El CIS va donar a conèixer dimecres les enquestes electorals. Per a la immensa majoria dels mitjans de comunicació, columnistes i articulistes, la notícia va ser que, per primera vegada,Podemos superava al PSOE en intenció de vot.
A mi, en canvi, em crida més l’atenció que després de tot el que ha passat en aquest país durant els darrers 3 anys, sigui el PP el que ocupi el primer lloc.
Què més haurà de fer-nos el govern de Mariano Rajoy para que els espanyols li perdin la confiança de forma definitiva?
És cert que el PP ha patit una considerable davallada, però és possible (com opinen molts) que hi hagi un vot ocult que, presumiblement els votarà a les properes eleccions de la tardor.
El govern popular, porta tres anys mentint, retallant drets socials i laborals, retallant o congelant salaris i pensions públiques, fent reformes laborals contràries als drets dels treballadors, fomentant els contractes brossa, etc.
Però no només això. Els casos de corrupció que li han esclatat a la cara durant aquests darrers anys i que li venien d’abans, sembla ser que, els seu electorat, ho veu com una cosa normal. Fins i tot consideren a Bárcenas com el principal artífex, com si ell tingués la suficient influència per a que les administracions governades pel PP contractessin empreses de l’entramat de la Gúrtel.
A sobre, tenen la cara dura de dir que Bárcenas va ser-ne el culpable de tot! I els altres tresorers? És que ja ningú recorda el cas Rosendo Naseiro? A veure si al final ens faran creure que els tots els tresorers del partit actuen pel seu compte i risc...
El PP hauria de patir el suficient desgast com per a ser, al menys, la tercera opció política en intenció de vot. Per suposat, molt pel darrere del PSOE, tot i reconèixer que a Andalusia sobre tot, però també casos aïllats a Catalunya, també s’han vist esquitxats per la corrupció.
Tornant a Podemos, es diu d’aquesta formació aglutina el vot útil de l’esquerra. Hi discrepo. És molt més complicat que aquesta afirmació tan simplista. És cert que Podemos deu la seva força als desencantats amb el PSOE i EU, però també a molts d’altres que no votaven a aquestes dues formacions, al menys durant els darrers anys. Una bona part d’aquests provenen de l’anomenat moviment del 15-M, que van ser els primer en alçar la veu contra les mesures que va aplicar el PSOE al començament de la crisi.
Però també diuen que es decanten per Podemos votants històrics de la dreta espanyola cansats de tanta corrupció.
És curiós que els votants del PP de sempre afirmen adonar-se’n dels casos de corrupció del PP, mentre que els seus dirigents prefereixen mirar cap a un altre costat i passar totes els responsabilitats a unes poques persones, encara que, ens alguns (pocs) casos, s’hagin vist esquitxats gent molt propera a la direcció del partit.
Què el PP es mantingui com a primera força política en intenció de vot, és per a mi, una clara mostra de la ignorància d’una gran massa d’espanyols.
Evidentment aquesta afirmació es pot extrapolar perfectament a Catalunya, només canviant les sigles del PP per les de CDC.
