Al
voltant de la LOMQE:
El funcionament dels centres.
Un
dels aspectes més destacats de la nova llei és la possibilitat que
els centres s'especialitzen, adoptant cadascun d'ells una determinada
“estratègia”. Així, un centre pot optar per ser un “centre
d'excel·lència” mentre un altre pot especialitzar-se en atendre
alumnat amb dificultats d'aprenentatge o d'integració social. Però
.. qui
i com
prendrà aquestes decisions “estratègiques” i, en general, com
serà la manera de funcionar dels centres?. Curt i ras: serà el
director/-a qui decidirà sobre aspectes bàsics de funcionament del
centre. Les atribucions del director ultrapassen, i de molt, les que
li atorga l'actual marc legislatiu. Això por afectar aspectes tan
importants com ara:
1)
L'admissió d'alumnes, que ara depenia del Consell Escolar Municipal
i venia determinada per uns criteris públics i transparents.
2)
Els ensenyaments que ofereix el centre: matèries optatives, cicles
formatius, etc.
3)
Participació en programes educatius: el centre pot veure's abocat a
participar en programes que poden interessar al director i
l'administració però que no aporten res al seu entorn social o que
es fan sense l'aprovació i implicació dels professors.
4)
Captació de recursos econòmics: per exemple decidint, de manera
unilateral, el lloguer de les instal·lacions del centre sense haver
de retre comptes ni demanar permís a pares, AMPA, Consell Escolar,
etc.
5)
La contractació de personal interí: amb l'argument de que un
aspirant s'ajusta més a un determinat programa s'obre la porta a
l'arbitrarietat i a l'amiguisme.
Tradicionalment,
aquestes decisions bé s'han pres sobre consensos més amplis o bé
han vingut regulades per normatives objectives (borses de treball,
per exemple).
I
si el director tindrà tant de poder,... qui decidirà qui ocupa
aquest càrrec?. La resposta: l'Administració. Efectivament,
l'esborrany de llei augmenta de manera substancial la quota de
participació de l'Administració en el procés de designació de
director, de manera que és pràcticament impossible que resulte
triat un director que no siga “afí” a l'Administració.
No
volem defensar a ultrança el sistema actual de funcionament dels
centres, que té les seues deficiències. Però estem convençuts que
l'alternativa que el ministre Wert planteja no resultarà, de cap de
les maneres, en una millora.
Per
últim, hauríem de reflexionar tots sobre la profunda contradicció
en la que aquest projecte de llei incorre. Així, d'una part, es lloa
contínuament l'autonomia dels centres com un dels principals
factors que pot determinar la millora de la qualitat dels
ensenyaments que s'hi imparteixen´. Però per una altra part,
l'exercici de gran part d'aquesta autonomia recaurà sobre una única
persona i, indirectament, sobre la pròpia Administració. En la
pràctica, això fa que qualsevol defensa de l'autonomia dels centres
no passe de ser només una declaració més o menys solemne però
buida de tot contingut real.
Assemblea
deL Professorat Baix Maestrat contra les retallades
