AVUI, COM AHIR, COM LA SETMANA PASSADA...

Ningú diria que avui és 13 de novembre i que el passat diumenge (9-N) a Catalunya hi va haver una consulta sobiranista per a preguntar a la població que estava a favor de la independència. Ningú ho diria perquè la situació d’avui és molt similar a la de dijous de la setmana passada o de l’anterior.

Mentre a Catalunya es sospira per a poder fer una consulta legal i vinculant o fins i tot per proclamar la independència de forma unilateral, a Madrid es segueix anteposant la Constitució i la Llei per davant de qualsevol aspiració política, per legítima que sigui aquesta.

Ahir pel matí va sortir Rajoy a donar una roda de premsa per donar resposta a la carta que li va adreçar Mas dilluns. Aquesta vegada sense televisió de plasma i acceptant preguntes. Crec que al final de la seva intervenció ningú se’n va adonar de que va ser així i no a través d’una pantalla. El resultat va ser ben bé igual. Tant que un se pregunta per a què va donar la roda de premsa si pràcticament no va aportar res de nou. Rajoy va minimitzar el resultat de la consulta dient que només hi va participar 1/3 de la població catalana. 1.800.000 votants del doble sí, li deuen de semblar un problema insignificant.  

De tota la intervenció l’única novetat va ser que es podria fer una reforma constitucional, però que ell no la promouria. Al menys a entreobert una mica una porta!

Mentre, Mas segueix on estava diumenge. Sé sent avalat i ratificat per un resultat que intenta monopolitzar mentre guanya temps. Ara, després de la consulta, sembla ser que el que faci ERC ja no és prioritari i tampoc es deixarà influir per l’ANC i Òmnium, per molt que li reclamin unes eleccions plebiscitàries. Fins i tot es permet festejar al PSC (els socialistes s’hi van oferir fa unes setmanes) per aprovar el pressupost de cara l’any vinent. D’aconseguir-ho, Mas guanyarà, com a poc, un any.

Com deia ahir l’única sortida que li queda a ERC és presentar una moció de censura, però de no guanyar-la (i ara per ara en té poques possibilitats), la formació republicana en sortiria molt tocada i Mas reforçat. Durant la intervenció d’ahir, Mas encoratjar a C’s per a que fos aquesta formació la que li presentés una moció de censura, davant la insistència d’Albert Ribera a que convoqués ràpidament unes eleccions.

En canvi, el PPC està més per la judicialització de la política catalana, a la que fins i tot Societat Civil s’hi oposa. Des de les files dels populars catalans es va demanar a la fiscalia que actuï contra Mas i contra qui sigui el més ràpidament possible. En canvi, la Fiscalia es pren el seu temps i, de fer-ho, sembla que no serà de forma immediata. Aquí hi ha una cosa que no tinc clara: Si consideren que hi ha elements suficients per a processar a Mas i el seu govern, i no ho fan, incorren en prevaricació o en algun altre delicte?

A part de que si, finalment, s’acaba imputant a Mas pels delictes de desobediència, desacatament, sedició, etc. s’equivocaran, ja que, com també deia ahir, el convertiran en un màrtir de la causa independentista, mai s’haurien de mesclar coses com política i justícia. El problemaque veuen des d’Espanya respecte a Catalunya és polític i només es podrà resoldre amb les polítiques adequades o, al menys, consensuades.

Si, finalment, des de Madrid s’acaba apartant a Mas, darrera d’ell n’arribarà un altre que, no cal que sigui ni millor ni pitjor, només cal que continuï on l’anterior s’ho hagi deixat.

Fins i tot el President Montilla va dir que es posaria al costat de Mas si se’l acabava inculpant. Com més forts aparentin ser a Madrid, més dèbils seran respecte a l’opinió del poble català.

S’ha dit moltes vegades que la millor fàbrica d’independentistes és la intolerància i intransigència del govern central i, per extensió, del PP.

Si diumenge van anar a votar més de dos milions de persones, la propera vegada, segur que n’hi aniran més i si van ser 1.900.000 els que van votar el doble sí, la propera vegada es superarà en escreix aquesta xifra.

És evident que ara com ara Rajoy i Mas o Mas i Rajoy són més el problema que la solució. Però mentre a Rajoy el veig cada vegada més feble, a Mas li començo intuir l’estratègia i per molt que es digui, el seu final no està tan a prop com es podia creure només fa unes setmanes enrere.

De moment Mas ha ordenat a Carles Pellicer, alcalde de Reus, trencar el pacte de govern que tenien CiU i PP a la capital del Baix Camp. No sigui que algú el qualifiqui d’incoherent.            

FOTOS DE LA DIADA CASTELLERA DE VILANOVA I LA GELTRÚ III

BARCELONA 10-11-2014

Artur Mas ha perdut

Jaume Reixach -director del Triangle-

Aquest 9-N, si hem de fer cas als animosos impulsors de la campanya "Ara és l'hora" que han inundat el país de groc, els catalans hem trencat amb el passat. Però Artur Mas i, per extensió CiU, formen part d'aquest passat que les urnes han enterrat (suposadament). No endebades, el president de laGeneralitat ha estat, amb anterioritat, conseller de Política Territorial, conseller d'Economia i conseller en cap dels governsPujol i CiU, des de 1980, ha dirigit els destins de Catalunya durant 27 anys (!).

