dimecres, 26 de març del 2014

EL DISCURS DE L'ENTREGA DEL PREMI CIUTAT D'AMPOSTA A LA COLLA CASTELLERA XIQÜELOS I XIQÜELES DEL DELTA

Foto: Ramon Bel Serrat. 
Bona nit.
Senyor Alcalde, senyor secretari de Comunicació de la Generalitat, regidores, regidors, resta d’autoritats, companys de la colla castellera, amics i amigues.
Com a president de Xiqüelos i Xiqüeles del Delta és per a mi un honor recollir aquest premi en nom de tots els components de la nostra colla.
Sense cap mena de dubte, el premi significa per a nosaltres un reconeixement a la feina ben feta.
Deu de ser la primera vegada que els mitjans de comunicació d’Amposta donen el premi a una entitat tan jove com la nostra que compta, com aquell que diu, només amb una any de vida.
Tot just demà, dia 23 de març, farà un any des de la primera actuació. Va ser al carrer Jardí d’Amposta convidats per l’Arca de Noé.
Després en van arribar d’altres a Amposta, però també a la Ràpita, Alcanar, Deltebre, l’Aldea, la Sénia, la Galera, Tortosa, Jesús, el Perelló, l’Ametlla de Mar, Gavà... I fins i tot varem traspassar els límits de Catalunya per actuar a Morella.
Encara que el moment culminant es va produir el dia del bateig (el 5 d’octubre, una data que, segur, passarà a la història d’Amposta per haver-se convertit a partir d’aquell dia, en plaça castellera), la màxima repercussió ens la va donar el diari Ara del dia 12 de setembre al publicar en una doble portada el pilar que férem a la Via Catalana durant els actes organitzats per l’Assemblea Nacional Catalana el dia de la nostra Diada.
Ens queda encara molt de camí per a recórrer. El futur representa per a la colla tot un repte, ja que s’han d’assolir castells cada vegada més alts i complexos. No serà fàcil però ho intentarem.  
I segur que ho aconseguirem perquè sabem que comptem amb el suport de molta gent, sobre tot dels nostres socis, col·laboradors i del principal patrocinador: la Cambra Arrossera del Montsià.
Espero que ens pugem retrobar a plaça en totes les nostres actuacions. Necessitem de tots vosaltres per a seguir creixent i continuar portant el nom del Delta més enllà de les Terres de l’Ebre.
Gràcies.        

LA FRASE DEL DIA 26-03-2014

Abans del gol d’Iniesta, el Barça va fer 25 tocs mentre el Madrid perseguia ombres; Cristiano Ronaldo s’ho mirava caminant i Sergio Ramos corria com un pollastre sense cap. D’això també en té la culpa Undiano Mallenco? 
 
Qui ho ha dit? Un comentarista esportiu.
On? Al programa Hoy por hoy de la Cadena Ser.
Quan? Aquest matí, durant la desconnexió territorial que fan abans de les 8
 
No és el resum del partit, però queda clar que a estones el Barça va ser superior al Madrid. No per això hem de ser condescendents amb el joc del Barça. Està clar que va tenir la seva línia més feble a la part dreta de la defensa ja que ni Alves ni Mascherano van saber aturar les centrades de Di Maria ni les rematades de Benzema.
De totes formes, una Barça irregular, va saber guanyar a un Madrid que es torna poruc quan juga contra un equip considerat dels grans.  
Acabaré amb el comentari que va fer el diari esportiu francès L’Equip que va qualificar el Madrid de mal perdedor.  


