Si estàs de vacances i a sobre són fetes
majors, és difícil poder trobar un moment per deixar palesa de les meves
inquietuds i dèries.
Com sabeu, la tradició mana que el divendres anterior
a la vespra de festes majors a Amposta, els membres de les penyes taurines van
a buscar el bou. Se que de vegades han anta a Alfara de Carles, d’altres a
Torreblanca... Després, en comitiva seguit per centenars d’aficionats que s’incorporen
a l’entrada d’Amposta, recorren els carrers de la nostra ciutat sense respectar
les més mínimes normes de circulació amb el beneplàcit de l’autoritat competent. Els policies locals han de fer ulls grossos
perquè així els hi manen encara que vegin com alguns posen en risc la seva
integritat física. Durant el recorregut, els membres de la comissió de bous
reparteixen polos de gel entre els espectadors que s’hi miren des de les
voreres per on passa la processó. Perquè
una mica de processó té, però en lloc d’una Crist o una Verge, porten una altra
divinitat: el déu Bou.
Però no us cregueu que de polos n’hi ha per a
tothom. Estadísticament potser si, però mentre hi ha gent que en repleguen 15
(tinc testimonis que en poden donar fe), molts es queden sense poder refrescar-se
el sentit del gust.
I és que sembla que els membres de la comissió
saben perfectament a qui donar-los. Una anècdota. En passar per la residència d’avis,
el sinyor ancalde en persona va
baixar a repartir-los el geladet, amb
la seguretat que allí hi té un bon viver de vots. Dues persones s’ho miraven i
l’alcalde se’ls hi apropar i els donar a ells també un polo. A partir d’aquí,
diversos repartidors més els hi van allargar
la ma oferint-los el polet. També en
van arreplegar uns quants.
Un dels actes més multitudinaris és sense cap
mena de dubte el bou capllaçat, però encara ho és més l’esmorzar que ve després
fins que surt el segon bou. Com els darrers anys, vaig anar a esmorzar amb la
colla de Fèlix Aliau i, a l’igual que l’any passat ho férem a Casa Rafael, coneguda
popularment com al de Rafaelillo. Quan
ja hi estava arribant, vaig trobar-me amb un veí que venia de veure si el que
deien pel poble era veritat. Sabeu el què deien pel poble? Què al de Rafaelillo hi esmorzarien 400 persones!
I efectivament així va ser. Al carrer lateral hi
havia taules i cadires per a 400 persones que es van anar omplint poc a poc.
Però quan la majoria van acabar, encara hi va arribar més gent; poca, però més
gent.
Sabeu amb qui vaig esmorzar (i que forma part
de la colla de Fèlix)? Amb la germana de la Carme Forcadell la de l’ANC. Encara
que hi ve tots els anys, no hi he tingut mai cap tipus de relació. També vaig
poder veure a qui va ser porter de l’Espanyol allà pels anys 60 i 70: Bertomeu.
Quan casi no hi quedava ningú, va passar la
rondalla de Sílvia Ampolla,
interpretant allò que és més nostre: la jota improvisada.
Per la tarda, mentre els castellers teníem
assaig, es va fer l’acte del pregó de festes i la proclamació de la pubilla
major i la resta de les pubilles de les festes majors d’Amposta 2013. Segons
vaig llegir al Facebook del líder d’ERC d’Amposta l’Adam Tomàs, durant la seva
intervenció, l’Alcalde va prometre la construcció d'una residència de gent gran de 160 places, una oficina
de turisme i centre d'interpretació fel Delta, acabament de led obres de
l'antena tecnològica, les noves dependències de la ràdio municipal i la creació
de 28 places sociosanitaries a l'Hospital Comarcal d'Amposta (copiat
literalment de la seva cronologia) Encara hi trobo a faltar dues coses: una
estació d’autobusos i un nou ambulatori. Per cert, ahir me’n vaig adonar que
han retirat el controvertit cartell que hi havia a la plaça de Castellania i
que es va col·locar durant la campanya de les municipals passada. No sé si és
que l’han robat o s’ha tret amb la intenció que la gent se’n oblidi per a
tornar-ho a prometre dintre de menys de 2 anys com si fos una idea nova.
Des d’aquesta setmana
a Xiqüelos i Xiqüeles ens arriba de forma gratuïta la publicació El Punt Avui.
Ens van dir que la començarien a enviar a partir de l’abril, al poc de
formalitzar-nos com a colla, però el quiosc on varem demanar rebre’l, no sabia
res. Finalment el tema s’ha solucionat encara que amb 4 mesos de retard. Avui,
aquesta publicació entrevista a l’expresident Pujol. Com sabeu, serà uns dels
que participi a la Via Catalana que s’ha de celebrar l’11 de setembre. Quan el
periodista li treu el tema, diu que la cadena humana no ha de passar del riu de la
Sénia, ni del coll del Pertús (ho cito textualment)
És una de les tantes i tantes contradiccions
que tinc amb qui va ser màxim mandatari català durant 23 anys. I per què no senyor Pujol? Vostè que ha
recorregut tota la geografia catalana de N a S i de l’Est a L’Oest, hauria de
conèixer l’especial sentiment que tenim els pobles fronteres amb els nostres germans de l’altre costat de frontera. A mi em dóna pràcticament
igual un canareu que un vinarossenc. I si hi ha gent del País Valencià i de la
Catalunya Nord que també volen la independència, no de Catalunya, sinó dels Països,
Catalans, perquè no han de poder participar-hi?
El que passa és que com més petita sigui la botiga, més fàcil de controlar serà...
