diumenge, 2 de març del 2014

TORNAREM A SORTIR AL CARRER



Tornarem a manifestar-nos a Barcelona. Acudirem a Europa per a què ens escoltin... Farem allò que tan bé sabem fer la gent del delta de l’Ebre... La bona gent de l’Ebre, perquè de tot hi ha.
El passat divendres l’Assemblea local de la Plataforma en Defensa de l’Ebre d’Amposta havia convocat un acte per explicar als assistents el paper de la Comunitat de Regants de la dreta de l’Ebre o sigui bàsicament d’Amposta i Sant Jaume d’Enveja.
Però els fets es van precipitar. Aquella mateix dia el govern del PP encapçalat per Mariano Rajoy i amb Miguel Árias Cañete com a ministre d’Agricultura, va aprovar el Pla de Conca del riu, que, a la pràctica, és un transvasament encobert.
Degut a les darreres notícies l'acte va despertar una gran expectació. Es van poder identificar TV3, 8tv, Catalunya Ràdio i RAC1. 
Abans de començar l’acte hi va haver una concentració davant mateix de l’entrada dels Jutjats d’Amposta, per aprofitar el llum artificial del lloc. Uns minuts més tard, els assistents van entrar al lloc on s’havia de fer l’assemblea: a l’edifici Terres de l’Ebre, seu de la Federació d’Associacions de Veïns d’Amposta.
Potser no us en heu adonat, però fins ara he escrit el nom del nostre riu en 5 ocasions i és que l’Ebre està ben present en la vida dels ciutadans d’aquest territori. 

Quatre van se els ponents que hi van intervenir: Matilde Font, Nuno Caiola, Joan Antoni Panisello i Susanna Abella.
Matilde, l’amfitriona de l’acte, va explicar les recents notícies i com afectaria el delta en el cas de que s’arribi a fer el que s’ha projectat des de Madrid sense escoltar a ningú, encara que el govern s’ompli la boca dient que ha estat mitjançant un acord de consens.
Nuno, més conegut com l’home de Iolanda i tècnic de l’IRTA va explicar científicament que són els cabals ecològics dels rius per a acabar centrant-se amb el nostre. Va rebatre la idea de que l’aigua es perd a la mar, ja que com més aigua baixa pel riu, més captura d’anxova i també més bona collita de musclo.
Joan Antoni Panisello va incidir amb el gran frau que significa el Pla de Conca i la pantomima que va ser la reunió amb Árias Cañete fa uns mesos.
Finalment Susanna Abella va avançar que abans de Pasqua hi haurà una primera manifestació de la PDE al delta.

El resum de l’assemblea bé podria ser això:
Ara, el govern del PP ja no parlarà de transvasament, sinó de bancs d’aigua o reserves d’aigua. Per assolir l’objectiu, ha incrementat en un 50% la superfície de reg (passarà d’unes 900.000 Ha a 1.400.000 Ha, aproximadament)
Es va insistir molt que tot plegat és n gran frau, ja que la destinació final de l’aigua dista molt del que ens volen fer creure, ja que és impossible crear tanta superfície de reg i, per tant, l’aigua que es prendrà a l’Ebre s’emmagatzemarà en grans infraestructures (que valdran una pasta), per a vendre els excedents (que evidentment n’hi haurà), fora de la Conca de l’Ebre.
Es va titllar de covard al Ministre Cañete ja que per a conservar immaculada la seva imatge, va ser la vicepresidenta del govern la Soraya Sáenz de Santamaría qui va sortir a donar la notícia. I és que Cañete, com a cap de llista del PP a les properes eleccions europees, aspira a ser comissari europeu de Agricultura o de Medi Ambient (manda huevos!!)
S’espera que els resultat final sigui tan reeixit com el que es va assolir ja fa més d’una dècada. Es confia en Europa, però també amb el suport del govern de la Generalitat. No obstant, no es té confiança plena de que el govern de Mas acabi donant tot el suport. Es va dir una frase que ho deixa molt clar. Si el govern de la Generalitat ens dóna suport, tindrà tot el nostre recolzament, però no sabem si la PDE tindrà el mateix recolzament. 

Es va advertir que el gran disbarat que s’ha planificat des de Madrid afecta diverses directives marc europees: la d’aigües, la d’aus, la de peixos... Per tan s’ha de confiar que a Europa l’acabin tombant.
Per acabar diré que a la reunió hi vaig veure Josep Garriga, regidor de Governació de l’Ajuntament d’Amposta i Lluís Solé, president del Consell Comarcal del Baix Ebre i regidor del Deltebre. Anaven acompanyats per una tercera persona, però que no vaig identificar. Per cert, entre els polítics assistents de diversos partits (evidentment cap del PP), els convergents van ser el primers de marxar de l’acta. Segur que tenien coses més importants que fer. Temps hi haurà per a criticar-los, ja ho veureu.  
          

