BARCELONA: EL BETLEM DE LA PLAÇA DE SANT JAUME

L'aposta Collboni

JOAN TAPIA

Periodista

L'assenyat conseller Ramon Espadaler ha demanat a Miquel Iceta que permeti aprovar els pressupostos de la Generalitat del 2015. I ha posat d'exemple el pacte de l'alcaldable socialista, Jaume Collboni, amb l'alcalde Trias.

Veurem el que diu Iceta demà en la seva conferència. Però m'ensumo que després de l'encíclica d'Artur Mas del 25 de novembre -en què va apostar per eleccions plebiscitàries i la independència en un pla exprés de 18 mesos- l'oferta d'Iceta del 16 de setembre, en el debat de política general, ha periclitat. El que oferia era un pacte polític (no només pressupostari) per aprofitar els dos anys que queden de legislatura. Fora que Mas -vista la unanimitat dels sondejos- inflexionés el seu discurs. Però és massa tossut.

El que fa Collboni és una altra cosa. Sap que Jordi Hereu, un alcalde voluntariós, va sortir malament de l'ajuntament després de ficar la pota en la Diagonal (que ara Trias arregla). Sap que el PSC municipal no ha estat a l'altura aquests tres anys d'oposició per la batalla entre Jordi Martí, el líder municipal (ara fugat al sobiranisme) i Carles Martí (l'aparell socialista de Barcelona). I sap que només les primàries obertes -en què va sortir elegit- van donar peu a un inici de reacció al PSC de la ciutat. Collboni és un pragmàtic i la discussió sobre si Hereu es va equivocar al governar sense majoria no li interessa. Tampoc si aquests tres anys és Triasqui ha preferit pactes puntuals amb el PP (Alberto Fernández és el líder municipal que més en sap per veterà que per diable), o és la guerra dels dos Martí la que ha impedit qualsevol col·laboració CiU-PSC (suposo que les dues explicacions tenen la seva part de veritat).

Collboni sap que no viurà de remoure el passat i constata que Barcelona té superàvit -en gran part perquè Joan Clos i Hereu van tenir els comptes municipals més sanejats d'Espanya- i creu que en aquest moment de crisi una part d'aquest superàvit s'ha de fer servir a ajudar les persones amb més despesa social. Aquest és el seu objectiu. I com que el Trias independentista, amb l'ERC de Alfred Bosch piafant d'impaciència, no pot tornar a pactar amb el PP ha proposat un acord -no per votar els pressupostos sinó per abstenir-se- a canvi d'unes partides de despesa social que (sense pressupostos) s'haurien quedat a la guardiola municipal. I com que Trias és abans que res un realista i sap que seria desastrós no tenir pressupost l'any electoral i amb comptes sanejats no apujar la despesa social, ha acceptat l'oferta.

Estic segur que ni Trias ni Collboni són creients en la sociovergència, però com a pragmàtics creuen encara menys que -si convé- no s'hi pugui recórrer.

Collboni s'apunta així un punt al fer baixar (fet insòlit) la T-10, que cau a menys de deu euros, i a l'estendre els beneficis de la targeta rosa (jubilats) i reprendre el pla de guarderies amb quatre guarderies noves i quatre més que vénen de l'època Hereu i que sense pressupostos quedaven paralitzades. És tornar al socialisme de despesa social si les arques municipals ho permeten. Però Collboni apunta més alt. Barcelona ja és la capital de Catalunya però creu que ha de ser també una gran capital mediterrània, europea i iberoamericana (la indústria editorial en espanyol encara és aquí). I per a això Espanya hauria de tenir dues capitals, Madrid una i Barcelona l'altra. Ja ho va demanar Pasqual Maragall i serà tot menys fàcil. L'atacaran allà i el ridiculitzaran aquí. Collboni insistirà. Creu que malgrat tot és més factible -i més rendible- que seguir més anys amb el somni independentista.

ESQUERDES A LA DEMOCRÀCIA

Així ho va qualificar ahir el jutge Joaquim Bosch de l’associació Jutges per a la Democràcia durant una entrevista al programa el Intermedio del Gran Wyoming si, finalment, la no renovació del jutge Pablo Ruz, és una estratègia del PP per a retardar i entorpir el casos que porta sobre la trama Gürtel i la peça separada del cas Bárcenas.  

Una de les coses més importants que va dir el jutge Bosch és que s’ha d’acabar amb la pràctica de que siguin els partits polítics els qui escullen els membres del Consell General del Poder Judicial. Ara mateix, la majoria d’aquests jutges han estat elegits pel PP i, per tant, la decisió que van prendre ahir és molt sospitosa.

L’associació de Jutges per a la Democràcia, va continuar el jutge Bosch, fa anys que demana que siguin els propis jutges els qui nomenin els jutges que formin part del CGPJ, així com altres estaments de la Judicatura, com ara el TC. Només així s’ha aconseguiria la imparcialitat de la Justícia i la veritable separació de poders, base fonamental de la democràcia.

Ara bé, si des del govern central i del partit que li dóna suport, s’aconsegueix endarrerir el procés amb el propòsit de treure’n benefici, llavors Espanya té un gran problema.

Sé li va preguntar al jutge Bosch que és el que havia canviat, ja que, fins ara, semblava que s’estava donant suport al jutge. La resposta va ser molt clara:

-Que ha declarat culpables a títol lucratiu tant a l’Ana Mato com al propi PP.      

Darrerament, Rajoy s’ha omplert la boca dient que vol elaborar una llei de regeneració política, però a l’hora de la veritat, les seves estratègies subterrànies es contraposen radicalment amb allò que diu en seu parlamentària.  

L’estigma del PP és la corrupció. Ho han demostrat en nombroses ocasions i tenen diversos casos oberts i en d’altres se’ls ha declarat culpables. Un exemple. Jaume Matas, expresident de Balears i exministre de Medi Ambient, va ser empresonat pel cas Palma Arena i li pot tornar a caure pena de presó pel cas Nóos que implica a Iñaqui Urdangarín i el seu soci Diego Torres entre molts d’altres.

Per cer, parlant d’aquest cas, des del meu punt de vista és intolerable que ni el fiscal ni l’acusació particular demanin cap pena per a la Cristina de Borbó i, en canvi, si per a la dona de Diego Torresque es troba en la mateixa situació. Si més no, inversemblant.  

Evidentment i per molt que ho digui la Constitució, la Justícia no és igual per a tothom. Hi ha qui fa servir tota mena d’argúcies per intentar evitar que se’ls declari culpables per les malifetes que han comés. En canvi, d’altres, amb molts menys recursos, se’ls empresona per delictes menys importants encara que hi hagi atenuants que ho justificarien.  

LA FRASE DEL DIA 9-12-2014

Hoy por hoy, el 70% de la nueva generación se muestra indiferente al sistema, el 30% indignada, casi el 100% asqueada. 




Qui la ha dit? Encara que os pugui sorprendre, Luis Maria Ansón a la seva columna d'ahir del Mundo.
Realment penso que és veritat i per tant, considero que molts de polítics s'ho haurien de prendre seriosament i mirar de trobar la solució per a que canviï la tendència.