 |
| Facultat de Nàutica de la UPC. |
Si mires a la cara a Wert mentre explica alguna reforma, li veus tanta seguretat que fins i tot pots arribar a creure el que diu. Però si t’hi fixes millor, la seva mirada no és de seguretat, és de cinisme. Com es diu vulgarment, t’està intentant vendre’t la moto explicant-te meravelles de les prestacions que té.
La gran majoria dels rectors de les universitats espanyoles no poden estar equivocats. Si ahir, per una gran majoria, van votar no aplicar-la, per alguna cosa serà...
Els sistema universitari espanyol va canviar substancialment en els darrers anys. De les ja històriques diplomatures (3 anys) i llicenciatures (5 anys) es va passar als graus (4 anys) El grautenia 240 crèdits, es a dir 60 crèdits per any.
És veritat que amb el grau es dóna la carrera per acabada, però si després un es volia especialitzar per a treballar, li calia fer un màster, més car que un curs del grau. Ara, amb la reforma que impulsa Wert, les carreres serien de 180 crèdits i dos anys de màster. L’excusa és equiparar l’ensenyament universitari espanyol a la majoria dels països europeus. Però el ministre omet una cosa: a Europa un anys de màster costa el mateix que un curs de la carrera. I, a sobre, els sistema de beques també és molt més equitatiu.
La tercera pota d’aquesta reforma són les Comunitats Autònomes. És evident que els consellers d’ensenyament també han de dir alguna cosa, però de moment han estat pocs els que s’han pronunciat. Mentre que a Andalusia ja han dit que no l’aplicaran, l’única autonomia que s’ha mostrat favorable a aplicar-la a estat Catalunya. No és sorprenent?
L’afany recaptatori del govern d’Artur Mas no té límits. Si actualment el cost per estudiar a la universitat és dels més cars (potser el que més), d’aplicar-se la reforma Wert, els estudis universitaris s’encaririen considerablement. El cost addicional aniria a càrrec de les famílies, ja que, de moment, ningú ha dit el contrari. La qual cosa demostra les polítiques neolliberals que porta a terme el govern de Mas.
A part d’això (i com ja apuntava més amunt), el sistema de beques no és ni molt menys equitatiu. Per a obtenir una beca s’han de declarar uns ingressos mínims (que no vol dir el mateix que guanyar poc. Les dades oficials de l’Agència Tributària diuen que la mitjana del que guanyen els autònoms està per sota de la dels assalariats.
El meu fill petit fa uns quinze dies que va fer el darrer examen de la carrera. Encara va haver de fer el pla antic. Ells són la darrera promoció de llicenciats de la facultat de Nàutica. Mon fill mai ha tingut beca, tret del curs passat quan va estar d’Erasmus a Croàcia. Tot i això, l’import que va percebre va ser molt inferior a d’altres erasmus de països com Holanda o França.
Evidentment, també podran estudiar els fills de les famílies més punyents amb un plus afegit: no caldrà que siguin els millors estudiants; n’hi haurà prou que els seus pares vagin pagant encara que els fills vagin repetint cursos.
Si això no són polítiques neoliberals, que baixi aquell i que ho vegi!
Per tant, si es porta a terme la reforma de Wert, pot ser perjudicial per a la majoria de butxaques de les famílies espanyoles.
