dijous, 11 de desembre del 2014

AMB EL PSOE NO PASSAVA

Sovint, sobre tot els joves amb pensament d’esquerres, tendeixen a equiparar el PSOE amb el PP. Segons ells apliquen les mateixes polítiques i no hi ha diferències.
Darrerament hem tingut un cas que evidencia les enormes diferències que hi ha entre uns i altres. Es tracta, segur que us heu assabentat de la polèmica de les paraules que li va dir el director del canal 24 Horas de TVE Sergio Martín a Pablo Iglesias en el decurs d’una entrevista que li va fer l’altre dia al programa que ell mateix presenta la Noche en 24 horas:

- "Hemos visto a Pablo Iglesias defender la salida de los presos de ETA de las cárceles, esta semana está usted de enhorabuena entonces".

Evidentment Pablo Iglesias es va mostrar molest i li va respondre:

-"No es un problema de enhorabuena, que nadie juege con el dolor de las víctimas para hablar de un tema".

Ràpidament, les seccions sindicals de la UGT i de CC.OO., així com el Consell d’Informatius del l’ens públic van demanar la dimissió de Martín o, en el seu cas, la destitució per part de la direcció de TVE.
El Consell d’Informatius va adreçar a la direcció un dur comunicat on entre d’altres coses deia:

- "Por comprometer la credibilidad e independencia de los Servicios Informativos de TVE".

Evidentment, la direcció de TVE escollits pel PP i, per tant, lacais d’aquest partit, ha rebutjat destituir-lo.
Vaig voler documentar-me sobre qui era Sergio Martín. Em pensava que era un de tants que havia treballat a Tele Madrid (una de les cadenes públiques on més manipulació informativa hi ha), però per la meva sorpresa, aquest personatge ha treballat tota la seva vida a TVE i fa uns anys, fins i tot va rebre un premi d’àmbit nacional al periodista jove que més havia destacat en la seva tasca.
Evidentment, un no pot deixar de recordar un altre cas que també va passar a TVE durant l’època d’Aznar. Segur que ho recordareu. Llavors el director d’informatius era Alfredo Urdaci i, el seguiment de la vaga general del 20 de juny de 2012 per part de la radio i televisió públiques va ser escàs. De fet, a primera hora del matí, fins i tot es va arribar a afirmar que no hi havia vaga.
Aquest fet va portar al sindicat CC.OO. a presentar una denúncia davant els tribunals que, finalment, van fallar a favor de la central sindical. Entre d’altres coses van ordenar a TVE llegir un comunicat que va llegir, a desgana, el propi Urdaci.
¿Per què serà que durant les èpoques de governs socialistes les programes de TVE –sobre tot els informatius- guanyen audiència i la perden durant els governs del PP?
¿Per què serà que durant les èpoques de governs socialistes molts dels seus programes –també els informatius- guanyen premis i durant eles governs del PP, no?
Per a ser fidel a la veritat, recordo un cas que es va produir durant els primers anys de govern de Felipe González. Durant la transició, un dels programes més vistos era la Clave que dirigia José Luís Balbín, sobre tot, el debat que hi havia al finalitzar la pel·lícula sempre relacionada amb el tema que es tractava.
El govern socialista, ja sigui per que no es tractés el tema de l’entrada a l’OTAN (tal i com afirma Balbín), ja sigui per la pèrdua d’audiència com va al·legar la direcció de TVE, va fer clausurar el programa. 

PAISATGES DEL NOSTRE TERRITORI. VINALLOP














BARCELONA: EL BETLEM DE LA PLAÇA DE SANT JAUME













L'aposta Collboni

JOAN TAPIA
Periodista

L'assenyat conseller Ramon Espadaler ha demanat a Miquel Iceta que permeti aprovar els pressupostos de la Generalitat del 2015. I ha posat d'exemple el pacte de l'alcaldable socialista, Jaume Collboni, amb l'alcalde Trias.
Veurem el que diu Iceta demà en la seva conferència. Però m'ensumo que després de l'encíclica d'Artur Mas del 25 de novembre -en què va apostar per eleccions plebiscitàries i la independència en un pla exprés de 18 mesos- l'oferta d'Iceta del 16 de setembre, en el debat de política general, ha periclitat. El que oferia era un pacte polític (no només pressupostari) per aprofitar els dos anys que queden de legislatura. Fora que Mas -vista la unanimitat dels sondejos- inflexionés el seu discurs. Però és massa tossut.
El que fa Collboni és una altra cosa. Sap que Jordi Hereu, un alcalde voluntariós, va sortir malament de l'ajuntament després de ficar la pota en la Diagonal (que ara Trias arregla). Sap que el PSC municipal no ha estat a l'altura aquests tres anys d'oposició per la batalla entre Jordi Martí, el líder municipal (ara fugat al sobiranisme) i Carles Martí (l'aparell socialista de Barcelona). I sap que només les primàries obertes -en què va sortir elegit- van donar peu a un inici de reacció al PSC de la ciutat. Collboni és un pragmàtic i la discussió sobre si Hereu es va equivocar al governar sense majoria no li interessa. Tampoc si aquests tres anys és Triasqui ha preferit pactes puntuals amb el PP (Alberto Fernández és el líder municipal que més en sap per veterà que per diable), o és la guerra dels dos Martí la que ha impedit qualsevol col·laboració CiU-PSC (suposo que les dues explicacions tenen la seva part de veritat).
Collboni sap que no viurà de remoure el passat i constata que Barcelona té superàvit -en gran part perquè Joan Clos i Hereu van tenir els comptes municipals més sanejats d'Espanya- i creu que en aquest moment de crisi una part d'aquest superàvit s'ha de fer servir a ajudar les persones amb més despesa social. Aquest és el seu objectiu. I com que el Trias independentista, amb l'ERC de Alfred Bosch piafant d'impaciència, no pot tornar a pactar amb el PP ha proposat un acord -no per votar els pressupostos sinó per abstenir-se- a canvi d'unes partides de despesa social que (sense pressupostos) s'haurien quedat a la guardiola municipal. I com que Trias és abans que res un realista i sap que seria desastrós no tenir pressupost l'any electoral i amb comptes sanejats no apujar la despesa social, ha acceptat l'oferta.
Estic segur que ni Trias ni Collboni són creients en la sociovergència, però com a pragmàtics creuen encara menys que -si convé- no s'hi pugui recórrer.
Collboni s'apunta així un punt al fer baixar (fet insòlit) la T-10, que cau a menys de deu euros, i a l'estendre els beneficis de la targeta rosa (jubilats) i reprendre el pla de guarderies amb quatre guarderies noves i quatre més que vénen de l'època Hereu i que sense pressupostos quedaven paralitzades. És tornar al socialisme de despesa social si les arques municipals ho permeten. Però Collboni apunta més alt. Barcelona ja és la capital de Catalunya però creu que ha de ser també una gran capital mediterrània, europea i iberoamericana (la indústria editorial en espanyol encara és aquí). I per a això Espanya hauria de tenir dues capitals, Madrid una i Barcelona l'altra. Ja ho va demanar Pasqual Maragall i serà tot menys fàcil. L'atacaran allà i el ridiculitzaran aquí. Collboni insistirà. Creu que malgrat tot és més factible -i més rendible- que seguir més anys amb el somni independentista.