dissabte, 16 de febrer del 2013

UNA D’ESPIES

Durant els darrers dies (fins i tot setmanes) un dels temes que més han aparegut als diaris, és tot l’enrenou de la exnovia de Jordi Pujol Jr i la seva revelació de que, presumptament, el fill del President de la Generalitat evadia diners a Andorra.
Imagino que casos com aquest en passen molts més dels que surten a la llum, però que tinguin connotacions polítiques i intervenció de detectius, el cert és que són més propis d’una novel·la negra que no d’un fet real. Però ja sé sap que, de vegades, la realitat supera la ficció.
Un amic que resideix a Canàries em preguntava la meva opinió sobre tot aquest afer i li vaig dir que em superava. Certament no entenc que tenen que veure el PSC, el PPC i l’exnovia del fill gran de Pujol. Un dels dos partits amb Victòria Álvarez (que així es diu l’ex del fill de Pujol) ho veig molt més factible. 
 
Els mitjans de comunicació van voler involucrar José Zaragoza, secretari d’organització del PSC en els temps de Montilla com a responsable d’haver ordenat les escoltes al restaurant la Camarga de Barcelona on es varen trobar les dues dones. Be, segueixo dient el mateix: la situació em supera i no encerto a veure les connexions que hi poden haver.
Dit això, ahir divendres, un conegut des de fa molts d’anys, em va cridar i a cau d’orella em va dir que qui pot sortir-ne parada de tota aquesta situació és l’Alicia Sánchez-Camacho. Em va dir que per Barcelona s’està dient que darrere de la política del PPC podria haver tota una trama corrupta (una altra!) i que per això, com pensa que la millor defensa és un bon atac, hauria pres la decisió de presentar diverses querelles.
Fins ara, els populars catalans, que no han tingut massa càrrecs institucionals, treuen pit dient que no han estat relacionats en cap cas de corrupció política. Fins ara...
Ja sabeu que els casos de corrupció són directament proporcional a les responsabilitats polítiques que tinguin.  

Per a saber més del tema, llegiu el Triangle      

7è ASSAIG DELS XIQÜELOS I XIQÜELES DEL DELTA II













¿Conoces la historia de Falciani?

Era un alto empleado del HSBC en Suiza que se vio sorprendido por una inusual entrada de importantes capitales que eran borradas casi inmediatamente por un programa llamado Hexagon, que no dejaba rastro. Intrigado por algo tan extraño incluso para Suiza, rastreó el asunto y grabó en un CD 130.000  nombres que entregaría a Christine Lagarde, entonces ministra de Finanzas de Francia. Con excelente criterio, Christine clasificó las personas por países e hizo llegar las listas correspondientes a los presidentes de Gobierno respectivos. La lista de españoles, presuntamente con 659 notables entre empresarios, banqueros y políticos de todo signo, se la entregó a Rajoy. Todos los países excepto Grecia y España hicieron pública la lista y crujieron fiscalmente a los susodichos. Falciani tuvo que salir de Suiza, ya que la violación del secreto bancario es un delito muy grave. Vino España –¿por qué a España?, ¿acaso tenía nombres que pensaba que garantizaban su seguridad?–, donde fue detenido y encarcelado en Gerona.


Falciani se mostró dispuesto desde el principio a colaborar con las autoridades españolas y parece que lo hizo a tope, ergo aparte de la lista de Rajoy tiene que existir otra. El Gobierno suizo pidió la extradición, pero esta no ha sido concedida y
ahora está en libertad provisional. Huelga decir que el Gobierno suizo está que fuma en pipa con el español y ha paralizado sine die cualquier entrega de información. Y la pregunta es: ¿Por qué no publican la lista? ¿A quiénes están protegiendo? Y no estoy hablando de las de más de 30.000 personas que se acogieron a la amnistía fiscal de buena fe, una lista que ningún Estado de derecho puede publicar como pide la izquierda radical, ya que destruiría el último vestigio de seguridad jurídica en España si es que queda alguno. Estoy hablando de los 659 notables de la otra lista, que si son verdad la mitad de la mitad de los nombres que se comentan, la casta política y las otras están acabadas. Rajoy tiene la obligación de publicarlo como todo el mundo civilizado. Es más: exigimos que lo haga ya.  

¿Qué hizo Mariano con la lista Falciani?
 

¿Se la entregó a la fiscalía anti corrupción?
 

¿Se la entregó a los inspectores de Hacienda?
 

¡Noooooo! Concedió una amnistía fiscal.
 


Para saber més sobre Falciani, clica AQUÍ.

divendres, 15 de febrer del 2013

LA RESPONSABILITAT D’ERC



El govern de la Generalitat ja ha fet públic que, per aquest any, es tornarà a treure una paga extra, la qual cosa significa una nova retallada de sous públics de, aproximadament, un 7 %. Els indicats han dit que els treballadors públics de Catalunya han perdut, des de 2008, un 25 % del sou entre retallades i congelacions.
Durant dos anys (2011 i 2012) la federació de CiU governava en solitari la Generalitat i van prendre pel seu compte i risc les mesures que van considerar més adients en cada moment, entre elles l’acomiadament de treballadors, la reducció de jornada (i sou) als interins i la retallada de sous generalitzada per a tots els treballadors públics: funcionaris, interins i laborals.
Abans de les passades eleccions, sembla ser, que per Barcelona es demanava que no es votés a CiU, precisament, com a càstig a la seva política de retallades.
Però ara CiU i ERC van de la ma per al bo i per al dolent. Encara que ERC no va entrar al govern per decisió pròpia, si que, des del Parlament, es dóna suport a CiU i a la totalitat de les seves polítiques.
Mentrestant, el bon jan de Junqueres (crec que així el qualificava l’altre dia el Jaume Reixach, el director del Triangle) està fent de cap de l’oposició i de soci del govern, en una situació molt insòlita.
La situació entre Mas i Junqueres (o CiU i ERC) és com la del torero que li ensenya la muleta al bou (sabeu que també sé li diu en l’argot taurí engany) per a portar-lo al seu terreny. Per a que m’entengueu, amb la promesa de la consulta d’autodeterminació, ERC assumeix totes i cada una de les decisions que pren el govern de Mas, incloses les retallades de sous als treballadors públics de la Generalitat. És la realitat pura i dura encara que no els agradi.  
Ara bé, sembla que hi ha qui se’n ha sabut sortir molt ben parat a l’hora de burlar la supressió de la paga extraordinària. Hi ha qui no cobra pagues, bé si, el que passa és que les cobra prorratejades a les 12 nòmines mensuals. D’aquesta manera, fins ara, l’han seguit cobrant sense que la majoria dels ciutadans se’n adonin.
Sembla ser que entre aquests col·lectius es troben els regidors de l’Ajuntament d’Amposta que cobren un sou públic. Mentre als funcionaris i resta de personal se’ls hi va aplicar la normativa estatal, els regidors de l’equip de govern que no cobren per assistències, van cobrar la paga extra de desembre.