Començaré fent una mica d’història. Era l’any
2003 i estàvem immersos en plena campanya electoral de les municipals. Un grup
de joves enganxaven les banderoles als fanals que ens havien assignat. Jo n’era
el responsable de dirigir l’equip per a que tot es fes segons el que estava
previst. Una nit, mentre estàvem pel barri de Valletes, m’acompanyava Joan
Gavaldà, que va ser el primer tinent d’alcalde en les dues primeres
legislatures, la primera amb Josep Gil (PSUC)
i la segona amb Josep Maria Simó (PSC)
com alcaldes.
-La idea de com havia de ser el barri de
Valletes era molt diferent a com és en realitat –em digué-
Josep Maria Simó, arquitecte de professió, va ser el primer alcalde que va impulsar a
Amposta un Pla General d’Ordenació Urbana,
el que es coneix com a POUM. En
aquella època el creixement natural de la nostra ciutat era precisament per la
zona de Valletes. Encara recordo que quan varem posar-nos a viure per aquella
zona, on encara vivim després de 22 anys, més enllà del col·legi Miquel Granell tot eren camps
d’ametllers amb camins i marges. Avui en dia encara hi queda alguns solar sense
urbanitzar amb restes dels antics camps de conreus.
Però a l’hora de la veritat, Valletes es va convertir amb un barri
sense ànima. Més aviat, diria jo, un conjunt de vivendes
unifamiliars i blocs de pisos sense cap tipus d’ordre ni harmonia. Per no
haver, no hi ha pràcticament comerços; només uns quants bars, algunes empreses
de serveis i poca cosa més.
Evidentment, quan una ciutat té molts d’anys,
reconvertir-la al model que un voldria, no és que sigui difícil, és impossible.
Què caldria fer amb el cas antic? I amb la
zona comercial i de serveis?
A la majoria de les ciutats el cotxe li ha
guanyat espai al vianant, quan hauria de ser a l’inrevés. Sempre he defensat
que els cotxes s’han de deixar (sempre que sigui possible) a l’entrada de la
ciutat. Per això és necessari la construcció de pàrquings a llocs estratègics
per a, posteriorment, entra a peu o en bus fins al centre urbà.
Son necessàries les avingudes amb arbres i
els parcs on els xiquets puguin gaudir jugant amb la terra, mentre els pares o
acompanyants parlen dels temes que realment importen a la nostra societat.
Cal treure tots aquells obstacles de la via
pública que dificultin el pas dels vianants, sobre tot d’aquells que tenen
problemes per caminar (minusvàlids, gent gran...)
De sempre, una de les meves preocupacions és
la pulcritud (molt diferent a la neteja) que hi hauria d’haver. Quan
alguna cosa es neteja vol dir que abans s’ha embrutat. Per tant, caldria evitar
embrutar qualsevol lloc freqüentat per les persones (carrers, places, parcs,
etc.) I això només s’aconsegueix adquirint uns bons hàbits de civisme, molt
allunats de les formes de comportament que tenen ara la majoria de les
persones.
Si el teu model de ciutat s’ha sembla al que
tinc jo, segur, amic meu, que no vius a Amposta. Però encara et diré més, segur
que no vius a cap lloc de l’estat espanyol, perquè aquí la majoria de la gent
és bruta i incívica i pensen més amb ells que amb el col·lectiu.
Ja he dit que, urbanísticament parlant és
molt difícil canviar una ciutat o un poble, ja que per adequar-lo al model
ideal faria falta gastar-se molts diners i no sempre es disposa del capital
necessari per a poder dur a terme la transformació. No cal ni dir que dita
transformació passaria per fer una ciutat sostenible mediambientalment.
Però de moment, sempre queda la possibilitat
de poder-les humanitzar. Caldria començar per educar els nostres fills des de
l’escola, però amb plena implicació dels pares i resta de la família.
No sé si mai arribarem a tenir uns pobles i
ciutats així, però mentre, deixeu-me que somiï una mica.
