diumenge, 25 de gener del 2015

IGUAL SÓN NAPS QUE COLS

De vegades passen fets casuals que poden arribar a canviar el destí de els persones. Avui us explicaré un episodi de la vida de Ramon (nom real), una persona a qui vaig conèixer fa molts d’anys i que, tal com ens advertia, el recordo sovint.

Com a soldat de lleva, estava fent el servei militar a la Brigada de Caçadors de Muntanya de Jaca, però aquell 18 de juliol de 1936 es trobava de permís a la seva ciutat natal: Igualada.
Mentre el seu regiment, per motius geogràfics es va revoltar contra el govern legítim, Igualada, com la resta de Catalunya es va mantenir fidel a la República. Per tant, només l’atzar va intervenir per a que Ramon es trobés en un bàndol diferent a la majoria dels seus companys d’unitat.
Però Ramon era antibel·licista i es va negar a empunyar l’arma per defensar cap causa per molt legal que fora. Aquesta decisió li va suposar ser empresonat.
El dia que va entrar a la presó, un altre presoner, li va dir:

-Mira, aquí tots els matins passen llista. Després en criden uns quants per a emportar-se’ls cap al front; així, quan diguin el teu nom, no responguis.

I així ho va fer. Al principi encara el cridaven, però al cap del temps van deixar de fer-ho, pensant que Ramon no estava entre els empresonats.
Però va arribar un dia que tothom era necessari per mirar d’aguantar l’enemic al front de l’Ebre i, aquell dia les autoritats militars van decidir que tothom sense excepcions havien d’anar a defensar els interessos republicans. Així, a la presó on estava Ramon, com cada dia des de feia molt de temps, van passar llista i van fer-los pujar, sense cap excepció, als camions que els havien de portar a la seva destinació.
Només a 3 no se’ls va cridar: un d’ells era Ramon, l’altre, el company que li va dir que no respongués quan es passava llista i encara un tercer. Estupefacte, el comandament militar, ràpidament els hi va preguntar qui eren i perquè no estaven a la llista. Aquell dia no es van escapar de marxar cap al front.
Tan aviat com va poder, Ramon es va lliurar als nacionals. Anava amagant-se per un barranc amb el fusell a una ma i uns pocs llibres lligats amb una corretja per poder transportar-los millor. Va posar un mocador blanc lligat al canó de la seva arma i va agitar esperant cridar l’atenció dels soldats de l’altre bàndol. El van detenir i al cap de poc temps el van ficar a un camp de concentració.
A Ramon li agradava recordar que un bàndol el va empresonar, mentre que l’altre el va recoure a un camp de concentració.
També deia una cosa: D’heroi a traïdor, només hi ha un pas: guanyar o perdre.
Els qui guanyen són els herois i així ho fan constar als llibres d’història que ells mateixos se’n encarreguen d’escriure, mentre que els qui perden són uns traïdors.
Que s’hagin revoltat contra un règim legítimament sorgit d’unes eleccions democràtiques, no té més importància.   

LES FOTOS DENÚNCIA DEL 25-01-2015

Reconeixeu el lloc? És l'Hospital Verge de la Cinta de Tortosa, conegut popularment com la Residència o la Resi.  
Com podeu veure han tallat els 4 pins que hi havia. No eren arbres monumentals però devien de tenir (calculo) prop de 50 anys. 
Suposo que devien de fer mal al ferm de la carretera i fins i tot a la pròpia estructura de l'edifici, però no hi havia més solució que tallar-los? 


PAISATGES DEL NOSTRE TERRITORI. PER LA TORRE DE SANT JOAN I













El "procés" és cosa de dos

SISCU BAIGES

Després de l'acord entre Artur Mas i Oriol Junqueras de celebrar les eleccions al Parlament de Catalunya el 27 de setembre i, sobretot, després del tweet que se'ls va escapar als responsables de les xarxes socials del govern català i que venia a dir que l'acord incloïa que ERC i CiU vagin de bracet a les properes eleccions municipals, ha quedat clar que el procés és cosa seva. Seva d'ERC i CDC, vull dir. O seva, de Junqueras i Mas. Que no sé jo si tots els alcaldables d'ERC estan contents amb aquest pacte pre-anunciat. Molts vots d'esquerres poden abandonar el partit de Junqueras si el seu candidat a alcalde ja avisa per endavant de l'acord municipal amb Convergència.

Alfred Bosch, per exemple, no li ha fet massa gràcia saber que ha de vendre al seu electorat que Xavier Trias pot continuar d'alcalde de Barcelona amb els vots d'ERC si queda per davant d'ell. En canvi, Trias, que ja fa temps que donava per perduda la reelecció, ara ha recuperat una mica d'esperança.

S'ha extès la sensació que ICV-EUiA i les CUP han estat utilitzats en la primera fase d'aquesta aventura i que, a l'hora de la veritat, se'ls ha deixat tirats. Potser, després de les municipals, els tornaran a demanar que treguin les castanyes del foc al tàndem CDC-ERC si el "procés" es complica.

Mas diu que aquests mesos serviran per anar preparant les"estructures d'Estat" i Junqueras intentarà matisar el caràcter insolidari d'uns pressupostos que ell mateix va qualificar dels més antisocials de la història de Catalunya.

Seran nou mesos que es faran llargs. Quanta gent al vostre voltant no us ha comentat que ja està fart d'aquesta història de "processos" i "fulls de ruta"? A alguns dirigents independentistes els agrada dir que molts catalans ja han desconnectat d'Espanya. N'hi ha molts d'altres que també desconnectaran –si no ho han fet ja- d'un "procés" que, des d'ara i fins a les eleccions del mes de maig, serà només cosa de dos.