Entre brots verds i fruita, sembla ser que els
nostres governants estan capficats que ens tornéssim vegetarians.
Quan a penes havíem entrat de ple en la crisi,
quan a Espanya encara governava un tal José Luis Rodríguez Zapatero al cap
davant d’un bon grapat de socialistes, el president va dir que gràcies a les mesures econòmiques que s’aplicaven
ja es començaven a veure els primers brots verds, tot referint-se a que el
país començava a sortir de la crisi.
D’allò ja fa anys, no recordo quans però als
menys 3.
Però el més dur estava per arribar. Al maig
del 2010 el govern de Zapatero començava a aplicar les primeres mesures d’austeritat
com per exemple la primera retallada de sous als funcionaris i el projecte d’endarreriment
de l’edat obligatòria de jubilació que passaria del 65 al 67 anys.
Per aquells que no ho sàpiguen, els discursos
que pronuncia el Rei no els escriu ell, sinó algú proper al govern de l’estat i
que, evidentment, estan en consonància amb la ideologia política del partit que
governa en aquells oments. O sigui el PP.
Al Rei li van donar uns fulls i li van dir:
això és el que ha de pronunciar sa majestat en el discurs del sopar de gal·la
amb el president de la Índia. Per cert, algú sap com es diu el president de la Índia
(és que encara estic pensant amb el acudit de Morán)
Però n’hi havia brots verd llavors ni es veuen
ara els fruits derivats de les polítiques peperes.
Si us he de dir el que penso és que, ara mateix, estem vivint els moments més
durs de la crisi financera. I no ho dic perquè si, sinó per que les xifres
oficials així ho indiquen.
Des de l’entrada en vigor de la reforma
laboral (aquella reforma que segons el PP havia de servir per a crear llocs de
treball) s’han creat més expedients de regulació d’ocupació (ERO’s) que mai o
el que és el mateix, més acomiadaments que mai.
Segons la darrera Enquesta de Població Activa
(l’EPA) que es va fer pública el passat divendres, a Espanya la taxa d’aturats
que busquen feina ja és del 25 %, o sigui 1 de 4 persones en edat de treballar
i que pot treballar, no treballa (al menys que ho faci a l’economia submergida
i que no ho digui), mentre que a Catalunya és del 22,5 %.
La dieta vegetariana és la que es veuen
obligats a portar moltes famílies que ja no tenen per a carn ni peix. Recordo
que fa uns anys, en un dels traspassos de la fruiteria que hi ha tot just als
baixos de l’edifici on visc, la qui traspassava el negoci li va dir a qui l’agafava:
Sobre tot, quan arribi a final de mes,
que no hi faltin ni ous ni patates. Fer una truita de patates sempre és una
alternativa per a posar al plat.
Ara m’imagino que la propietària mira de
tenir-ne sempre, ja sigui final de mes o principis. I moltes famílies,
directament, acudeixen als serveis socials del municipi a la recerca del menjar
per a cobrir les necessitats bàsiques.
Per tant, ni brots verds ni fruits ni res que
sé li aparegui... El panorama cada dia que passa és més desolador...
Per cert, us havia deixat intrigat amb l'acudit de Fernando Morán?
Els Reis d'Espanya anaven de viatge oficial a la Índia (com aquests dies), però en contra del que és habitual, no viatjava amb ells els ministre d'Afers Exteriors per un problema de salut. Quan ja eren a l'avió el Rei li va preguntar a la Reina: Sofia, sap com es diu el president de la Índia? Ni idea -li respongué la Reina- Total que el Rei li demana al telegrafista que li fes arribar un missatge al ministre amb la següent pregunta:
Coneix el senyor ministre el nom del president de la Índia?
Al cap d'uns moments reben la resposta:
Sí.
El Rei, una mica confós per breu resposta, ordena enviar-ne un altre:
Sí i què més?
Morán respon:
Sí, Majestat!!
