Genocidi contra la justícia universal

Antonio Cuerda Riezu

Catedràtic de Dret Penal de la Universitat Rei Joan Carles

El mètode estrangulador i gairebé clandestí del PP vulnera el dret internacional i la Constitució

La proposició de llei del Grup Parlamentari Popular -aprovada aquesta setmana pel Congrés- que pretén dificultar en grau superlatiu, si no eliminar, la jurisdicció universal deu sonar a música celestial als responsables dels crims internacionals més greus.
Aquest principi ha possibilitat, fins ara, la investigació i l'enjudiciament a Espanya d'horribles crims, com el genocidi o crims de guerra, comesos en altres països. Va ser la comunitat internacional la que va decidir, després dels horrors de la segona guerra mundial, que aquests crims, per la seva especial gravetat, no podrien quedar mai impunes i haurien de ser perseguits pels estats amb independència del lloc on es van cometre i de la nacionalitat de les víctimes i els victimaris.
Els camins legislatius espanyols circulen en sentit contrari al dret internacional. Si els jutges espanyols van ser pioners -i un bon exemple d'això va ser la persecució de Pinochet i d'altres acusats de crims contra la humanitat-, la possibilitat que els nostres tribunals jutgin aquests subjectes s'ha anat reduint en els últims anys fins a ser tan estreta com el forat d'una agulla. Aquesta perniciosa proposició de llei, que ha de ser retirada, és la guinda d'aquest desenvolupament. És inadmissible que els nostres governants venguin, una vegada més, l'obligada protecció judicial dels drets humans i la dignitat de les víctimes per interessos polítics i econòmics amb la Xina.
La proposició inventa nous requisits per evitar l'enjudiciament d'aquests grans criminals, com per exemple que el responsable del delicte sigui espanyol o, si és estranger, que estigui a Espanya. D'acord amb la nostra Constitució, els tractats internacionals no poden ser modificats per una llei. Diu el refrany que qui és amo governa. Si els amos (estats) arriben a un acord, els legisladors no poden modificar els tractats internacionals. Si perquè un Estat pugui perseguir un delicte, un tractat exigeix determinats requisits, la llei, com ara es pretén amb la proposició, no en pot exigir altres d'addicionals, perquè està modificant el tractat amb la finalitat de restringir la jurisdicció universal. Aquest mètode estrangulador vulnera el dret internacional i la Constitució.
Igualment, és contrari a la nostra Constitució i al Conveni Europeu de Drets Humans -i, per tant, intolerable- que es pretengui arxivar els processos que estan en tramitació judicial fins que es verifiqui la concurrència dels nous requisits. El sentit comú i el respecte a la tutela judicial exigeixen el contrari. El Tribunal Constitucional és ben clar: el dret a la tutela judicial efectiva impedeix que una llei pugui immiscir-se en un procés judicial que ja està en marxa. I el Tribunal Europeu de Drets Humans ha afirmat que el principi de la preeminència del dret i la noció de procés just consagrats per l'article 6 del citat conveni s'oposen, excepte per raons imperioses d'interès general, a la ingerència del poder legislatiu en l'administració de la justícia per influir en el desenllaç judicial del litigi.
L'ocurrència d'impedir exercitar l'acusació popular perquè es persegueixin aquests delictes desconeix que aquesta acció popular compta igualment amb protecció constitucional i que, com s'ha demostrat, les honestes acusacions populars han tingut un paper decisiu per a l'enjudiciament d'aquests casos. El que hi subjau és el control de l'acció penal per part del Govern de torn.
Per un altre costat, sembla que es distingeix entre víctimes de primera i de segona categoria. No es pot comprendre, per exemple, per què per perseguir el terrorisme és un requisit suficient ser víctima espanyola, mentre que per al genocidi o crim de guerra ser víctima espanyola n'impediria l'enjudiciament excepte que hi concorreguessin altres requisits addicionals.
La reforma pretesa, amb independència de la deplorable tècnica legislativa que presideix la seva redacció i la seva gairebé clandestina tramitació, és contrària a la nostra Constitució i al dret internacional, i molt especialment al dret internacional dels drets humans. Ignora deliberadament que la comunitat internacional s'ha compromès en la persecució dels crims internacionals més greus i que la naturalesa de la majoria d'aquests crims obliga o permet la persecució universal. Sembla com si el Grup Parlamentari Popular hagués assumit l'exabrupte d'Unamuno «¡que inventin ells!» i l'hagués convertit en un «¡que investiguin i jutgin ells!».

