JOSÉ ANTONIO SOROLLA
Periodista
El president avança les eleccions al setembre i ho anuncia amb vuit mesos d'antelació després de no aconseguir integrar ERC en una llista única sobiranista
El procés sobiranista català segueix sorprenent el món. Mai abans unes eleccions anticipades s'havien avançat anunciant-se vuit mesos abans de la cita. Amb l'acord entre Artur Mas i Oriol Junquerasd'anar a les urnes el 27 de setembre, el president de la Generalitat i dirigent de CiU guanya temps, però el líder d'ERC aconsegueix tots els seus objectius importants.
Ara es vol minimitzar, però la llista única era la primera condició que Mas va fixar en la seva conferència del 25 de novembre per convocar unes eleccions anomenades plebiscitàries que poguessin ser llegides per la resta del món com a substitutives del referèndum d'autodeterminació que el Govern espanyol no permet celebrar.
A més, des de la lògica sobiranista, Mas tenia raó. Si hi havia alguna possibilitat que unes eleccions autonòmiques s'assemblessin a un referèndum era amb la llista única o comuna integrada per personalitats i per representants de les dues principals forces sobiranistes, CiU i ERC, i això no serà així. Les eleccions del 27 de setembre se celebraran amb llistes separades, partidàries, amb la qual cosa difícilment podran ser equiparades a un referèndum.
ÚNIC TRIOMF
De les alternatives presentades per Mas en la seva carta-ultimàtum a Junqueras, ni tan sols s'ha mantingut la que deia que el president acceptava les llistes separades sempre que ERC no inclogués personalitats independents, que es reservaven per a la candidatura encapçalada per Mas. Clar que aquesta imposició era indigna d'un Estat democràtic i aproximava Catalunya als estats africans on el president o el rei --el Marroc, per exemple-- intervenen o intervenien en la confecció de les llistes.
Mas no volia celebrar les eleccions al març si no eren amb la llista única i l'ajornament fins al setembre constitueix el seu únic triomf
Mas no volia celebrar les eleccions al març si no eren amb la llista única i l'ajornament fins al setembre constitueix el seu únic triomf. Però, com s'ha demostrat ara, ERC exigia eleccions immediates més com una arma de negociació que perquè realment les desitgés. De fet, les presses de Junqueras són recents i fins fa ben poc la posició d'Esquerra era la de preferir les plebiscitàries després de les municipals del maig.
Al guanyar temps, és cert que Mas assegura amb l'acord l'aprovació dels Pressupostos, que ERC va amenaçar de no recolzar també com una arma de negociació. Fa mesos, abans del 9-N, Junqueras va dir que ERC no recolzaria uns nous Pressupostos autonòmicsperquè, senzillament, no caldria, ja que al febrer (del 2015) Catalunya ja seria independent. Serveixi aquest exemple per ponderar la serietat dels arguments de Junqueras i la importància que atorgava a recolzar o no els Pressupostos.
¿TORNA LA UNITAT?
En la resta, i a falta de conèixer amb detall el full de ruta que els dos partits pactaran abans de les eleccions, les posicions de Junqueras sembla que s'han imposat. Mas havia establert un període de transició cap a la independència de 18 mesos, noves eleccions constituents i referèndum de ratificació. D'això ja no se'n parla, i el líder d'ERC ha declarat que la votació del 27 de setembre és la definitiva.
Junqueras sempre havia descartat --l'última vegada, en la seva conferència-rèplica a Mas del 2 de desembre-- la celebració d'un referèndum per accedir a la independència i havia advocat primer per la declaració unilateral i posteriorment per la simple proclamació després de les eleccions. L'aclariment d'aquest punt --si Mas accepta o no la declaració unilateral o la proclamació-- ara és la incògnita principal del procés.
Els mitjans sobiranistes s'han apressat a celebrar el pacte com una recomposició de la unitat perduda. L'optimisme d'aquests sectors és directament proporcional a la decepció que sentien després dels dos mesos del vodevil en què s'havien convertit les negociacions entre Mas i Junqueras després del 9-N.
Ningú pot garantir que en els vuit mesos que falten per a les eleccions del setembre les dues forces que pugnen per encapçalar el sobiranisme no es tornin a enfrontar
La reacció és, doncs, tan previsible com canviant. Ningú pot garantir que en els vuit mesos que falten per a les eleccions del setembre les dues forces que pugnen per encapçalar el sobiranisme no es tornin a enfrontar. I més amb les municipals pel mig. Tot i que del pacte es desprèn que els dos partits les afrontaran amb voluntat d'arribar a acords, ¿qui pot assegurar que ERC renunciarà a dominar el territori a costa de l'electorat convergent?
LA CORRUPCIÓ
La no dissolució immediata del Parlament té una altra conseqüència. La comissió d'investigació del 'cas Pujol' seguirà els seus treballs i hi desfilaran la família i els exalts càrrecs de CiU implicats en casos de corrupció. Encara que Mas ha dit aquesta setmana que el 'cas Pujol' només afecta una família, ningú es pot creure que les compareixences no afectin el futur de CiU.
A conseqüència, entre altres causes, del 'cas Pujol', CiU és una marca amortitzada i la necessitat d'amagar-la era una de les raons per les quals Mas proposava la llista única amb independents, l'anomenatPartit del President. I la corrupció del 'cas Pujol' i d'altres era, a la vegada, un dels motius pels quals Junqueras no acceptava la llista única.
¿Totes aquestes discrepàncies i distanciaments s'esborraran de cop i volta? S'ha de ser molt ingenu per creure-s'ho. És clar que en qüestió d'ingenuïtats el procés sobiranista en va sobrat.
L'IMAGINARI
Junqueras ha afirmat que Catalunya serà independent el 2016 sense tenir en compte tres qüestions fonamentals. La primera és que no està en absolut definida una majoria independentista clara; la segona oblida que les eleccions del setembre no seran mai acceptades com un plebiscit o referèndum (Mas ni tan sols va utilitzar el qualificatiu en la presentació de l'acord amb ERC); i la tercera menysprea el fet que ni la Unió Europea ni cap Estat reconeixeran una declaració unilateral d'independència de Catalunya.
Aquesta és la realitat, però el procés sobiranista seguirà jugant amb les paraules. Quan Mas, Junqueras i els seus portaveus parlen d'unitat, es refereixen en realitat a la unitat del sobiranisme, i quan parlen de majoria, a més de no quantificar-la mai, s'estan referint a una majoria inexistent, almenys per poder afirmar inequívocament que Catalunya està a favor de la secessió.
I així s'ha anat creant un imaginari que produeix després aquestes decepcions tan sentides. Durant aquests dos mesos de vodevil hem sentit els decebuts llançar retrets als seus líders perquè ara que "estàvem a punt" d'aconseguir la independència tot se'n podia anar en orris. L'error, el problema de fons, és que mai res ha estat a punt.