QUÈ VEIG QUAN MIRO UN ACUDIT



L’acudit que il·lustra aquest comentari és del mestre Ferreres i el va publicar divendres el Periódico de Catalunya. En veure’l m’ha fet pensar i recordar dues coses que us passo a explicar.
LA PRIMERA. Cal retrocedir a l’Espanya dels darrers anys del franquisme. Posem 1972. En aquell temps quan anaves a fer-te el passaport, hi posava la següent advertència: Válido para todo el mundo excepto Rusia y los países satélites. Quins eren els països satèl·lits? Evidentment tots els comunistes a l’òrbita de l’antiga URSS: Iugoslàvia, Bulgària, Polònia, Txecoslovàquia, Romania, la Xina i un llarg etcètera.
Ara bé, que passava si tu volies viatjar a un d’aquest països amb un passaport espanyol? Per a entrar no tenies cap problema. El país d’origen et rebia encantat, ja que el turisme significa sempre divises. El problema el tenies quan tornaves a casa.

La persona que em va contar aquesta anècdota és de Godall i, en aquell moment els meus pares treballaven per a la seva família a una granja de pollastres que tenien a la Galera. Lluís, que aquest era el seu nom, de jove, viatjava molt. La seva família (pel que sembla) tenia alts i baixos, però quan estava a la zona alta podia finançar perfectament els viatges del seu fill. De tornada cap a casa després de visitar un d’aquests països satèl·lits i al passar per la frontera de la Jonquera, van ensopegar amb la policia de l’època. Evidentment se’n van adonar que portaven el visat d’un país de l’Est d’Europa i, això ja els convertia en subversius. Llavors el hi van escorcollar tot el cotxe fins que van trobar un exemplar d’una revista satírica que bé podria ser Hermano Lobo. A la contraportada de la mateixa hi havia un acudit de Forges. Imagineu-vos-el: Un gran cartell enganxat a una paret on es llegia: Por orden del señor alcalde se prohíbe fijar carteles. La guàrdia civil va veure en aquella revista una cosa així com un pamflet subversiu i, es clar, venint d’on venien, era normal que portessin propaganda en contra del règim. Fins que no els hi van fer veure que estava edita a Espanya, amb el corresponent (i obligatori) dipòsit legal, no els van deixar marxar. No em digueu que la anècdota no és bona!  


LA SEGONA: Va dirigida a tots aquells seguidors fidels de la Via Augusta. Quan fa que dic que la crisi s’acabaria quan algú digués que s’havia acabat? I quantes vegades? Bé, com sabeu, Rajoy ho va anunciar durant el passat Debat de la nació: La crisis ha terminado. El que passa és que el gran Ferreres ho ha volgut posar en boca d’un alcalde qualsevol d’un poblet anònim, però l’efecte és el mateix. 
Us he de confessar però que mai m'hagués pensat que qui anunciaria el final de la crisi fos Rajoy. Jo em pensava que ho faria algun premi Nobel en economia o un gran dirigent mundial al nivell de Obama o la Merkel, però Rajoy... No sé perquè però em sona a publicitat enganyosa
Apa, adéu-siau... I fins la propera.

PAISATGES DEL NOSTRE TERRITORI. LES PLATGES DEL PERELLÓ III













EL PENSAMENT DEL DIA 2-03-2014



Els caveros s’han civilitzat mol d’una anys cap aquí. Nomes fa unes dècades, si s’hagués aprovat un transvasament similar al Pla de Conca de l’Ebre com el que es va aprovar el passat dissabte i que, si s’arriba a fer significarà la mort sense remei del Delta, a Joan Bertomeu, diputat del PP al Congrés ja l’haguessin tirat al canal.

Ara us explicaré una anècdota. Va ser durant els primers anys de la dècada dels 70. Jo devia de tenir uns 15 anys i collíem bajoques al costat mateix de Jesús i Maria. Molt a prop també hi collia una colla local. Des de la distància veiem que hi havia noietes de si fa o no fa de la nostra mateixa edat. Un dia, un de la nostra colla ens va animar per a que anéssim a conèixer-les a l’hora de la migdiada mentre les dones aprofitaven per a fer una becaineta. No varem tenir temps ni d’arribar. De sobte ens adonarem de que un grup de dones armades amb poals d’aigua havien donat la volta a una caseta de camp i es dirigien cap a nosaltres amb no molt bones intencions. Cames per a que us vull, marxarem d’allí no sense que algú dels nostres rebés una poalada d’aigua.
Menys mal que hi havia una sèquia salvadora que ens va deslliurar d’un mal major.