LES FOTOS DEL DIA 14-10-2014

D'aquesta tarda nit. d'Amposta i Sant Jaume. 

LA SOLITUD DE MAS

Quina diferència entre el Mas arropat per la plana major del seu partit, els principals líders de les altres formacions que donaven suport a la consulta del 9-N i altres convidats els dia que va signar el decret de la consulta el 27 de setembre, el que va rebre el suport de centenars d’alcaldes d’arreu del Principat el 4 d’octubre i el d’avui, sol com un mussol. Bé, sol, sol no. L’acompanyava el traductor de signes per a sords, els professionals de la televisió i la ràdio, cal suposar, la gent més propera a l’encara president, tot i no sortir a les imatges i l’escultura de Sant Jordi.

Per què Mas hauria de dimitir ja. De fet ho hauria d’haver fet fa molt de tems i sinó ho va fer només s’entén per l’afany de protagonisme i poder que el caracteritzen com a digne successor de Pujol.

Avui Mas ens ha volgut vendre una consulta descafeïnada. Per què, això d’un procés alternatiu, realment que és?

La resposta no és difícil. El procés alternatiu que proposa Mas és el que sospitaven molts comentaristes no vinculats ni a l’Assemblea Nacional Catalana ni a Òmnium Cultural ni, evidentment als partits que fins ahir mateix estaven recolzant a Mas com si realment fos el messies que van plasmar els cartells electorals del 2012.

Avui he llegit pocs comentaris sobre el pas enrere de Mas, però és evident que hi ha hagut molts de catalans de bona fe que, de sobte, s’han quedat, com es diu vulgarment, amb el cul a l’aire.

Mas ha portat enganyats durant molt de temps a centenars de milers de catalans que es pensaven que amb ell com a President de la Generalitat es portaria fins a Ítaca, la Catalunya independent que uns quans avien anhelat durant molts i molts d’anys i que altres molts es van afegir al carro a darrera hora.

Tant els uns com els altres s’han sentit enganyats. Segurament, els primers seguiran somiant en us estat nou i lliure i, potser, algun dia aquest somni esdevingui una realitat.

Però molts, avui, hauran perdut la poca confiança que els hi quedava en els polítics, s’hauran sentit enganyats i, el que encara és pitjor, traïts pels seus, ja no per aquells altres als qui consideraven botiflers i aliats del poder centralista de l’Estat Espanyol.

És evident que la gent pot pensar el que vulgui i tenir la llibertat d’expressar el que pensa lliurement.

Diumenge, un membre de l’ANC es mostrava disconforme als comentaris sobre haver pintat de groc el Poble Nou del Delta. Argumentava que s’havia fet de forma democràtica i d’acord amb els seus veïns. Ningú ho posa en dubte, però en les seves paraules semblava recriminar al que teníem una opinió diferent a la seva. Com si la llibertat d’expressar-se només fluís en un sol sentit.

Si com diuen els més vells, tenim salut, encara en veurem passar moltes. L’estat de Quebec, al Canadà, ja porta fetes unes quantes consultes independentistes i Escòcia, dintre d’uns anys, voldrà tornar a l’experiència que va viure fa menys d’un mes.

Però en tots dos casos, sempre hi ha hagut una complicitat dels governs dels seus respectius estats, no com aquí on el PP es va mostrar disconforme des del primer dia. I no només el PP, també el PSOE i altres partits d’àmbit nacional.

De moment avui, ICV ja ha anunciat que no participarà en la pantomima ideada per Mas. Entre totes les formacions proconsulta, ICV era, segurament, la menys independentista. Favorables a la consulta sí, però a l’hora de dipositar el vot, molts dels seus militants i simpatitzants, possiblement no haurien votat per un estat independent.

Ara mateix, Mas té molt difícil poder liderar un altre procés. Segurament esperarà els dos anys que li queden mirant de trampejar la situació com pugui i arribar així al final de la seva vida política. Però no es poden descartar altres finals, com l’avançament electoral, una moció de confiança o, fins i tot, una moció de censura que, encara que no arribés a prosperar, encara l’afebliria més del que avui està. 

EL PERIÓDICO: Vídeo per entendre el procés sobiranista.

XIQÜELOS I XIQÜELES DEL DELTA. DIADA DE L'ERMITA D'ALCANAR. Intent de 2d6

Els polítics locals d’Amposta som gent honrada

Article escrit pel regidor de CiU Francesc Paz Belmonte i publicat a Ebre Exprés.

