(Llegit al Periódico) Els autònoms
declaren la meitat d’ingressos que els assalariats. Quina novetat!
Els qui treballem amb nòmina tenim els
ingressos declarats. Com a molt, l’empresa deixarà de declarar retribucions
com les hores extres i no perquè el treballador hi surti guanyant, sinó
perquè, de fer-ho, les hauria de cotitzar a la Seguretat Social.
En canvi, els autònoms, sempre tenen
la possibilitat de preguntar: això ho vols amb IVA o sense IVA?
No carregar un 21% d’IVA sobre el cost del bé o del servei és un caramel
massa llaminer per a que la resposta sigui positiva.
Evidentment, tota transacció econòmica
que no porti IVA, es converteix en una operació en negre, ja que la persona
que cobra, no ho declara. I ja sé sap el que diu la dita: de mica en
mica s’omple la pica...
Sense anar més lluny, l’altre dia em
deia un amic advocat: la cosa està molt malament; gràcies al que fem sense
haver d’arribar al jutjat que no ho declarem... I així suma i segueix...
L’Agència Tributària té pocs mecanismes
per a detectar els focus de diner negre. Per això s’haurien de destinar
més recursos. Però no és fa. La majoria dels recursos que obté el fisc
són gràcies als treballadors assalariats. En aquests casos, la pràctica
totalitat dels ingressos de l’any anterior estan en poder d’hisenda.
Per això es poden emetre un bon nombre d’esborranys.
En canvi, dels ingressos que obtenen
els autònoms només es coneixen una petita part: en aquells casos que hi
ha obligació d’aplicar una retenció a les factures.
Fa 28 anys que treballo a l’Agència
Tributària i me’n adono que des d’aquella àpoca, les coses no han canviat
gaire. Llavors la majoria d’autònoms declaraven entre molt poc o res.
D’aquí a que sortissin els mòduls. V ser la forma de que paguessin una
mica.
Quan algú pregunta quines són les activitats
que van a mòduls, la resposta pot ser molt més senzilla del que sembla:
les activitats més comunes. I quines són aquestes? De ben segur
que al teu barri hi ha carnisseries, fruiteries, fleques, bars i, possiblement,
algun taller mecànic. Si a totes aquestes activitats sé li suma el transport,
els paletes que fan reformes, els pintors de brotxa grossa, els electricistes,
fusters, etc. ja els tindrem a quasi tots... Són o no són les professions
més comunes?
En aquell temps l’Agència Tributària
(de nova creació) va advertir que a tots aquells que renunciessin al nou
sistema se’ls hi faria inspecció. I ho van complir! Però alguns assessors,
els que tenien menys escrúpols, els explicaven que tenien la possibilitat
de constituir una societat limitada. Però no els explicaven que haurien
de pagar-los a ells molt més del que s’estalviarien de pagar a
hisenda. A part, amb la constitució de la societat, es lligaven indefinidament,
ja que les obligacions que contreien eren més que les que té un simple
autònom: llibres de comptabilitat oficial seguint el pla contable vigent,
dipòsit de comptes anuals al Registre Mercantil, Imposts de Societats fins
que la societat no es dissolgués, etc.
A la pràctica seguien fent el mateix:
treballar en negre. Us acabaré explicant una anècdota. Una vegada el comptable
d’una empresa que es dedicava a la fusteria, cansat de posar-li existències
fictícies per tal d’arreglar-li una mica els comptes (segur que els que
teniu idea ce comptabilitat ja sabeu de que us estic parlant), li va dir
això: Quan tens previst ampliar el magatzem?
Davant de la cara d’incredulitat que
va fer l’empresari , el comptable va remarcar: Si t’he de seguir posant
existències, aviat no et cabran al magatzem.
