dimarts, 5 d’agost del 2014

DIARI DE L’AGOST. DIMARTS 5 (Primera part)

La Fatarella 1938. El curtmetratge la Fatarella 1938 encara dóna que parlar. Aviat (els dies 19 i 20 d’octubre) farà un any del rodatge i el 21 de desembre serà l’aniversari de la presentació a l’auditori de la Lira Ampostina.
Però ara, a l’Aguaita, podeu llegir un interessant article d’Antoni Royo que explica amb prou detall les troballes que s’han fet al llarg dels anys de les restes que va deixar la batalla de l’Ebre pels voltants de la població terraltina. A part de la línia fortificada, s’hi va trobar un poble amb els carrers pavimentats, cases amb parets enguixades i finestres, dos forns de pa, etc. El pas dels temps va acabar engolint-se el poble que es va cobrir de tot tipus de vegetació fins el punt de que es va fer invisible fins i tot als ulls dels pagesos que conreaven les terres limítrofes.
Un altre dels episodis dignes de menció és el descobriment del cos del soldat al que es va anomenar Charlie i a qui, anualment, sé li ret un homenatge amb la voluntat de fer-lo extensiu a tots aquells soldats que van lluitar al front de l’Ebre defensant els interessos de la II República Espanyola.
  
Victoria Álvarez. Ahir dilluns dia 4, el Periódico de Catalunya va publicar una entrevist a Victoria Álvarez, l’exparella del fill gran de Jordi Pujol (Jordi Pujol Ferrusola) El cert és que a l’entrevista no hi aporta grans novetats, però si que diu alguna cosa sucosa i de la qual, se’n està parlant darrerament.  
A la pregunta si de les comissions que cobrava també eren per a finançava Convergència, Álvarez va explicar que això no ho sabia, però que el seu germà Oriol li feia de contacte amb el partit, així com també Felip Puig que, a part, és el seu amic. 
Cal recordar que la UDEF (la Unitat de Delictes Monetaris) relaciona a Felip Puig amb el finançament irregular de CDC. Sabeu el que jo pensa sobre aquest particular? Que Puig porta molts d’anys aguantant al govern tot i les peticions de dimissió que ha tingut per diversos casos de mala gestió. En Pujol va ser conseller de PTOP, que era el departament que s’encarregava del Medi Ambient i és el que va vendre les Terres de l’Ebre en aquella reunió de la Comissió Nacional de l’Aigua a la que no va assistir teòricament per indisposició. Ja amb Mas va ser conseller d’Interior i també va tenir els seus problemes, sobre tot els derivats d’algunes actuacions del Mossos d’Esquadra. Una vegada Mas va ser reelegit President de la Generalitat, al tornar a formar govern, va renovar la confiança amb Puig i, en aquest cas, el va posar al capdavant d’un departament, a priori, molt menys complicat com és el d’Empresa i Ocupació.
Tan vàlid és Felip Puig? O és que sap tantes coses que millor tenir-lo dintre que fora? Jo m’inclino per aquesta segona opció i em recorda un cas ja dintre d’un àmbit molt més local.
Durant els diversos governs de Roig a Amposta, hi va haver diversos regidors que el vanacompanyar sempre. Un d’ells, el que acabaria sent el seu substitut al càrrec (Manel Ferré), però també Daniel Rius, sense cap mena de dubte un des regidors més controvertits. No obstant, repetia com a regidor en cada contesa electoral.
Igual de l’un que de l’altre, sempre he pensat que deuen de saber moltes coses d’aquelles que millor que no es facin públiques. Com la fortuna de Pujol en paradisos fiscals? Per exemple. Però l’important no és saber si són uns quans milions més o menys, el que realment s’ha d’esbrinar és quins mètodes es feien servir per aconseguir-los.
Aquest matí, sense anar més lluny, un excapdellista  de CiU per un poble de la Terra Alta, m’ha definit a Roig con un mafiós. Que ho digui jo és normal, però que ho digui un que és o va ser dels seus, té molta més credibilitat.

