dissabte, 21 de març del 2015

AL SERVEI DEL PP

Què diversos organismes de l’Estat, als que sé suposa que haurien de ser imparcials (Tribunal Constitucional, Consell General del Poder Judicial, etc.) estan controlats pel govern, és cosa sabuda, però que l’Agència Tributària s’hagi de posar de genolls davant el partit que dóna suport al govern, em sembla, per dir-ho d’una manera planera, és per a començar a començar a córrer i no parar.
Per a canviar-ho, s’haurien de canviar els lleis que ho regulen i que els màxims òrgans judicials de l’Estat fossin escollits directament pels jutges, magistrats i fiscals i, perquè no, pels col·legis d’advocats i per totes aquelles associacions que, d’una manera ho d’altra estiguin vinculades amb la Justícia.
Però el tema de l’Agència Tributària (què sé suposa imparcial), s’hagi de subordinar al poder legislatiu per a servir al partit que li dóna suport, a part de ser molt fort, és un fet inversemblant que no crec que es doni a cap democràcia consolidada. Potser sí a alguna república ‘bananera’, però se’m fa difícil pensar que passi a un país de l’OCDE (potser si exceptuem Turquia) o de la Unió Europea...
Recordem els fets. El jutge Ruz, el que porta els casos que involucren al PP amb l’entramat de laGürtel, va demanar un informe a l’Agència Tributària per a que dictaminés si les donacions il·legals que va rebre el partit de Rajoy havien de portar IVA o no. L’AEAT, en un fet que es podria qualificar d’insòlit, no va respondre a Ruz. Llavors, el jutge, li va donar 5 dies a l’organisme fiscal per a què li envies.
Finalment, l’Agència Tributària va fer l’informe, però algú es va encarregar de sintetitzar-lo a la seva manera per a evitar així que el PP sortís malparat. El resum manipulat de l’informe no porta cap capçalera (membrete en castellà) ni el firma ningú. Però informàticament s’ha rastrejat l’origen i oh! sorpresa, sembla ser que va sortir del germà de Santiago Menéndez, el director general de l’Agència Tributària i que, a la vegada, és assessor del ministre Montoro.
Per acabar-la de fer grossa, el dossier va ser filtrat a la premsa abans de enviar-ho al jutge, la qual cosa infringiria el secret de sumari que va establir el jutge Ruz.
Tot això ho explicava ahir la Sexta i, alguns del col·laboradors habituals del programa Más vale tarde, opinaven que hi pot haver delicte penal i que podria comportar penes de presó per aquells que han volgut manipular, sinó l’informe, sí al menys a l’opinió pública per a suavitzar el contingut de l’informe.
Per cert, us suposo assabentats del que deia la síntesi filtrada als mitjans, no? Era on es comparava el PP amb les oenegés Cáritas i Creu Roja. Si ho qualifico com a vergonyós, segurament hem quedaré molt curt.  
Si com deia abans, situacions com aquestes no són pròpies d’un país considerat dels avançats del món mundial i que té representació a la majoria d’organismes internacionals on estan els països més avançats, no puc deixar de dir que a qualsevol dels altres països que s’asseuen amb Espanya, d’haver passat una situació semblant per la part baixa, el president del país (o en el seu cas, el president del govern o primer ministre), ja faria mesos que hauria dimitit i aquí, Rajoy & Cia, no només no ho han fet, sinó que, a sobre, ens volen donar lliçons d’ètica i moralitat.    
A les pròximes eleccions torna a votar al PP o a quedar-te a casa, que si fa o no fa és el mateix... 

LA FOTO DENÚNCIA DEL 21-03-2015

Alguns dies, quan passo pel carrer que hi ha entre el que va ser el Carrefour i el Lidl, veig que algú ha deixat una bossa de brossa al costat de la paperera. 
Quan baixa ja no hi és, segurament perquè membres de la brigada se l'emporten. 
Fa uns dies la vaig veure de baixada. 
A pocs metres d'allí hi ha una illa de contenidors (a la part de davant del cementiri) 
Tant, però tant costa tirar-la allí?  

PAISATGES DEL DELS NOSTRE TERRITORI. PER LA ZONA DE L'ESQUERRA (XIX)













Antídot per no desanimar-se en la lluita contra el mal

SISCU BAIGES
Periodista

De tant en quan les persones compromeses en les lluites socials i per la justícia tenen moments de feblesa. Els envaeix la sensació que allò que fan no serveix per res. Que tapen un forat i se n’obre un altre. Que tots els seus esforços són inútils, que no hi ha res a fer, que malgrat els seus esforços, les injustícies, els abusos, la violència, la discriminació, la desigualtat, el mal continuen guanyant la partida.
En aquests moments on la rendició amenaça és bo tenir a mà exemples com els tres que he seleccionat entre una pila enorme d’opcions. Són accions i actituds que representen un autèntic antídot contra la temptació de renunciar a l’activisme i al combat per la justícia i el progrés social i humà.
Antonio Pampliega és un periodista que informa de situacions de conflicte des de que el 2008 va aterrar a Bagdad. Considera que la guerra de Síria és el pitjor que ha vist. El 15 de març ha fet quatre anys de l’inici d’aquesta guerra. Hi han mort més de 8.000 nens. Pampliega impulsa una campanya per enviar material escolar als nens d’Alep, potser la ciutat més destrossada pel conflicte.
Divendres caminava per la Rambla de Catalunya i em va avançar un jove africà tirant d’un carret ple de ferralla. Va veure assegut a terra un home que demanava diners. Va aturar-se, va treure una moneda de la butxaca i li va donar. No sé si es va sorprendre més el pidolaire o jo.
L’escriptor i microbiòleg bangladeshià Avijit Roy vivia als Estats Units. Del seu país li arribaven amenaces de mort per fer una web secular i crítica amb l’extremisme religiós. El 26 de febrer era a Dacca, la capital de Bangla Desh, per participar en una fira de llibres. Dos fanàtics el van matar a cops de matxet. La seva filla, Trisha Ahmed, escrivia això poc després: “Encara que el món estigui així de fet pols, no hi ha raó per deixar de lluitar per millorar-lo. Seguiré amb les lliçons que el meu pare em va ensenyar i l’amor que em va donar”.
No podem decebre Trisha, oi?