 |
| Per aquest punt del terme de Sant Rafel del Riu hi passen les canonades. |
La primera cosa que haurien d’aprendre els polítics,
sobre tot els que tenen responsabilitats de govern, és escolar al poble més
enllà dels interessos que puguin tenir en un determinat projecte.
No va saber escoltar el govern de Zapatero i
no ha sabut escoltar el govern de Rajoy. I amb aquest precedents es fàcil
entendre el que ha passat des de el primer dia a una zona ja coneguda com les
Terres del Sénia.
Sembla ser que per recomanacions de la Unió
Europea, el govern socialista de Zapatero havia de buscar un lloc per
emmagatzemar-hi petroli amb finalitats estratègiques. Va ser llavors quan es va
pensar amb la cavitat que havia deixat la prospecció de petroli davant la costa
de la Ràpita. Si un dia hi va haver petroli, perquè no es podria tornar a
omplir.
Des del principi va tenir un gran rebuig
popular. Sobre tot els habitants de la zona, però també d’altres poblacions més
allunyades, van convocar tota una sèrie d’accions en contra del magatzem submarí.
La resposta del govern socialista va ser tirar-ho endavant sense atendre l’opinió
del poble.
L’única cosa que es va aconseguir va ser que n
lloc de fer-se les instal·lacions terrestres dintre de la província de
Tarragona, es fessin a la de Castelló.
El moment més àlgid de els protestes van
arribar ara fa un any quan van començar tota una sèrie de moviments sísmics a
la zona. De seguida es va dir que eren per culpa del projecte Castor, ja que s’injectava
gas a pressió. La primera reacció dels responsables va ser negar-ho, tal i com
sempre es fa en aquests casos. Però la realitat és que, dia si i dia també, s’hi
produïen tremolors que van arribar a 4 a l’escala de Richter. En total hi van haver
més de 600 petits sismes en pràcticament dues setmanes.
Tor i que jo a Amposta no hi vaig notar res,
conec testimonis d’altres poblacions com la Ràpita i fins i tot de més enllà
que afirmen que si que ho van notar. Fins i tot hi va haver que va posar pedres
a la barana de la terrassa per veure si queien al terra.
Després de més accions de protesta, denúncies
i negociacions a nivell d’administracions, finalment es va decidir aturar la
injecció de gas i, per si hi havia algun dubte, van acabar els tremolors.
Finalment, divendres en varem tenir una de
calenta i una de freda. La calenta és que el govern central va decidir, a la pràctica,
tancar definitivament el projecte. I la freda és que això costarà 1.350 milions
d’euros que, qui els pagarà? Ah, ah!... Evidentment els consumidors de gas
durant els propers 30 anys. En principi serà ENAGAS (l’empresa estatal la que
es farà càrrec de pagar la indemnització, però serà com una mena de préstec, no
sé si amb interesso o no, aquí està el dubte. Per cert, la indemnització serà
per a Florentino Pérez, el president del Madrid.
A mi em queda el consol de com que no tinc
gas, no ho pagaré. Però és que els consumidors de llum no ho tenim molt millor.
Mecagon tot...
