Calatrava. Si busquem a l’enciclopèdia aquesta paraula ens trobarem amb diverses accepcions. La primera (Campo de Calatrava) fa referència a una comarca de Castella la Manxa, concretament de la província de Ciudad Real. La segona a una ordre religiosa-militar de l’Edat Mitjana que va lluitar contra els àrabs a la coneguda com a guerra de la Reconquesta. I, finalment, Santiago Calatrava, l’arquitecte valencià ficat en mil enrenous.
D’aquest personatge és del que us vull parlar. Segurament sabeu que està imputat per obres fetes primer a València i després a Castelló. La darrera polèmica però sé situa a Madrid.
Durant els bons anys, Caja Madrid va regalar un obelisc a la ciutat de Madrid, el conegut com l’obelisc de la Caja o de Calatrava. Encara que sembla ser que l’ajuntament de la capital i cort va acabar posant una part important.
De fet, aquesta escultura no es va acabar mai i resulta que és caríssima de mantenir. Tant que a l’ajuntament li costa uns 300.000 euros anuals. A part, l’obra d’art s’ha depreciat considerablement i tal com es pot llegir a la web de la Cadena SER, ara mateix és un munt de ferralla.
Polèmica. El pare Miguel Pajares s’ha fet tristament famós per haver estat repatriat des de l’Àfrica per haver contret la malaltia de l’èbola. Les despeses que ha costat el viatge d’anada i tornada d’un avió de l’exèrcit, que s’ha hagut de medicalitzar a part de prendre les mesures preventives adients, ha estat de 400.000 euros. Això sí, s’ha aprofitat per a portar també a una religiosa, per tant, les despeses s’hauran de dividir per dos.
Primer es va dir que el govern passaria el càrrec a l’ordre religiosa a la que pertany el capella (la de Sant Joan de Déu) Però ràpidament van sortir veus contràries, con la d’algun destacat membre del PP. Finalment sembla ser que no es cobrarà ni cinc cèntims.
Anem a pams. És difícil entendre que es mobilitzi tot aquest dispositiu per una sola persona. Perquè el fet obre la porta a futures repatriacions de persones en situacions similars. I mireu que no estic dient que per raons humanitàries no s’hauria d’haver fet, simplement dic que el cost em sembla desorbitat quan al nostre país hi ha greus problemes de desnutrició infantil o d’hospitalització de determinades persones perquè s’han hagut de tancar plantes per culpa de la crisi...
Sempre he dit que és fonamental ser conseqüent i si ho ets, ser-ho fins el final. I molt em temo que el govern ha fet una excepció, molt cara per cert.
Desconsideració. Ahir va reaparèixer Jordi Pujol el proscrit. Ho va fer a Girona i sembla ser que ho va fer de forma molt distesa, com si res hagués passat. Això de per si ja és sorprenent, perquè si tingués una mica de vergonya, s’hauria d’amagar a un cau i només sortir en contades ocasions i quan ho fes, caldria que fos de la manera més humil. Un gran estafador no pot anar pel carrer amb la cara ben alta.
Però el pitjor no és el que va fer, sinó el que va dir. Pujol va insinuar que igual no compareix davant el Parlament de Catalunya. I aquest home va ser durant 23 anys President de la Generalitat? Personalment considero que seria una gran desconsideració no acudir a donar comptes davant els diputats i diputades del Parlament. Són ells qui representen la sobirania popular del poble de Catalunya, es a dir, de tots els ciutadans. I la majoria (ja sabeu que mai estic d’acord en empre el terme tots) volem que Pujol s’expliqui i que ens digui perquè ens va robar. I una cosa encara més important què ha fet els diners i si els pensa retornar.