No sé molt bé com començar, però començaré per el principi, al febrer de 2011 l’alcalde d’Amposta, Manel Ferré, va preguntar-me sobre la possibilitat de formar part de la llista electoral de CiU per les eleccions del mateix any. Després de la meva sorpresa inicial, i de parlar amb la meva família, vaig acceptar, i només vaig posar dos condicions. La primera, l’esport continués essent una de les apostes estratègiques d’Amposta, i la segona, que havia de continuar treballant en la meva feina a Canteras Simó això últim per conviccions personals, ja que el meu treball públic té data de caducitat i sóc dels que pensen que tothom alguna vegada a la vida hauria de treballar per la comunitat al nivell que fos. La llista electoral de CiU va guanyar les eleccions amb majoria, això d’absoluta és una mica fort, perquè absolut a la vida no hi a res excepte la mort.

L’alcalde em va encomanar les regidories d’Esport i Turisme i a partir d’aquí a treballar per Amposta. Gràcies als meus companys amb mes experiència vaig aprendre el funcionament de la feina municipal, per a mi massa enrevessada, però les lleis espanyoles i catalanes manen, i que així sigui.

En cap moment vaig preguntar ni abans ni després els diners que rebria per la feina i responsabilitat de regidor, jo vaig acceptar per continuar portant a la nostra ciutat allà on es mereix, sobretot als esportistes i als clubs ampostins i a tot el projecte esportiu i intentar que cada vegada vinguin més turistes per conèixer el nostre territori i les seves meravelles en tot allò que suposa a nivell econòmic. Quan acabi la legislatura passarem comptes, però anem bé.

Us puc assegurar que ni jo ni els meus companys estem aquí per diners o  per poder polític, però parlaré de mi. Quan vaig entrar estàvem en plena crisi econòmica i sabia perfectament que seria una legislatura molt complicada, l’atur, les retallades i la falta d’ingressos units a la corrupció política han fet que els ciutadans se sentin decebuts, emprenyats, indignats i en tota la raó, només fa falta que alguns dirigents polítics estiguin acusats o sentenciats per corrupció per a que els ciutadans  pensin  que tots som iguals, que estem aquí per omplir la butxaca o prosperar políticament i  així cobrar més diners.
I aquí és a on volia anar, ni els meus companys ni jo som Pujol o els seus fills, ni Bárcenas, Camps, Matas, Chavez, Griñán, Bustos o tenim res a veure amb els casos del Palau de la Música, Gürtel, els ERE d’Andalusia etc. ni a Amposta tenim “xanxullos” on l’equip de govern estigui implicat. Una altra cosa són les suposicions, comentaris o escrits fets a través de les xarxes socials per alguns personatges que s’apunten a la moda de matxucar alcaldes i regidors acusant-los de tot i més.

Jo no tinc ni Facebook, ni Twitter, ni Blogspot, a mi m’agrada parlar amb la gent mirant-los a la cara i ells a mi, de persona a persona, no em fan por les crítiques, no sóc perfecte ni mai ho he estat. Tampoc tinc res en contra de les xarxes socials, al contrari, penso que és una bona eina si s’utilitza correctament. Però ja esta bé, ni els meus companys regidors, ni l’alcalde, ni jo som uns xoriços, ni estem l’Ajuntament per fer-nos milionaris o per beneficiar els nostres interessos privats. Jo, personalment, des de 2011 he fet més de 5800 hores i he cobrat, després d’impostos, 38.000 euros en 3 anys. Una simple divisió pot explicar a quant he cobrat l’hora.

Ser regidor és una responsabilitat molt gran i tots estem fent un sacrifici molt important, algú dirà que ho fem perquè volem i tenen raó, però també estem treballant pels ampostins i les ampostines. Ens equivoquem, ja he dit abans que no som perfectes, i també rectifiquem i portem Amposta endavant en una gestió econòmica impecable, en un serveis socials que ajuden a molts ciutadans i en moltíssimes  instal·lacions  de tot tipus que són l’enveja de moltes ciutats tant a nivell cultural, educatiu, de serveis socials o esportives.

Fins ara la prudència ha fet que callem, però jo no sóc cap lladre, ni un xoriço, ni un cacic, ni sóc un prevaricador, ni un corrupte i sé defensar-me tot sol. No estic disposat a que un alcohòlic, o un dropo, o un frustrat, o que algú que en altres èpoques vivia molt bé del sistema insulti o digui mentides. Potser que demostri primer les seves afirmacions i que denunciï als jutjats el que afirma tan categòricament en els seus escrits, perquè cada persona és responsable dels seus fets i seran ells els que hagin de respondre davant la justícia.

A mi no m’apartaran dels meus compromisos adquirits al maig del 2011, però quan algun amic que utilitza les xarxes socials em comenta el que escriuen estos personatges penso que tot no val, i que abans de destruir pensem en construir.