Llegim algunes de les proclames que han escrit els participants en la campanya "Ara és l'hora" i que s'han distribuït profusament en els dies previs al 9-N per tots els racons de Catalunya:

1. "Vull un país en què votar sigui normal"

2. "Vull un país on la meva àvia arribi a final de mes"

3. "Vull un país que pugui gestionar tots els seus recursos"

4. "Vull un país amb escoles públiques de qualitat"

5. "Vull un país amb una cultura viva"

6. "Vull un país amb una justícia imparcial"

7. "Vull un país on tothom tingui accés a la llum i a l'aigua"

8. "Vull un país on hi hagi separació de poders"

9. "Vull un país on no hagi de marxar per trobar feina"

10. "Vull un país amb gelat de postres cada dia"

11. "Vull un país amb justícia ràpida i gratuïta"

12. "Vull un país on pugui volar arreu del món sense fer escales"

13. "Vull un país que valori la feina dels mestres"

14. "Vull un país que escolti l'opinió dels ciutadans"

15. "Vull un país energèticament responsable"

16. "Vull un país que estimi i protegeixi els seus rius"

17. "Vull un país sense corrupció ni retallades"

18. "Vull un país amb una sanitat sense llistes d'espera"

19. "Vull un país donde mi hijo encuentre trabajo"

Tots aquests legítims anhels –inclòs el del gelat per postres- se sintetitzen en el leitmotiv de la campanya per la consulta endegada per l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural: "Volem un país nou". Però Artur Mas, que no dubtarà en capitalitzar políticament els dos milions i escaig de votants d'aquest 9-N, ha demostrat amb la seva acció de govern que no només és als antípodes del programa que defensa "Ara és l'hora", sinó que és responsable directe d'aquest desgavell que regna a Catalunya (i, per extensió, a l'Estat espanyol i a molts països de la Unió Europea).

1. Qui ha frenat sistemàticament les Iniciatives Legislatives Populars (ILP) que es presenten al Parlament?

2. Qui està impagant les subvencions acordades a les entitats del tercer sector?

3. Qui ha provocat que l'endeutament de la Generalitat s'hagi incrementat en 24.000 milions d'euros en els últims quatre anys i que el deute de Catalunya tingui la qualificació de "bo escombraria"?

4. Qui ha aprovat que les escoles religioses i privades rebin quantioses subvencions de la Generalitat, fins i tot les que imposen la separació per sexes, en detriment de l'escola pública, víctima de brutals retallades pressupostàries?

5. Qui subvenciona amb generositat el Gran Teatre del Liceu i racaneja les expressions culturals més creatives i innovadores?

6. Per què es va arxivar judicialment el cas Banca Catalana? I elcas Casinos? Qui va col·locar el jutge Lluís Pascual Estevill al Consejo General del Poder Judicial (CGPJ)?

7. Qui és el president del consell assessor d'Endesa a Catalunya? Per què la Generalitat no acata les reiterades sentències judicials contra la tupinada de la privatització de l'empresa Aigües Ter-Llobregat?

8. Qui ha decidit subvencionar amb quantitats escandaloses els mitjans de comunicació públics i privats de Catalunya?

9. Qui ha tolerat la destrucció del teixit industrial (el cas Lear és paradigmàtic) i està provocant que moltes empreses marxin de Catalunya?

10. Qui s'ha dedicat a blasmar el Síndic de Greuges, Rafael Ribó, quan va denunciar la deficient alimentació que pateixen molts infants a Catalunya?

11. Qui torpedina l'acció de la justícia per tal que els sumaris pels casos de corrupció s'eternitzin?

12. Qui va decidir tancar la companyia aèria Spanair, en benefici de Vueling?

13. Qui ha retallat els salaris dels funcionaris i ha reduït, sense contemplacions, les plantilles dels servidors públics?

14. Qui ha convertit TV3 i Catalunya Ràdio en un "búnker" on es censuren grollerament les informacions crítiques amb el govern de la Generalitat?

15. Qui ha impulsat i blindat la nuclearització de Catalunya? Qui demanava la ubicació del "cementiri" de residus atòmics a Ascó?

16. Qui va defensar el transvasament del riu Ebre? Qui va donar suport parlamentari a l'embassament de Rialb?

17. Quin partit té embargada la seva seu pel robatoriperpetrat al Palau de la Música? Quina relació tenia Daniel Osàcar amb Artur Mas?

18. Qui ha propiciat el desmantellament de la sanitat públicaen benefici de les mútues i de les clíniques privades? Qui és el responsable de la crítica situació que pateixen les farmàcies?

19. Qui promou la privatització del Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC)?

Artur Mas i CDC no es poden atribuir la victòria del "sí-sí" aquest 9-N. Al contrari: les urnes han reflectit un clamorós rebuig a les seves polítiques. Aprendrà la lliçó? N'assumirà les conseqüències? (I don't think so)