dilluns, 24 de març del 2014

LES MUNICIPALS A UN ANY VISTA



Quan pràcticament només queda un any per a la formalització de les candidatures en vistes a les municipals de 2015, alguns dels partits de conformen actualment l’esquerra, estan donant passos per agrupar-se en candidatures unitàries.
Així, a Amposta per exemple, ja fa temps que va néixer un grup d’opinió integrat per diversos moviments socials (15-M, PAH) i algun partit polític com ICV i les CUP.
Cal recordar que la gran força guanyadora a els eleccions de 2011 va ser CiU que va revalidar la majoria absoluta, seguida d’ERC que va augmentar la representació. Segons una enquesta interna d’ERC, l’any que ve tornaria a créixer i empataria a regidors amb CiU. Però els que coneixem bé el funcionament de la política ampostina, sabem que a CiU no sé la pot donar mai per vençuda, ja que, tradicionalment, sempre ha sabut remuntar les enquestes desfavorables. Recordo que la gran oportunitat per derrotar CiU a Amposta es va tenir l’any 2003, en plena lluita antitransvasament, però la negativa d’ICV de presentar-se en coalició amb el PSC va fer que s’esvaís tota possibilitat de donar un tomb electoral.
Vull recordar també que allà per l’any 2002 van aparèixer a Amposta dos grups d’opinió: Fòrum Amposta i Amposta XXI.
Si bé el primer en presentar-se en públic va ser Fòrum Amposta, s’ha de dir que la idea va ser plagiada de l’altre grup. Quan els segons (militants i simpatitzants del PSC) estaven fent els primers passos per a constituir el grup i mirar d’atraure a ERC-EA i ICV, una filtració a CiU va fer que els hi copiessin la idea i el nom. Així, l’actual regidor de CiU Antoni Obalat i d’altres van fer la presentació de Fòrum Amposta al marc de Fira Amposta de 2002. Tot molt oficial, encara que a la presentació diguessin que eren independents. De fet no crec que enganyessin a ningú!  
Al cap d’un temps va aparèixer Amposta XXI, però no va aconseguir assolir els seus propòsits. ERC-EA, en aquell temps un grup més minoritari que en la actualitat es va desmarcar des d’un bon començament i ICV, com ja he dit, va optar per presentar la seva pròpia candidatura.
Per tant, el naixement de la Garba (què és la plataforma que aglutina els partits i moviments esmentats al començament de l’article), buscaria assolir un objectiu paregut, encara que el format sigui diferent.
Publicava el setmanari l’Ebre que ICV i les CUP estan a punt de tancar un acord per a presentar-se de forma conjunta. Des d’aquí voldria fer una advertència al PSC o al que queda d’ell: mirar d’integrar-se a la mateixa candidatura encara que fos com a independents desvinculats del partit. O això o l’ostracisme, han de triar...
Les meves previsions a un any i escaig vista és que el PSC, de presentar-se en solitari, patirà una davallada més gran que la que ja va patir a les eleccions de 2011 quan va ser l’únic partit que va perdre representació tot i haver augmentat el nombre de regidors de l’ajuntament (de 17 a 21, degut a l’augment de la població)
Si l’any 2003 qui es va equivocar va ser ICV, l’any que ve serà el PSC qui s’equivocarà si es presenta en solitari, per molt reformada que sigui la candidatura. Tampoc s’ha de descartar que alguns simpatitzants o fins i tot exmilitants socialistes puguin acabar integrant-se a la nova formació, encara que sigui per acabar de conformar la nova candidatura.
Vull remarcar que aquesta és la situació que veig a hores d’ara i que en un any poden passar moltes coses i les meves perspectives poden arribar a parir un daltabaix considerable.
El temps em donarà la raó o hauré de rectificar segons el desenllaç que prengui la convulsa situació que estem vivint ara mateix.

diumenge, 23 de març del 2014

TONI ALBÀ




El popular còmic va encendre les xarxes aquests passats dies. Com no estic a Twitter, el cert és que no vaig seguir massa la polèmica fins que unes cartes al director publicades pel Periódico em van alertar de que alguna cosa passava.
Sembla ser que Albà va dir alguna cosa com aquesta sobre les víctimes de l’11-M de Madrid: l’Estat espanyol ha assassinat a un número més gran de catalans.
Una de els coses de les que el van acusar (segurament de les més suaus) va ser de frivolitzar amb les víctimes.    
Estic segur que els castellans han comés moltes atrocitats a Catalunya (guerra de Successió, guerra Civil...), però segurament, la totalitat de les víctimes de l’11-M i les seus familiars eren innocents, a part de ser víctimes innocents que van patir, amb tota seguretat l’ira d’islamistes radicals a causa de la guerra de l’Iraq.
Ho sento Albà, però no comparteixo no molt menys la teva opinió i si després ho vas voler arreglar o justificar, et diré una cosa: la ràbia, de portes cap endins i més tu que ets un personatge públic.
No puc dir que conec a Toni Albà, ni tan sols l’he vist actuar si exceptuem quan surt per TV3, però és un d’aquells personatges que no em cauen simpàtics. Moltes vegades, quan una persona em cau bé, dic que me’n aniria a menjar amb ella i, de passada, fer-la petar, ja que segur que m’ho passaria molt bé. Amb ell no em prendria ni un cafè.
Us explicaré dues situacions molt diferents però que tal vegada us ajudin a comprendre una mica més qui és aquest personatge. Recordo que ja fa uns anys (igual era el 2006, perquè estàvem davant d’uns comicis al Parlament) el diari el Punt preguntava cada dia a una sèrie de personatges públics que fessin la seva travessa sobre quins serien els resultats electorals. Albà: ERC 135 diputats.
Tots coneixem que Albà és de ideologia republicana, però per molt còmic que siguis, crec que quan et pregunten una cosa així t’ho has de prendre seriosament.
Bé, anem per la segona anècdota. D’aquesta encara fa més temps. Els seguidors de TV3 possiblement recordareu quan Albert Om feia el Club a les migdiades dels dies feiners. Una vegada, al principi (o sigui el 2004 o 2005), des de l’ajuntament d’Amposta es va fer un autocar per assistir-hi de públic. Pels passadissos ens creuàrem amb Ramon Pellicé que ens va saludar amablement. Ja a la sortida veiérem a Toni Albà al darrere dels vidres de la cafeteria parlant pel mòbil. La gent li feia ostensibles gestos per a que pogués veure’ns i dedicar-nos una salutació. No ho va fer.
Per cert, la convidada d’Albert Om aquell dia va ser la Marta Ferrusola de l’exPujol. Què podia aportar? Estic segur que no els va fallar el convidat i va ser el recanvi d’emergència.

Un article de Ramon de España.


Algunes de les cartes sobre la polèmica.