Recordareu que fa uns dies us explicava que a Amposta, quan arriben les municipals, CiU procura no hi hagi cap candidatura que li pugui prendre vots, a part de mirar de captar-ne algun dels que se’ls hi podrien marxar cap a la dreta en el cas de que es presentés com a cap de llista del PP un candidat del grat de la classe pudien ampostina.
Però després Joan Pons i Ramon Chordá, el PP no ha tornat a presentar cap candidat amb lacategoria requerida. Per això, des de fa 3 legislatures, no ha tingut representació a l’Ajuntament, tot i que Amposta és una ciutat on, en circumstàncies normals, n’hauria de tenir igual com en tenen la majoria de les ciutats i pobles del país. Dit això us explicaré una anècdota que va passar ara fa tot just 8 anys.
S’apropaven les municipals de 2007 i el PP buscava un cap de llista. Llavors van pensar en un empresari que regenta un conegut, a la vegada que històric, bar de copes. A part, treballava a una gestoria. Quan va començar a sonar el seu nom, algú el va advertir que, en el cas d’acceptar, podia tenir problemes laborals. Ràpidament es va negar a encapçalar la candidatura popular.
Algú podria dir que estic somiant truites o que m’ho invento. Continuo. Passades les eleccions, vaig parlar amb un conegut militant del PP de Tortosa i que, casualment, també treballa a una assessoria. La conversa va anar més o menys així:
-A Amposta ha tornat a guanyar CiU per majoria...
-Sí, i el PP s’ha quedat sense representació... Es clar, com que no s’hi presenta gent coneguda... Es va comentar que CiU va vetar a qui havia de ser-ne el candidat...
-Sí, alguna cosa vaig sentir dir jo també...