També firma l'article Manuel Ollé Sesé, professor de Dret Penal de la Universitat Complutense.

 

DRETS FONAMENTALS A LA PICOTA

Encara que per a la majoria de ciutadans d’aquest país sembla ser que la greu situació per la que estem passant no va amb ells, el cert és que de tant en tant surten mostres molt evidents que fan palesa de la pèrdua progressiva de drets i llibertats.

El deteriorament social i laboral és tan gran que, amb tota seguretat, segur, heu viscut alguna experiència recent o, al menys us ha tocar de ben prop.

Un d’aquests drets és el de la informació. Si dimarts vareu escollir TV3 per a veure el Manchester Unitet-Barça, us vareu adonar de que s’emetien les imatges però no hi havia so. Tampoc sortien el temps de joc jugat ni el resultat ni cal altra informació de la que es sobreposa a la pantalla. És més, si algú va voler sintonitzar des del televisor la Transmissió d’en Puyal (la TDP), tampoc es podia. Segurament que molts, com jo o com un company de treball, vareu canviar a la 1, en castellà i una mica antibarcelonista.

De fet, dimecres al matí, tot i que sortien les imatges del Canal 3/24, TV3 seguia sense so. En canvi el Canal 3/24 emetia amb normalitat. Algú em va comentar que, segurament, es van oblidar de prémer el botó per a reestablir el senyal acústic (al final va ser culpa meva)

Si sou teleespectadors de TV3 segur que sabeu que els seus treballadors fa setmanes que estan en vaga en defensa dels seus drets laborals. Fins i tot van arribar a retenir al director general durant diverses hores. La vaga provoca una alteració considerable a la programació com la reducció del temps dedicat a les notícies o la supressió d’alguns dels programes de la graella.

Si bé és cert que a la televisió pública de Catalunya, de vegades, està mancada de rigor, també és cert que el mateix (corregit i augmentat) els hi passa a la majoria de mitjans informatius privats. Algunes cadenes com la 13 o Intereconomía són el paradigma de la informació partidista i esbiaixada.

Sobre tot els mitjans privats es decanten cap a la part on més calenta el sol. Es a dir, es deuen als seus propietaris i miren de no fer enfadar els seus anunciants que són els que els permeten subsistir. Evidentment informen cap a un segment molt concret de teleespectadors.

Un altre dret que pateix greus deficiències és el de la salut universal. En algunes comunitats autònomes (afortunadament no és el cas de Catalunya) s’ha donat l’ordre de no atendre els immigrants sense papers al menys que paguin el cost de l’atenció que reben.

Però les retallades en salut no són només per als immigrants. Segur que a tots us ha arribat que els hospitals arreu de l’Estat han hagut de tancar plantes i, per tant, restringir el servei d’hospitalització.

Aquesta setmana els metges residents de la Vall d’Hebron van iniciar una vaga indefinida per a protestar per la manca de professionals a l’hospital tenint, en molts de casos, superar el nombre d’hores que aconsella una directiva europea. També denuncien que en algunes especialitats hi ha una manca greu de facultatius.

