PAISATGES DEL NOSTRE TERRITORI. PELS VOLTANTS DE MIANES II

EXPOSICIÓ SOBRE L'ALCALDE JOSEP VILLALBÍ AL CENTRE D'ART LO PATI

El proper dissabte 7 de febrer, al centre d'art lo Pati d'Amposta s'inaugura una exposició sobre Josep Villalbí Verge, alcalde republicà d'Amposta quan esclatar la guerra Civil, encara que havia nascut a Godall. 
Segons el seu net Jaume Vidal Arasa, organitzador del certament juntament amb els seus germans, pretenen dignificar la figura de son iaio, ja que, al seu entendre, no ho va fer l'Ajuntament d'Amposta al dedicar-li el seu nom a un dels carrers més curs i, fins i tot, m'atreviria a dir ridículs de la nostra ciutat.
Sembla ser que l'exposició ha portat certa controvèrsia, ja que no els ha semblat gens bé a les autoritats municipals, per la qual cosa s'ha fet la mínima divulgació de l'acte.  

Enllaços:

http://www.lopati.cat/ca/comunicacio/exposicions/jaume-vidal-josep-villalbi-verge/214/

http://www.jaumevidalarasa.cat/villalbi

Lecciones de Grecia para Catalunya

JOSÉ A. RODRÍGUEZ

Llicenciat en Física per la UAB. Estratègia digital a la UGT de Catalunya. Membre de Súmate.

Syriza ha ganado las elecciones griegas. Sin entrar en valorar si el éxito de la coalición de Tsipras es bueno o malo para los griegos, está claro que el resultado responde a una voluntad de los griegos de decir basta a la austeridad, de renegociar su deuda y de salir del agujero en el que por un lado ellos mismos se metieron pero que lasinstituciones europeas han puesto empeño en remachar.

A los griegos les habían anunciado desde dentro y fuera de Greciatodos los males en caso de que ganara Syriza. Si votaban a Syriza Grecia iba como mínimo a implosionar económicamente (como si no lo hubiera hecho ya) y sufrir socialmente (como si tampoco estuvieran sufriendo).

Pero ese discurso del miedo no ha calado. Syriza ha ganado casi con mayoría absoluta y hay suficientes diputados rupturistas en la cámara helena para que salga adelante cualquier renegociación dedeuda y de las condiciones de la troika que plantee Tsipras.

Las sociedades del sur de Europa han sufrido la crisis más que ninguna otra en el resto de Europa, sus tasas de desempleo, los recortes en un estado del bienestar ya de partida poco desarrollado y la situación de deterioro de su sistema bancario y de inaccesibilidad al crédito han terminado debilitando cualquier miedo a perder de quienes ya han perdido mucho.

La situación actual es bastante difícil como para que hagamos caso a quien anuncia que tomando decisiones distintas de las que hasta ahora se han tomado se iba a empeorar. El discurso del miedo ya no cala. Ni en Grecia, ni en España y por extensión tampoco enCatalunya.

Si alguna lección podemos extraer para Catalunya, donde vivimos también un movimiento rupturista propio, basado también en la recuperación de la soberanía a través de la creación de un nuevo estado, es que el argumento del miedo no convence. Al igual que en el caso griego la búsqueda de la recuperación de la soberanía ciudadana de lo público no es frenada por estos argumentos.

Ya pueden anunciar todos los males con la independencia, que ese argumento no hace más que reforzar las posturas de los propiosindependentistas. Y tampoco sirven para convencer a la parte de indecisos que podría girar a la independencia.

Las condiciones de mantener el statu quo con España ya las conocen, y la incapacidad de las instituciones españolas de dar respuesta a lacrisis también.

Los argumentos del miedo pueden estar mal o bien fundados, pero ya nadie teme al lobo feroz.

El unionismo aún no se ha dado cuenta de ello, sigue enrocado en sus argumentos del miedo y del inmovilismo en lugar de los de la seducción, creyendo que con eso basta. Y el miedo, hoy por hoy, como sustento del inmovilismo y del mantenimiento del statu quo, es ciertamente inútil.

