Durant els darrers dies (fins i tot setmanes)
un dels temes que més han aparegut als diaris, és tot l’enrenou de la
exnovia de Jordi Pujol Jr i la seva revelació de que, presumptament, el
fill del President de la Generalitat evadia diners a Andorra.
Imagino que casos com aquest en passen
molts més dels que surten a la llum, però que tinguin connotacions polítiques
i intervenció de detectius, el cert és que són més propis d’una novel·la
negra que no d’un fet real. Però ja sé sap que, de vegades, la realitat
supera la ficció.
Un amic que resideix a Canàries em preguntava
la meva opinió sobre tot aquest afer i li vaig dir que em superava. Certament
no entenc que tenen que veure el PSC, el PPC i l’exnovia del fill gran
de Pujol. Un dels dos partits amb Victòria Álvarez (que així es diu l’ex
del fill de Pujol) ho veig molt més factible.
Els mitjans de comunicació van voler
involucrar José Zaragoza, secretari d’organització del PSC en els temps
de Montilla com a responsable d’haver ordenat les escoltes al restaurant
la Camarga de Barcelona on es varen trobar les dues dones. Be, segueixo
dient el mateix: la situació em supera i no encerto a veure les connexions
que hi poden haver.
Dit això, ahir divendres, un conegut
des de fa molts d’anys, em va cridar i a cau d’orella em va dir que qui
pot sortir-ne parada de tota aquesta situació és l’Alicia Sánchez-Camacho.
Em va dir que per Barcelona s’està dient que darrere de la política del
PPC podria haver tota una trama corrupta (una altra!) i que per això, com
pensa que la millor defensa és un bon atac, hauria pres la decisió de presentar
diverses querelles.
Fins ara, els populars catalans, que
no han tingut massa càrrecs institucionals, treuen pit dient que no han
estat relacionats en cap cas de corrupció política. Fins ara...
Ja sabeu que els casos de corrupció són
directament proporcional a les responsabilitats polítiques que tinguin.
Per a saber més del tema, llegiu el Triangle.