Però el súmmum ha arribat a l’hospital Virgen de la Salud de Toledo. Només fa uns dies, dos metges van posar una denúncia al jutjat de guàrdia de la capital manxega amb motiu de la desatenció que pareixen alguns dels pacients que els hi arriben. Aquesta desatenció ja ha patit les primeres conseqüències en forma de 2 pacients morts, els dos per problemes respiratoris i manca d’atenció necessària, ja que als passadissos de l’hospital no se’ls hi poden fer els tractaments suficients.

Dimitirà la Maria Dolores de Cospedal, presidenta de Castella la Manxa?
I ara!! Evidentment que no. En aquest país ningú assumeix cap responsabilitat, ni que hi hagin 15 morts pel mig!  

PAISATGES DEL NOSTRE TERRITORI. BEL

EL EXTRAÑO

Unos cuantos años después que yo naciera, mi padre conoció a un extraño, recién llegado a nuestra pequeña población.
 
Desde el principio, mi padre quedó fascinado con este encantador personaje, y enseguida lo invitó a que viviera con nuestra familia. El extraño aceptó y desde entonces ha estado con nosotros.
 
Mientras yo crecía, nunca pregunté su lugar en mi familia; en mi mente joven ya tenía un lugar muy especial. Mis padres eran instructores complementarios: Mi mamá me enseñó lo que era bueno y lo que era malo y mi papá me enseñó a obedecer.
Pero el extraño era nuestro narrador. Nos mantenía hechizados por horas con aventuras, misterios y comedias. El siempre tenía respuestas para cualquier cosa que quisiéramos saber de política, historia o ciencia.
¡Conocía todo lo del pasado, del presente y hasta podía predecir el futuro! Llevó a mi familia al primer partido de fútbol. Me hacía reír, y me hacía llorar.
El extraño nunca paraba de hablar, pero a mi padre no le importaba. A veces, mi mamá se levantaba temprano y callada, mientras que el resto de nosotros estábamos pendientes para escuchar lo que tenía que decir, pero ella se iba a la cocina para tener paz y tranquilidad. (Ahora me pregunto si ella habrá rogado alguna vez, para que el extraño se fuera.)
 
Mi padre dirigió nuestro hogar con ciertas convicciones morales, pero el extraño nunca se sentía obligado para honrarlas.
 
Las blasfemias, las malas palabras, por ejemplo, no se permitían en nuestra  casa-
Ni por parte de nosotros, ni de nuestros amigos o de cualquiera que nos visitase.
 
Sin embargo, nuestro visitante de largo plazo, lograba sin problemas usar su lenguaje inapropiado que, a veces, quemaba mis oídos y que hacia que papá se retorciera y mi madre se ruborizara.
Mi papá nunca nos dio permiso para tomar alcohol.Pero el extraño nos animó a intentarlo y a hacerlo regularmente.Hizo que los cigarrillos parecieran frescos e inofensivos, y que los cigarros y las pipas se vieran distinguidas.
Hablaba libremente (quizás demasiado) sobre sexo.Sus comentarios eran a veces evidentes, otras sugestivos, y generalmente vergonzosos. Ahora sé que mis conceptos sobre relaciones fueron influenciados fuertemente durante mi adolescencia por el extraño.
 
Repetidas veces lo criticaron, mas nunca hizo caso a los valores de mis padres, aun así, permaneció en nuestro hogar. Han pasado más de cincuenta años desde que el extraño se mudó con nuestra familia.
 
Desde entonces ha cambiado mucho; ya no es tan fascinante como era al principio.
No obstante, si hoy usted pudiera entrar en la guarida de mis padres, todavía lo encontraría sentado en su esquina, esperando por si alguien quiere escuchar sus charlas o dedicar su tiempo libre a hacerle compañía... ¿Su nombre?
 
 

Nosotros lo
 
llamamos.......
 
Televisor!!

Nota:
Se requiere que este artículo sea leído en cada hogar.
¡Ahora tiene una esposa que se llama:
 
Computadora!!
 
...y un hijo que se llama
 
Móvil!

con el agravante que el nieto,
pinta ser el peor de todos,
 
el SMART PHONE