FOTOS DE LA DIADA CASTELLERA DE VILANOVA I LA GELTRÚ V

PAISATGES DEL NOSTRE TERRITORI. LA RÀPITA PER LA NIT

10-N: diàleg i acord per decidir

JAUME COLLBONI

Alcaldable socialista per Barcelona

Escric aquestes línies quan acaba de sortir per televisió el Ministre de Justícia fent una “declaració institucional”, és a dir, “res de preguntes”, per a dir el previsible; que el 9N no ha estat una consulta, que no té efectes jurídics i que la fiscalia estudia accions a emprendre. Sense acceptar preguntes. I em temo que sense fer-se preguntes.

Des que la consulta com a tal fou impugnada, ha passat a ser un procés de participació que, com és evident, no ha tingut els elements propis d’un referèndum amb totes les garanties; cens previ, període electoral amb possibilitat de contrastar posicions, tutela d’una administració electoral. Motius suficients perquè molts, entre els que m’hi compto, no hi hàgim participat.

Però aquest fet objectiu no pot menystenir la contundència de les dades de participació, ni el civisme amb què s’ha desenvolupat la jornada del 9N. Els resultats no podran considerar-se legítims, la mobilització ciutadana sí.

Tot plegat és motiu per fer-se les preguntes que el senyor Ministre i el seu Govern sembla que no es volen fer, i que es poden sintetitzar en dues:
Realment creu que serà suficient una resposta legal/judicial al que és un conflicte polític d’aquesta magnitud?

Quant temps més haurà de passar perquè el senyor Rajoy vegi que justament el pas del temps només agreujarà el problema?

A partir d’avui, 10 de novembre, s’ha d’obrir una nova etapa que hauria de superar els monòlegs estèrils que han mantingut fins ara els governs de Mas i Rajoy, que la política substitueixi els autes, resolucions i dictàmens jurídics.

A partir del 10N el repte consistirà en respectar l’Estat del Dret, sí. Però per a fer compatible el principi de legalitat amb el principi democràtic que conté la Constitució. Aquest salt només és possible amb el pacte polític. Com ho va ser al Canadà i a Escòcia.

Sóc dels qui defensa un nou acord polític amb la resta de pobles d’Espanya, però això només serà possible amb una altra Espanya, un nou Estat federal que contempli amb totes les conseqüències la seva realitat plurinacional.

PLOU SOBRE MULLAT

En el decurs dels dies, la indignació ciutadana va in crescendo. Es fa estrany trobar un dia que no passi cap fet excepcional que vagi en detriment de l’administrat. La revista satírica Mongolia, fa unes setmanes, va fer un tuit que deia més o menys així: Felicitats espanyols, portem 6 hores sense nous imputats.  

Avui podria parlar-vos de Chávez i Griñán que, ahir els va citar el jutge per a declarar encara que, de moment, no estan imputats, però no ho faré. Vull parlar-vos del tema que avui està indignant a la majoria dels habitats de les Terres de l’Ebre i Baix Maestrat, sobre tot de les poblacions de Vinaròs, Alcanar, la Ràpita, etc. Les més properes a la plataforma Castor que havia de reconvertir el subsòl que hi ha enfront de la costa de les citades poblacions amb un magatzem per a combustible en un pla estratègic promogut pel govern de Zapatero.

La pregunta que avui tothom es fa, és la següent: Cóm es pot pagar una indemnització de 1.350 milions d’euros duna manera tan ràpida?

Tots coneixem (o em conegut) a gent que estan esperant durant mesos i tal vegada anys per a cobrar una indemnització, ja sigui per haver patit un accident, per haver segut acomiadats del seu treball, etc. Molts d’aquests han estat passant penúries durant els mesos d’espera.

I ara de sobte, ACS, l’empresa del president del Madrid Florentino Pérez, en un temps que segurament ha estat rècord, ha cobrat per haver-li estat clausurada la instal·lació que estava fent.

I una pregunta més: ¿No tenen dret les poblacions de les Terres de l’Ebre que, durant dies de l’octubre de l’any passat, es van veure afectades pels terratrèmols que, tal i com es va demostrar, va ocasionar el Castor? Al menys per danys morals a la població també haurien de rebre una indemnització.

Segurament, el govern del PP s’excusarà per la rapidesa de l’operació en que els diners els han avançat diversos bancs. Damunt! Si la primera notícia indigna, la segona multiplica la indignació!

Uns bancs que, tal vegada han estat rescatats amb diner públic, es a dir, amb diners de tots els ciutadans que paguem impostos, també els de la zona afectada... Uns bancs que en lloc d’ajudar als emprenedors, als autònoms, a les petites empreses, als que no poden pagar la hipoteca del pis, ajuden als poderosos. La indignació em va creixen per moments! Quina vergonya de sistema que tenim! I el govern impassible el ademán... (ja m’enteneu, oi?) No és estrany que cada cop hi hagi més gent que tenen la intenció de votar a Podemos per veure si pot remoure les estructures de l’Estat i donar-li la vota com si fos un mitjó.

L’altre dia vaig escoltar una notícia, que segurament ha passat desapercebuda per a la majoria de vosaltres i que seria el cas contrari.

Recordareu que anys enrere, el govern valencià del PP va fer clausurar els repetidors de TV3 i Catalunya ràdio que hi havia al País Valencia i que eren propietat d’Acció Cultural del País Valencià (ACPV) El govern valencià va posar quantioses multes per no voler atendre els requeriments de tancament que els hi havia fet prèviament. Després de presentar recurs al Ministeri de Foment, aquest, els hi ha donat la raó, ja que és el ministeri qui té les competències en radiofreqüències i, per tant, anul·la les sancions del govern valencià. No obstant, ara és el propi ministeri qui els sanciona.

ACPV al·lega que no té diners per a pagar la nova multa i, el seu desig seria que es compensés el pagat amb el que els hi toca pagar. Veureu com no serà possible, la qual cosa significarà la mort de l’entitat procatalanista.

Per si voleu llegir més sobre la indemnització pel Castor, accediu a la pàgina del Triangle.