XIQÜELOS I XIQÜELES DEL DELTA. LES CASES D'ALCANAR. Pd4








PAISATGES DEL NOSTRE TERRITORI. Pel camí Vell de Godall















Artur Mas ha de dimitir (Article de Jaume Reixach)

La voràgine del dia a dia del cas Pujol no ens ha de fer perdre la perspectiva. No és només una qüestió de famiglia: és tot un sistema que s'ensorra davant les investigacions conjuntes de la policia, de l'Agència Tributària, dels fiscals i dels jutges de l'Estat espanyol. Un sistema que ha estat hegemònic a Catalunya durant 34 anys i que el Tripartit no va ser capaç de desmantellar, per a vergonya de l'esquerra catalana: va negociar-hi i pactar-hi!

Catalunya ha de fer net. Hem de despujolitzar tots els ressorts contaminats per aquesta màfia putrefacta, que són molts. La Generalitat està infectada de col·laboradors amb aquesta trama de corrupció. Hi ha grups empresarials que han prosperat de manera espectacular gràcies a la seva involucració amb aquest clan de presumptes delinqüents (Sumarroca, Cornadó, Rosell, Suqué, Bagó, Vilarrubí…). Hi ha intel·lectuals que han donat cobertura als saquejadors. Hi ha periodistes i mitjans de comunicació que, a canvi de diners, s'han dedicat a justificar el pujolisme i a tapar els seus reiterats escàndols.

Si mirem la composició de l'actual Govern de la Generalitat, hi trobem dos il·lustres membres d'aquesta trama. Un d'ells és el president Artur Mas. Els comptes de la seva família a Liechtenstein i Suïssa estan connectats amb els del clan Pujol, del qual ha estat, històricament, un testaferro. Per dignitat democràtica –si és que n'hi queda- hauria de presentar immediatament la dimissió, abans que els fets consumats no l'obliguin a passar pel mal tràngol de l'escarni públic.

El conseller d’Empresa i Ocupació, Felip Puig, també és a l'epicentre de l'escàndol. El seu germà Jordi ha compartit, durant anys, el despatx i la secretària de Ganduxer 5 amb Jordi Pujol Ferrusola. Els Puig i els Pujol són carn i ungla: han creat nombroses societats conjuntes, han fet negocis plegats i s'han repartit alegrement beneficis i comissions. Políticament, Felip Puig és el "guardià de les essències" de CDC. La seva continuïtat al govern és una aberració democràtica que només s'explica per la seva estreta connivència amb Artur Mas, la persona clau de la trama mafiosa al Palau.

Jo crec, com afirma l'himne d'Els Segadors, que Catalunya "tornarà a ser lliure, rica i plena". Però abans hem de desfer-nos del llast pujolista, reprendre el camí que va obrir el president Josep Tarradellas i començar de bell nou. Qui no abjuri prèviament d'aquest sistema pervers que hem patit durant 34 anys de pujolisme no està habilitat per participar en el futur de la Nova Catalunya que s’obre davant els nostres ulls.

La "purga", començant pels rengles de CDC, ha de ser a fons i total. No té cap mena de sentit que Artur Mas continuï, ni un dia més, al capdavant de la Generalitat. Aquest govern no té cap mena d'estabilitat ni de credibilitat. Al contrari, la seva feblesa és letal pels interessos polítics i econòmics de Catalunya en uns moments tan crítics com els actuals. No podem tenir un president presoner dels seus comptes en paradisos fiscals i dels dossiers de Madrid!

Si Artur Mas vol fer, de debò, un servei al país ha de plegar i donar el relleu a algun diputat de CDC que estigui net com una patena o bé liquidar aquesta desgraciada legislatura i convocar eleccions anticipades al Parlament. La plaça de Sant Jaume és una claveguera a cel obert i la pudor ja és insuportable. Catalunya no es mereix un president que va ser designat a dit pel clan mafiós que ara tots hem descobert, horroritzats.