L’acudit que il·lustra aquest comentari és del
mestre Ferreres i el va publicar divendres el Periódico de Catalunya. En veure’l
m’ha fet pensar i recordar dues coses que us passo a explicar.
LA PRIMERA. Cal retrocedir a l’Espanya dels
darrers anys del franquisme. Posem 1972. En aquell temps quan anaves a fer-te
el passaport, hi posava la següent advertència: Válido para todo el
mundo excepto Rusia y los países satélites. Quins eren
els països satèl·lits? Evidentment tots els comunistes a l’òrbita de l’antiga
URSS: Iugoslàvia, Bulgària, Polònia, Txecoslovàquia, Romania, la Xina i un
llarg etcètera.
Ara bé, que passava si tu volies viatjar a un
d’aquest països amb un passaport espanyol? Per a entrar no tenies cap problema.
El país d’origen et rebia encantat, ja que el turisme significa sempre divises.
El problema el tenies quan tornaves a casa.
La persona que em va contar aquesta anècdota és
de Godall i, en aquell moment els meus pares treballaven per a la seva família
a una granja de pollastres que tenien a la Galera. Lluís, que aquest era el seu
nom, de jove, viatjava molt. La seva família (pel que sembla) tenia alts i
baixos, però quan estava a la zona alta podia finançar perfectament els viatges
del seu fill. De tornada cap a casa després de visitar un d’aquests països satèl·lits
i al passar per la frontera de la Jonquera, van ensopegar amb la policia de l’època.
Evidentment se’n van adonar que portaven el visat d’un país de l’Est d’Europa
i, això ja els convertia en subversius. Llavors el hi van escorcollar tot el
cotxe fins que van trobar un exemplar d’una revista satírica que bé podria ser Hermano Lobo. A la contraportada de la
mateixa hi havia un acudit de Forges. Imagineu-vos-el: Un gran cartell enganxat
a una paret on es llegia: Por orden del señor alcalde se prohíbe
fijar carteles.
La guàrdia civil va veure en aquella revista una cosa així
com un pamflet subversiu i, es clar, venint d’on venien, era normal que
portessin propaganda en contra del règim. Fins que no els hi van fer veure que
estava edita a Espanya, amb el corresponent (i obligatori) dipòsit legal, no
els van deixar marxar. No em digueu que
la anècdota no és bona!
LA SEGONA: Va dirigida a tots aquells
seguidors fidels de la Via Augusta. Quan fa que dic que la crisi s’acabaria
quan algú digués que s’havia acabat? I
quantes vegades? Bé, com sabeu, Rajoy ho va anunciar durant el passat Debat de
la nació: La crisis ha terminado. El
que passa és que el gran Ferreres ho ha volgut posar en boca d’un alcalde
qualsevol d’un poblet anònim, però l’efecte és el mateix.
Us he de confessar però que mai m'hagués pensat que qui anunciaria el final de la crisi fos Rajoy. Jo em pensava que ho faria algun premi Nobel en economia o un gran dirigent mundial al nivell de Obama o la Merkel, però Rajoy... No sé perquè però em sona a publicitat enganyosa.
Us he de confessar però que mai m'hagués pensat que qui anunciaria el final de la crisi fos Rajoy. Jo em pensava que ho faria algun premi Nobel en economia o un gran dirigent mundial al nivell de Obama o la Merkel, però Rajoy... No sé perquè però em sona a publicitat enganyosa.
Apa, adéu-siau... I fins la propera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada