diumenge, 17 de febrer del 2013

EN SUPORT DE LA NÚRIA VENTURA



Divendres un alcalde del PSC del territori em va dir:
-Has vist el titular de la Veu de l’Ebre?
Davant la meva resposta negativa, me’l va explicar:
-Demanen la dimissió de Núria Ventura, però una vegada llegeixes la notícia a l’interior te’n adones que només és Tortosa.
La meva resposta va anar en un altre sentit:
-Ja saps que d’aquí dos anys quan es tornin a fer les municipals, haurem d’anar amb marques blanques? Serà difícil fer llistes amb les sigles del PSC... 
Intueixo que d’aquí a dos anys, del PSC només quedarà el record dels bons i mals temps. Al menys, es clar, que algú hi posi remei, però sembla que, en aquests moments, la bogeria ha recalat en bona part dels seus dirigents i també militants.
Em sembla del tot inversemblant l’actitud d’algun dirigent territorial vingut a menys. Mentre el Primer Secretari del Partit estava per passar pàgina quan al parlament hi van haver 5 diputats díscols que van trencar la disciplina de vot (entre ells Núria), gent del territori enfrontats amb ella des de fa temps, li demanen la dimissió.
Voldria recordar que Núria Ventura va ser la guanyadora en el darrer congrés territorial celebrat, com aquell que diu, només fa uns mesos i que no fa gaires dies, primer a una reunió, diguem que informal a Flix i després a un Consell de Federació al Pinell de Brai, les tesis de Núria van sortir-ne reforçades.
Per això vull llançar la següent pregunta: Quina legitimitat tenen els que li demanen la dimissió?  
Tal com explica la mateixa Veu de l’Ebre, els enfrontaments entre Tortosa i Ulldecona venen de lluny. Tortosa durant dècades van voler i no van poder. El control que exercia Jaume Antic sobre la majoria del territori i la manca d’un lideratge clar a Tortosa, feien impossible que des de la Capital del Baix Ebre es pogués practicar un centralisme polític socialista igual com s’ha fet històricament en la majoria de les àrees socials i econòmiques.
Però un dia els socialistes tortosins van veure la llum i van trobar el líder que estaven buscant des de feia temps. Paradoxalment, aquest líder va ser fitxat d’un altre partit i sempre m’he preguntat si hauria acceptat canviar-se de jaqueta de no ser el futur polític tan esperançador que sé li obria davant seu.
En canvi Núria va néixer al si d’una família socialista. Sa mare, Marisa, va ser una de les primeres regidores d’Ulldecona.
Potser per als qui no coneguin massa la situació, els pot estranyar que el meu bon amic Joaquín Paladella, alcalde de Batea (i candidat a la Primera Secretari territorial en el darrer congrés), també estigui dintre del grup dels qui li demanen la dimissió com a diputada a Núria. Però jo que si conec la situació, us diré que, en política, sovint els favors es paguen. Qui va ser el que li va obrir les portes del PSC  a l’alcalde de Batea? Evidentment cal mirar cap a Tortosa i potser llavors s’entendran moltes coses de les que estan actualment.
Per als socialistes tortosins, Paladella és un home proper. Per a mi, a part d’amic, es tracta d’un home utilitzat en benefici d’una idea del socialisme que, no és (i això ho vull remarcar) la que domina a les nostres terres. 
Ser socialista no és incompatible amb el dret a decidir i, si voleu, amb voler la independència de Catalunya si això significa el millor per als catalans.  Això si, no volem anar de la ma d'uns independentistes de pacotilla que han pujat al carro per a perpetuar-se al poder i controlar des d'allí el nostre país com si fos la seva finca. Aquells que volen que confonguem Catalunya amb el seu partit. NO!    
 
ANIMS NÚRIA!      

8è ASSAIG DELS XIQÜELOS I XIQÜELES DELS DELTA I











STOP LLEI WERT

Al voltant de la LOMQE: El funcionament dels centres.

Un dels aspectes més destacats de la nova llei és la possibilitat que els centres s'especialitzen, adoptant cadascun d'ells una determinada “estratègia”. Així, un centre pot optar per ser un “centre d'excel·lència” mentre un altre pot especialitzar-se en atendre alumnat amb dificultats d'aprenentatge o d'integració social. Però .. qui i com prendrà aquestes decisions “estratègiques” i, en general, com serà la manera de funcionar dels centres?. Curt i ras: serà el director/-a qui decidirà sobre aspectes bàsics de funcionament del centre. Les atribucions del director ultrapassen, i de molt, les que li atorga l'actual marc legislatiu. Això por afectar aspectes tan importants com ara:

1) L'admissió d'alumnes, que ara depenia del Consell Escolar Municipal i venia determinada per uns criteris públics i transparents.
2) Els ensenyaments que ofereix el centre: matèries optatives, cicles formatius, etc.
3) Participació en programes educatius: el centre pot veure's abocat a participar en programes que poden interessar al director i l'administració però que no aporten res al seu entorn social o que es fan sense l'aprovació i implicació dels professors.
4) Captació de recursos econòmics: per exemple decidint, de manera unilateral, el lloguer de les instal·lacions del centre sense haver de retre comptes ni demanar permís a pares, AMPA, Consell Escolar, etc.
5) La contractació de personal interí: amb l'argument de que un aspirant s'ajusta més a un determinat programa s'obre la porta a l'arbitrarietat i a l'amiguisme.

Tradicionalment, aquestes decisions bé s'han pres sobre consensos més amplis o bé han vingut regulades per normatives objectives (borses de treball, per exemple).

I si el director tindrà tant de poder,... qui decidirà qui ocupa aquest càrrec?. La resposta: l'Administració. Efectivament, l'esborrany de llei augmenta de manera substancial la quota de participació de l'Administració en el procés de designació de director, de manera que és pràcticament impossible que resulte triat un director que no siga “afí” a l'Administració.

No volem defensar a ultrança el sistema actual de funcionament dels centres, que té les seues deficiències. Però estem convençuts que l'alternativa que el ministre Wert planteja no resultarà, de cap de les maneres, en una millora.

Per últim, hauríem de reflexionar tots sobre la profunda contradicció en la que aquest projecte de llei incorre. Així, d'una part, es lloa contínuament l'autonomia dels centres com un dels principals factors que pot determinar la millora de la qualitat dels ensenyaments que s'hi imparteixen´. Però per una altra part, l'exercici de gran part d'aquesta autonomia recaurà sobre una única persona i, indirectament, sobre la pròpia Administració. En la pràctica, això fa que qualsevol defensa de l'autonomia dels centres no passe de ser només una declaració més o menys solemne però buida de tot contingut real.

Assemblea deL Professorat Baix Maestrat contra les retallades

dissabte, 16 de febrer del 2013

LES FOTOS DEL DIA 16-02-2013



Avui al Casal s'hi ha fet l presentació de l'Assemblea Nacional de Joves Independentistes (ANJI) Fins aquí, perfecte, però com veureu a la següent foto, l'acte estava patrocinat per l'Ajuntament d'Amposta. 
És que tal vegada són cadells convergents?