Bou capllaçat. Fa molts d’anys
que no vaig al boc capllaçat. De fet, fa molts d’anys que no vaig a veure cap
espectacle taurí. Això si, estava acostumat a que cada anys el primer dels bous
capllaçats (n’hi ha dos i fins pa poc tres, el darrer per la tarda) passava per
davant de casa i podia fer fotos. Aquest matí ha estat el primer dels darrers
anys que no ha passat. Crec que presentaré una queixa a l’ajuntament. M’he he
aixecat d’hora i he preparat la càmera de fotos per captar el moment. Després m’he
assabentat que el primer bou l’han tingut que tornar als corrals al poc de
sortir i ràpidament han tret el segon.
Esmorzar. Quan he vist que
ja passava de les 8 me’n he anat cap el bar Casa Rafael (popularment conegut
com al de Rafaelillo) a esmorzar amb
els amics. És una tradició que no s’ha de perdre... És un dels actes més típics
de les festes majors d’Amposta: entre bou capllaçat i bou capllaçat, esmorzar.
La majoria mengen anguiles i d’altres com jo, callos. Normalment als bars hi ha un gra
assortit. S’acompanya amb vi o cervesa i després una mica de cava. Fins i tot
ens han portat un sorbet de llimona i, com no, un cafè. Són molts els que el
cafè se’l prenen amb unes gotes... Aquest
dia els bars fan l’agost i mai més ben dit. Un esmorzar d’adult: 15 euros!
Personalment ho trobo car, però s’ha d’entendre que l’important és trobar-te
amb els amics a qui, de vegades, no has vist en molt de temps.
Com ve sent tradicional, durant uns moments,
una rondalla ens ha amenitzat el matí. També és típic que et passin a vendre
barrets i ulleres de sol, uns complements molt necessaris per un dia com
aquest, ja que qui més qui menys ha dormit poc i el sol és de justícia, encara
que avui el cel estava una mica tapat i fins i tot, en alguns moments,
amenaçava pluja (o això semblava)
Dinar. I després de l’esmorzar,
el dinar. Això sí, mentre una mica de descans que sempre va bé. El dinar ha
estat al xalet d’un dels amics de la colla. És un lloc ideal ja que té piscina
i quan fa molta calor, sempre va bé un bon cabussó. Però com he dit abans el
dia no acompanyava gaire. Sembla ser que dintre de l’aigua no s’estava malament
(jo no ho he provat), però al sortir feia molt d’aire i, al menys que et tapis,
sempre sé sol agafar fred.
Si bé el dinar sol ser una mica improvisat (uns
embotits amb una mica de pa amb tomata, meló i alguna cosa dolça), s’ha d’intentar
no anar amb les mans buides. El cert és que els altres anys només portàvem la
gana, més que res perquè no hi pensàvem. Però aquest any vaig voler ser
previsor així que ahir per la tarda vaig anar fins a Santa Bàrbara a comprar
una mica de dolç a la pastisseria Verge que és una pastisseria com les d’abans.
La meva dona em va demanar que comprés cóc de massana i com que a mi m’agrada poc, també em vaig comprar de nous
amb mel. Em direu llépol, però és que ho sóc.
La sobre taula ha estat llarga, així que ens
en hem anat que eren quasi les 9 del vespre.
Desconnectat. Avui ha estat
un dia d’aquells que ni veig la tele ni llegeixo la premsa. De fet, aquest matí
he anat a comprar el diari, però encara no l’he llegit. Potser més tard. Això
vol dir que avui no us comentaré res. Si hi ha hagut alguna notícia
interessant, potser demàs, dependrà de com vagi el dia...
Lluna plena. S’ha anunciat
que durant tot el mes d’agost hi haurà lluna plena, però sembla ser que es veurà
més grossa del que és normal. A aquest fenomen sé li han de sumar les llàgrimes
de Sant Llorenç que de fet és una pluja de meteorits.
