mai han sortit de casa. En aquest cas els motius que hi podríem
trobar poden ser força variats: des d’aquells que pensen que no s’aconseguirà
res fins els que estan impossibilitats per assistir-hi.
Jo mateix, Després de molts d’anys de no
perdrem cap mobilització sindical, darrerament hi assisteixo a molt poques.
Vaig anar a de Tortosa el 19 de juliol. En canvi no vaig desplaçar-me a Madrid
el passat dia 15. I no hi vaig anar (i no vull que soni a excusa) perquè el dia
11 ja em vaig manifestar a Barcelona per a que Catalunya pugui ser un nou estat
d’Europa i diumenge havia d’anar a Corbera d’Ebre per a gravar un crowdifundig
per a un projecte que, d’alguna manera em sento meu, ja que el relat inicial
d’on arranca el projecte, el vaig escriure jo. Però hi vaig estar d’esperit i,
segurament, com jo, molts de milers més que no varem computar ni per a Rajoy ni
per a ningú.
Una gran part d’aquesta minoria silenciosa a
la que feia referència Rajoy, són els que no van mai o quasi mai a votar. Per
tant, el dia 20 de novembre de l’any passat no van votar el PP. Dir ara que no
el van votar perquè estaven d’acord que Rajoy governés les Espanyes, seria,
simplement, una fal·làcia. Com passa amb els qui no van mai a manifestar-se,
tampoc hi ha un únic patró per aquells que no voten, encara que m’atreveixo a
dir que, en la seva majoria, és que estan desenganyats de la política o,
simplement, tan els hi dóna moros com cristians.
Sovint, els partits polítics, volen convèncer
als abstencionistes per tal d’obtenir els desitjats vots. A quest fet em sembla
del tot improbable. Jo no dic que no es pugui acabar convencent a uns pocs,
però la gran majoria, seguirà pensant igual i abstenint-se.
No fa gaire,
el meu fill menut, em va parlar sobre la possibilitat de que una sèrie de gent
jove del poble de ideologia d’esquerres i independentista. M’ho explicava amb
la il·lusió que té qualsevol jove quan ha d’engegar un projecte. Em va parlar
de convèncer als abstencionistes i, evidentment, li vaig dir que sempre hi
haurà un percentatge important de ciutadans que no aniran a votar. Està demostrat.
Saps que passarà? -Li vaig preguntar-. Que de
presentar-se una candidatura així, s’emportarà volts del PSC i d’ERC, però CiU
seguirà obtenint majoria absoluta com ha passat durant moltes legislatures. Li
vaig voler explicar un cas real. No recordo exactament si va ser el 91 o el 94 a Santa Bàrbara, un grup de
joves, molts d’elles universitaris, van formar una candidatura per a
presentar-se a les municipals amb el nom de Planers Independents. Van tenir un
gran èxit a l’assolir 3 regidors, però a costa del PSC que, crec recordar, es
va quedar en un de sol. CiU va tornar a assolir majoria absoluta i, a la
pràctica, no va canviar res.
Com sé sol dir: els invents amb gasosa.