En lugar de explicar porqué estando unidos teóricamente nos va a ir mejor y vamos a poder resolver el encaje de Catalunya en un supuesto estado español más inclusivo (algo bastante cuestionable vista la experiencia), nos anuncian que sin el resto del estado español vamos a vagar por las galaxias como si fuésemos unos nómadas estelares.

El problema es que ya no nos da miedo viajar por las estrellas. Para que lo evitemos tendrían que decirnos lo bonito que es quedarse en el planeta llamado España, no hablar del frío que hace fuera de él.

DISTÀNCIA I DEMOGRAFIA

A primera vista, potser no s’acabi de veure la relació entre distància i demografia, però la hi ha, ja ho veureu com la hi ha.

Durant les darreres setmanes, a la ciutat de Tarragona s’ha parlat molt de la unitat d’hemodinàmica de l’Hospital Joan XXIII. Les retallades sanitàries han fet que, aquesta unitat que s’encarrega d’atendre a les persones que han patit un infart de miocardi, hagi de tancar durant els caps de setmana. Per culpa d’això, fa unes dies va morir un pacient durant el seu trasllat a Barcelona on es mantenen obertes 5 unitats. Boi Ruiz, el Conseller de Salut del govern Català ja ha anunciat que es reobrirà a partir del mes de febrer davant les protestes populars i les pressions polítiques.

La distància entre Tarragona y Barcelona és, aproximadament, de 100 Km, la mateixa que entre Tarragona i Sant Carles de la Ràpita, a les Terres de l’Ebre.

Per tant, ¿què soluciona a un veí de Batea, Riba-roja d’Ebre o la Sénia que pugui patir un infart, que es reobri la unitat d’hemodinàmica de Tarragona? Molt poc, ja que si ha de fer un trajecte de més de 100 Km, durant el trasllat pot tenir un desenllaç fatal. En canvi, ningú en parla. Fins ara (aquest article està escrit una setmana abans de que es publiqui a VN) encara no he escoltat a cap polític de les nostres terres que demani (o millor dit, que exigeixi) que els dos hospitals de referència (el Verge de la Cinta de Tortosa i el de Móra d’Ebre) també puguin tenir obert aquest mateix servei durant les 24 hores del dia i els 7 dies de la setmana.  

L’única cosa que tenen en consideració el nostres polítics és la demografia del país. Certament, quan major sigui la densitat de població de la zona, major nombre de serveis, millors infraestructures, etc. Per alguna cosa hi ha més vots potencials.

Un altre cas que s’està gestant, és la desaparició de les administracions de l’AEAT. No serà de cop, sinó de forma gradual. Sense presses, però sense pauses... De fet, tinc constància de que ja està passat a l’administració de Vinaròs. ¿I què passa amb els treballadors que estan deslocalitzant? Se’ls està enviant a l’Administració de Vila-real. O sigui, mentre a dues poblacions tan properes com Castelló i Vila-real (separades per uns 7 km) hi haurà dues dependències de l’Agència Tributària, a la resta de la província no en quedarà cap.

A Tortosa s’està notant menys, però a la pràctica també passa. Fa anys hi van haver diversos sotsinspectors que s’encarregaven de fer inspeccions a empreses de dimensions reduïdes. De forma voluntària o bé forçada, finalment, van marxar tots. Altres seccions, com Societats, IVA i Recaptació, també han desaparegut o han vist minvades les seves competències que es porten des de la Delegació de Tarragona.

Curiosament, Tortosa és l’única administració de Catalunya que ven impresos, degut, precisament, a la distància que la separa de Tarragona.

Aquest segon cas té més lògica, ja que avui en dia, la majoria de tràmits es poden fer via Internet, fins i tot, en alguns casos com les societats, estan obligades a presentar-ho quasi tot de forma telemàtica.

Però entre tots dos casos hi ha una diferència abismal: mentre que haver de desplaçar-se per a efectuar tràmits burocràtics té una importància relativa, haver-ho de fer per motius de salut, pot arribar a tenir conseqüències irreparables.

Des del meu punt de vista, tots dos casos són clars exemples de discriminació per raó de densitat de població, sense tenir en compte, tal com he explicat, la distància que ens separa de Tarragona i Castelló i encara més de Barcelona i València.