La vaga general és un exercici de dignitat contra les polítiques que amenacen la nostra societat
El 14 de novembre, els treballadors i treballadores d'Espanya, Portugal i Itàlia aniran a la vaga general en el marc de la jornada d'acció i solidaritat convocada per la Confederació Europea de Sindicats (CES) per rebutjar les polítiques d'austeritat que estan conduint a la recessió i a la desocupació. Estem, en conseqüència, davant una jornada històrica del moviment sindical europeu.
D'aquí uns dies, l'activitat dels diferents sectors de la producció i els serveis quedarà paralitzada, o seriosament afectada, per la vaga general convocada per la pràctica totalitat dels sindicats d'aquest país i secundada per una potent xarxa d'organitzacions socials, culturals i professionals que integren la Cimera Social. El 14-N a la tarda, amb tota seguretat, milions de persones recorreran els carrers de les principals ciutats, rebutjant les polítiques de retallades dels poders públics.Es tracta d'eixamplar el territori de la resposta social davant unes polítiques que són especialment lesives per al món del treball -sobretot per a un de cada quatre espanyols, que volent treballar no ho poden fer-, però també per a la immensa majoria de la societat, que ha vist deteriorades, frenades o sepultades les seves expectatives laborals i/o professionals. Sense oblidar que en més d'1.700.000 llars cap membre de la família té feina, i que el 27% de la població -segons un informe de la Unió Europea- es mou ja en l'exclusió i la pobresa. Només les elits de l'economia i les finances en queden al marge, i fins i tot prosperen, en aquest vendaval antisocial que destrueix l'Estat del benestar i acaba amb l'arquitectura de drets laborals de la democràcia.
¿Per què anem a la vaga? La premsa conservadora ha criticat amb duresa els sindicats per recórrer per segona vegada a la vaga general en un any -l'anterior va ser el 29 de març- i «danyar la imatge de l'economia espanyola just quan més necessita transmetre confiança als mercats». És la primera vegada que el moviment sindical convoca dues vagues generals en un any, però la pregunta, a més del fet estadístic, és: ¿per què els sindicats convoquen una nova vaga general?
Convé fer una consideració no menor. La vaga general és, en primer lloc, un sacrifici per als qui la secunden, perquè deixaran de percebre el salari d'aquell dia. Però convé sortir al pas d'una altra maldat que és tan injusta com falsa: res danya més l'economia i l'ocupació que les polítiques d'ajust i retallades del Govern, que gairebé en un any de gestió ha aconseguit el trist rècord d'enviar a l'atur un milió de persones. D'aquesta manera, camina inexorablement cap als sis milions el 2012.
La vaga general és un exercici de dignitat; una reacció ajustada a la gravetat d'unes polítiques que amenacen els indicadors bàsics en matèria d'igualtat, benestar i drets que caracteritzen les societats obertes i democràtiques: •convoquem vaga per canviar unes polítiques europees que només atenen la veu dels poderosos i que ja han portat a Europa 24 milions de persones a l'atur.
•ho fem contra una reforma laboral i una política dogmàtica de reducció del dèficit que ens acosta als 6 milions d'aturats.
-Perquè mentre creix l'atur, es retallen les prestacions per desocupació.
-Perquè la taxa d'atur juvenil supera el 50%, cosa que condemna els nostres joves a l'exclusió social o a l'emigració.
-Perquè les retallades en educació i la contrareforma que impulsa el Govern priven molts joves de la possibilitat d'accedir a estudis superiors i imposen una educació classista, sexista i reaccionària.
-Perquè les retallades en sanitat i la introducció del repagament condueixen els sectors més desafavorits a quedar fora del sistema nacional de salut.
-Perquè la falta de pressupost de la llei de dependència deixa centenars de milers de persones sense atenció i milers de treballadors sense feina.
-Perquè s'està empobrint la majoria de la societat i empenyent a l'exclusió social milers de famílies. Segons l'indicador AROPE de la UE, la taxa de risc de pobresa a Espanya és del 27%.
-Perquè estan en risc les pensions públiques, que avui són l'ajuda de moltes famílies que no tenen altres fonts d'ingressos.
-Perquè quatre anys de polítiques d'austeritat i retallades no han fet sinó empitjorar les coses.
-Perquè el sacrifici no és compartit per tota la societat. Les elits economicofinanceres se'n salven, i fins i tot en treuen benefici.
-Perquè el Govern fa el contrari del que va prometre, i comet un frau democràtic.
Sobren, doncs, les raons per secundar la convocatòria de vaga general.
Secretari general de CCOO.
