El 14 de novembre, els treballadors i treballadores d'Espanya, Portugal i
Itàlia aniran a la vaga general en el marc de la jornada d'acció i
solidaritat convocada per la Confederació Europea de Sindicats (CES) per
rebutjar les polítiques d'austeritat que estan conduint a la recessió i
a la desocupació. Estem, en conseqüència, davant una jornada històrica
del moviment sindical europeu.
D'aquí uns dies, l'activitat dels diferents sectors de la producció i
els serveis quedarà paralitzada, o seriosament afectada, per la vaga
general convocada per la pràctica totalitat dels sindicats d'aquest país
i secundada per una potent xarxa d'organitzacions socials, culturals i
professionals que integren la Cimera Social. El 14-N a la tarda, amb
tota seguretat, milions de persones recorreran els carrers de les
principals ciutats, rebutjant les polítiques de retallades dels poders
públics.
Es tracta d'eixamplar el territori de la resposta social
davant unes polítiques que són especialment lesives per al món del
treball -sobretot per a un de cada quatre espanyols, que volent
treballar no ho poden fer-, però també per a la immensa majoria de la
societat, que ha vist deteriorades, frenades o sepultades les seves
expectatives laborals i/o professionals. Sense oblidar que en més
d'1.700.000 llars cap membre de la família té feina, i que el 27% de la
població -segons un informe de la Unió Europea- es mou ja en l'exclusió i
la pobresa. Només les elits de l'economia i les finances en queden al
marge, i fins i tot prosperen, en aquest vendaval antisocial que
destrueix l'Estat del benestar i acaba amb l'arquitectura de drets
laborals de la democràcia.
¿Per què anem a la vaga? La premsa
conservadora ha criticat amb duresa els sindicats per recórrer per
segona vegada a la vaga general en un any -l'anterior va ser el
29 de març- i «danyar la imatge de l'economia espanyola just quan més
necessita transmetre confiança als mercats». És la primera vegada que el
moviment sindical convoca dues vagues generals en un any, però la
pregunta, a més del fet estadístic, és: ¿per què els sindicats convoquen
una nova vaga general?
Convé fer una consideració no menor. La
vaga general és, en primer lloc, un sacrifici per als qui la secunden,
perquè deixaran de percebre el salari d'aquell dia. Però convé sortir al
pas d'una altra maldat que és tan injusta com falsa: res danya més
l'economia i l'ocupació que les polítiques d'ajust i retallades del
Govern, que gairebé en un any de gestió ha aconseguit el trist rècord
d'enviar a l'atur un milió de persones. D'aquesta manera, camina
inexorablement cap als sis milions el 2012.
La vaga general és un exercici de dignitat; una reacció ajustada a la gravetat d'unes polítiques que amenacen els indicadors bàsics en matèria d'igualtat, benestar i drets que caracteritzen les societats obertes i democràtiques: •convoquem
vaga per canviar unes polítiques europees que només atenen la veu dels
poderosos i que ja han portat a Europa 24 milions de persones a l'atur.
•ho fem contra una reforma laboral i una política dogmàtica de reducció del dèficit que ens acosta als 6 milions d'aturats.
-Perquè mentre creix l'atur, es retallen les prestacions per desocupació.
-Perquè la taxa d'atur juvenil supera el 50%, cosa que condemna els nostres joves a l'exclusió social o a l'emigració.
-Perquè
les retallades en educació i la contrareforma que impulsa el Govern
priven molts joves de la possibilitat d'accedir a estudis superiors i
imposen una educació classista, sexista i reaccionària.
-Perquè
les retallades en sanitat i la introducció del repagament condueixen
els sectors més desafavorits a quedar fora del sistema nacional de
salut.
-Perquè la falta de pressupost de la llei de dependència deixa
centenars de milers de persones sense atenció i milers de treballadors
sense feina.
-Perquè s'està empobrint la majoria de la
societat i empenyent a l'exclusió social milers de famílies. Segons
l'indicador AROPE de la UE, la taxa de risc de pobresa a Espanya és del
27%.
-Perquè estan en risc les pensions públiques, que avui són l'ajuda de moltes famílies que no tenen altres fonts d'ingressos.
-Perquè quatre anys de polítiques d'austeritat i retallades no han fet sinó empitjorar les coses.
-Perquè
el sacrifici no és compartit per tota la societat. Les elits
economicofinanceres se'n salven, i fins i tot en treuen benefici.
-Perquè el Govern fa el contrari del que va prometre, i comet un frau democràtic.
Sobren, doncs, les raons per secundar la convocatòria de vaga general.
Secretari general de CCOO.
