Hem de partir de la base que generalitzar no és prudent ni tampoc seria correcte. En multituds, encara que hi predomini un comportament majoritari, està clar que no tothom pensa i actua de la mateixa maner; fins i tot, membres d’aquests col·lectius, sovint, poden mostrar discrepàncies i sovint, potser en privat, critiquen les actuacions d’aquella majoria.
I per què dic això? Pel comportament d’una gran majoria dels assistents a l’assemblea de l’ANC respecte a unes paraules que va pronunciar l’alcalde de Lleida Àngel Ros. Des del meu punt de vista, van quedar ben retratats.
Vagi per davant que, tot i ser socialista, l’Àngel Ros no és sant de la meva devoció. I no ho és perquè defensa el canal Segarra-Garrigues que és el mateix que dir que vol un transvasament del Segre per a que puguin regar els pagesos de Lleida. Transvasar aigua del Segre (per molt que sigui dintre de la pròpia conca) produeix els mateix efectes sobre l’Ebre i el seu Delta que qualsevol altre tipus de transferència d’aigua.
Des del meu punt de vista, ahir, l’assemblea de l’ANC va cometre un greuge a l’alcalde de la Paieria i president del PSC i per tant, en aquest cas (i, sense que serveixi de precedent i com que lo cortés no quita lo valiente) li he de donar suport.
Ros estava donant la benvinguda als assistents i, en un determinat moment, va dir que erasocialista i catalanista. Llavors, a l’auditori es va poder escoltar una gran xiulada. Tan gran va ser la xiulada que Carme Forcadell, la encara presidenta de l’ANC va haver de sortir en defensa de Ros i es va dirigir al públic amb aquestes paraules:
-Som demòcrates o no som demòcrates. Si ho som hem de respectar als que pensen diferent.
Llavors, la multitud es va posar a aplaudir.
Aquest fet, del que es va fer un ampli ressò Televisió de Catalunya, a part d’inusual, és impropi d’un col·lectiu que, segur, pensen que són molt educats. Mireu, l’alcalde és, dintre dels límits competencials, es adir, en tot el terme municipal, la màxima autoritat i per tant, es mereix alguna el màxim respecte i potser alguna cosa més. No sé de qui era propietat el local on s’estava celebrant l’acte, però de ben segur que era municipal, la qual cosa encara incrementa més la gravetat de l’acció.
La meva experiència em diu que quan més gran sigui un col·lectiu més difícil és de controlar. Dissortadament, dintre de l’ANC hi ha molts fanàtics que només veuen davant seu la paraula independència, la qual cosa no m’estranya que hi ha alguns dirigents que la repeteixen sense parar i sembla que és l’única fita important que tenim.
Personalment he tingut algun rifi rafe per manca de tolerància amb alguns que, sinó paguen la quota a l’ANC, si, al menys, s’hi consideren afins. Amb un d’ells, com que fa molts anys que som amics, el vaig haver d’advertir que no m’agradaven algunes de els coses que penjava a les xarxes socials i que no esperés que li posés ‘m’agrada’. A l’altre, a qui també fa molts anys que conec, davant de la seva reiteració d’improperis, directament el vaig bloquejar. He conegut molts més casos, però com que no m’afecten tant, senzillament els he obviat.
Va dir la Carme Forcadell que el soufflé independentista no es desinflava i la prova evident era la gent que era presenta a l’assemblea. Mireu, no sé si es desinfla o no es desinfla. Cadascú dirà el que li sembla i, de vegades saben, fins i tot, que el que es diu no es veritat, però fets com el que ahir va passar a Lleida, no ajuden gens ni mica a afegir al moviment a persones, que com jo, tenim una mica d’escèptics i molt més de pragmàtics.
Sempre he dit que independència sí, però no de qualsevol ma. És evident que mentre hi hagiconvenients pel mig, serà difícil (per no dir impossible que m’hi troben) I el mateix puc dir dels fanàtics. Entre els uns i els altres, no trio, em quedo on estic.
I, finalment, contestant a la pregunta del títol, demòcrates ho són, però maleducats, també...Sense generalitzar.
