El popular còmic va encendre les xarxes
aquests passats dies. Com no estic a Twitter, el cert és que no vaig seguir
massa la polèmica fins que unes cartes al director publicades pel Periódico em
van alertar de que alguna cosa passava.
Sembla ser que Albà va dir alguna cosa com
aquesta sobre les víctimes de l’11-M de Madrid: l’Estat espanyol ha assassinat
a un número més gran de catalans.
Una de els coses de les que el van acusar
(segurament de les més suaus) va ser de frivolitzar
amb les víctimes.
Estic segur que els castellans han comés
moltes atrocitats a Catalunya (guerra de Successió, guerra Civil...), però
segurament, la totalitat de les víctimes de l’11-M i les seus familiars eren
innocents, a part de ser víctimes innocents que van patir, amb tota seguretat l’ira
d’islamistes radicals a causa de la guerra de l’Iraq.
Ho sento Albà, però no comparteixo no molt
menys la teva opinió i si després ho vas voler arreglar o justificar, et diré
una cosa: la ràbia, de portes cap endins i més tu que ets un personatge públic.
No puc dir que conec a Toni Albà, ni tan sols
l’he vist actuar si exceptuem quan surt per TV3, però és un d’aquells
personatges que no em cauen simpàtics. Moltes vegades, quan una persona em cau
bé, dic que me’n aniria a menjar amb ella i, de passada, fer-la petar, ja que
segur que m’ho passaria molt bé. Amb ell no em prendria ni un cafè.
Us explicaré dues situacions molt diferents
però que tal vegada us ajudin a comprendre una mica més qui és aquest
personatge. Recordo que ja fa uns anys (igual era el 2006, perquè estàvem
davant d’uns comicis al Parlament) el diari el Punt preguntava cada dia a una sèrie
de personatges públics que fessin la seva travessa sobre quins serien els
resultats electorals. Albà: ERC 135 diputats.
Tots coneixem que Albà és de ideologia republicana,
però per molt còmic que siguis, crec que quan et pregunten una cosa així t’ho
has de prendre seriosament.
Bé, anem per la segona anècdota. D’aquesta
encara fa més temps. Els seguidors de TV3 possiblement recordareu quan Albert
Om feia el Club a les migdiades dels dies feiners. Una vegada, al principi (o
sigui el 2004 o 2005), des de l’ajuntament d’Amposta es va fer un autocar per
assistir-hi de públic. Pels passadissos ens creuàrem amb Ramon Pellicé que ens
va saludar amablement. Ja a la sortida veiérem a Toni Albà al darrere dels
vidres de la cafeteria parlant pel mòbil. La gent li feia ostensibles gestos
per a que pogués veure’ns i dedicar-nos una salutació. No ho va fer.
Per cert, la convidada d’Albert Om aquell dia
va ser la Marta Ferrusola de l’exPujol.
Què podia aportar? Estic segur que no els va fallar el convidat i va ser el recanvi
d’emergència.
Un article de Ramon de España.
Algunes de les cartes sobre la polèmica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada