dimecres, 25 de març del 2015

PAISATGES DEL DELS NOSTRE TERRITORI. PER LA ZONA DE L'ESQUERRA (XXVI)














Marta Camps i EL TRIANGLE

JAUME REIXACH

Sigui dit d’entrada. Jo no tinc el gust de conèixer ni tinc res a favor ni en contra de l’exprimera tinent d’alcalde de Lleida, Marta Camps. Tampoc no tinc el gust de conèixer ni tinc res a favor ni en contra de José Crespín, el cap de gabinet del paer Àngel Ros. Ni em dedico a intervenir en les disputes internes que pugui haver-hi en el PSC lleidatà, que han de dilucidar els militants d’aquest partit.

Fa un mes, aquest diari digital va publicar una informació titulada “Una empresa del cas Gürtel “il·lumina” Lleida”. Després d’una llarga investigació periodística, com les que fem des de fa 25 anys a EL TRIANGLE, vam verificar documentalment uns rumors que ens havia fet arribar un col·laborador nostre a la capital de la Terra Ferma.

Deien aquests rumors que el contracte per l’enllumenat de la ciutat s’havia concedit a una empresa vinculada a la regidora responsable de la gestió d’aquest servei. Com a periodista, em va semblar un fet greu i que s’havia d’aclarir. Per això, des d’EL TRIANGLE vam encetar una tasca de recerca en la qual vam poder contrastar i certificar de manera fefaent que:

1. La Paeria, a proposta de la tinent d’alcalde Marta Camps, va externalitzar, per un període de 12 anys, el servei d’enllumenat de la ciutat a la UTE Llum Lleida, formada per les empreses Citélum i el Grup Romero Polo.

2. El Grup Romero Polo no tenia cap experiència anterior en el sector de l’enllumenat públic.

3. El nom del constructor José Antonio Romero Polo surt en dues ocasions en els “papers de Bárcenas” com a donant del PP i per això ha estat imputat pel jutge de l’Audiència Nacional Pablo Ruz en el sumari del cas Gürtel.

4. L’extinent d’alcalde de la Paeria, Marta Camps, és accionista de la societat Hidro 1996 SL. Així consta en la seva declaració pública d’interessos i així ho ha confirmat ella mateixa en entrevistes concedides en els últims dies a diversos mitjans de comunicació, com per exemple 8 TV.

5. Hidro 1996 SL, propietat de la família Camps, està vinculada societàriament a les companyies Hidro Lleida SL i Sumihidro Hidráulica SL, com ha comprovat EL TRIANGLE en les consultes fetes al Registre Mercantil.

6. També el Registre Mercantil ens ha confirmat que Sumihidro Hidráulica SL i l’empresa José Antonio Romero Polo SA són administradors mancomunats de la companyia Quality Reg 2012 SL.

És a dir, hi ha una vinculació directa entre els negocis de la família Camps i els del constructor lleidatà imputat en el cas Gürtel. Això és així, li agradi o no li agradi a Marta Camps: ho diu el Registre Mercantil.

Malgrat aquesta evidència documental, l’extinent d’alcalde de Lleida –cessada pel paer Àngel Ros hores després de la publicació d’aquesta informació en aquest diari digital- s’ha dedicat a atacar EL TRIANGLE des de diversos mitjans de comunicació amb tota mena de disbarats. Ha titllat el nostre article de ser “una infàmia” i ha insinuat que els seus continguts ens havien estat facilitats des de la Paeria.

A EL TRIANGLE mai no hem acusat Marta Camps de ser corrupta o de rebre diners del Grup Romero Polo per l’adjudicació del suculent contracte de l’enllumenat, gràcies al qual la UTE Llum Lleida s’emportarà una morterada. No en tenim cap prova i, per tant, no ho podem dir i no ho hem dit en cap moment. Ens hem limitat a assenyalar que, atesa la relació empresarial de la família Camps amb el constructor de la Gürtel, Marta Camps s’hauria d’haver abstingut de participar en totes les deliberacions i votacions sobre l’adjudicació d’aquest concurs públic, al qual s’hi van presentar un total de nou ofertes empresarials, i no ho va fer. Res més.

Jo no entenc la ràbia que destil·la Marta Camps contra EL TRIANGLE. Com a periodistes, hem complert la tasca professional de verificar i contrastar uns rumors que ens havien arribat i que tenien un indubtable interès públic. Haig de dir que una part de la “rumorologia” que vam recollir a Lleida no l’hem poguda confirmar i, per tant, no l’hem publicada.., fins que no aconseguim les proves que l’acreditin.

“Keep calm”, Marta Camps. La informació que ha sortit no ens l’ha donada ningú de la Paeria ni ningú del PSC. Ens l’hem “currada” com a periodistes de trinxera que estem acostumats, des de fa molts anys, a picar pedra. Altra cosa és que, com hem constatat “a posteriori”, moltes víctimes del caràcter rígid, autoritari, despòtic i paranoic de l’extinent d’alcalde s’hagin alegrat de la publicació d’aquesta informació i del seu fulminant cessament. Però això no és de la nostra incumbència.

dimarts, 24 de març del 2015

EL PSOE, GUANYA. EL PP PERD

El resultat electorals d’Andalusia han estat clars: recolzament majoritari a Susana Díaz (PSOE), davallada incontestable del PP, però també d’IU i entrada amb força al Parlament andalús de les dues forces emergents: Podemos i Ciudadanos. La resta de forces, a l’ostracisme, també UPyD.
Susana Díaz va jugar fort i va guanyar. Va trencar amb IU i va convocar eleccions. I no només va guanyar-les d’una manera clara, sinó que també va conservar el nombre de diputats que havia aconseguit Juan Antonio Griñán a les anteriors (47) I vist el descens del PSOE per tot arreu, la seva victòria fins i tot podria qualificar-se d’històrica.
Susana Díaz va saber sobreposar-se al desgast que significava un dels casos de corrupció més grans que hi ha hagut a Espanya, segurament el més gran després de la Gürtel. O com és possible que un cas de corrupció no afecti al principal partit que l’ha comés? Segurament per la forta personalitat de la presidenta en funcions i la seva insistència per fer net.
També diuen els experts que el PSOE a Andalusia està fortament arrelat al territori. Són molts els ciutadans que s’identifiquen amb el PSOE andalús. O dit d’una altra manera, no és un partit més, és el partit d’Andalusia.
En canvi, els fins fa pocs socis de govern, IU han perdut, com aquell que diu, més de la meitat dels seus diputats (de 12 a 5)
Però la patacada grossa sé la va pegar el PP amb Juan Manuel Moreno Bonilla, una vegada Javier Arenas va acceptar que mai seria el president dels andalusos. La considerable baixada es deguda al desconeixement que tenia la ciutadania del candidat, tot hi haver estat president de Nuevas Generaciones i haver ocupat càrrecs públics i, també de confiança a l’Administració de l’Estat. Però aquest motiu no ha estat l’únic. Segurament els polítiques del govern de Rajoy cap a Andalusia (com a la resta de l’Estat), també li han passat factura, tot i la implicació personal del President del Govern que va acudir a Andalusia diverses vegades durant la campanya electoral. Per tant, la derrota de Moreno Bonilla es pot considerar també la derrota personal de Rajoy.
A l’altre costat estan els dos partits que es presentaven per primera vegada i han entrat en força a la Junta: Podemos (15) i C’s (9)
Quan la presidenta en funcions va dissoldre el parlament regional i va convocar eleccions, es va dir que, en part, ho feia per a evitar un gran ascens del partit de lidera Pablo Iglesias. Pot ser si. De totes formes (veure’m si el temps em dóna la raó), d’aquí a les eleccions (sobre tot les nacionals), Podemos anirà perdent força poc a poc (de fet ja passa ara)
I com es governa una Comunitat que té un parlament tan fragmentat? Difícilment Susana Díaz aconseguirà un acord estable de govern. Amb IU no en té prou i, per tant, ja no crec ni que sé l’insinuï. Amb el PP ho descarto totalment. Podemos ja ha dit que ni pensar-ho. Amb l’única força amb qui podria pactar és amb C’s i tot dependrà de l’ambició política dels seus líders a Andalusia.
De totes formes, ahir per les xarxes socials es deia que hi haurà un pacte entre PSOE i PP. El PP s’abstindria facilitat l’elecció de la Susana Díaz i el PSOE s’abstindria també en aquells parlaments autonòmics on el PP guanyés les eleccions sense treure majoria. Encara que en política quasi tot és possible, per a mi no deixen de ser especulacions.
El més normal és que Susana Díaz sigui investida presidenta sinó en primera volta, en segona, on només faria falta una majoria simple i que després arribi a acords puntuals amb els diferents partits parlamentaris. 
Res de nou.        

EL BARRANC DE LA GALERA. TERCERA ENTREGA DE FOTOS