Dissabte passat, a l’auditori de la Unió Filharmònica es va presentar el llibre Veu i Paraules al Silenci de Montserrat Soriano Montagut. La presentació va anar a càrrec de la seva amiga Susanna Ferré i va tancar l’acte l’alcalde d’Amposta Manel Ferré.
En un auditori ple de gom a gom (crec que no hi havia ni un sol seient lliure), després de les primeres intervencions es va projectar un vídeo que venia a ser un ampli resum del contingut del llibre, tot un treball antropològic sobre la dona ampostina entre finals del segle XIX i la primera meitat del segle XX (aproximadament), centrada en alguns dels oficis més populars (i ja desapareguts) de l’època: modistes, cosidores, pentinadores, planxadores, etc.
El llibre conté més de 1.400 fotografies de persones individuals, germans i famílies senceres i està estructurat tenint en compte els diversos oficis de les protagonistes.
Sense cap mena de dubte, ha estat un gran treball de recerca al llarg de 5 anys. Durant aquest temps, l’autora ha visitat infinitat de domicilis buscant el testimoni, en alguns casos de les pròpies protagonistes, però majoritàriament dels seus familiars que, a part dels testimonis, també li han aportat les fotografies dels seus fons familiars per a completa la que és, des de el meu punt de vista, una molt completa i interessant obra.
Llibres d’aquesta temàtica o similars, són imprescindible per a conservar viva la memòria d’unes persones que, tal vegada no van estar protagonistes a la seva època, però ajuden a comprendre com era la societat en temps passats.
Només em queda felicitar a l’autora per la iniciativa que va tenir i per l’èxit que tindrà, sense cap mena de dubte, el llibre.
Ràpidament ens varem traslladar a Tortosa per assistir a la 13a Assemblea de la PDE. Allí se’ns va posar al corrent de com es troben totes les situacions que d’alguna manera afecten al riu: pla de conca, cabals mediambientals, nou pla hidrològic...
També es van anunciar noves mobilitzacions a partir de l’estiu, encara que no es va voler desvetllar ni el lloc ni la data. Tal com va dir Manolo Tomàs, s’està jugant una espècie de partida d’escacs i no sé li ha de donar avantatge al contrincant.
Al torn de paraules, Josep Juan, del Poble Nou, va demanar l’aportació de més sediments per al Delta de l’Ebre, ja que, de no ser així, acabarà per desaparèixer.
A l’auditori Felip Pedrell de Tortosa hi havia unes 250 persones, o sigui, encara hi van quedar molts seients lliures.
Per cert, només arribar em vaig apropar a Manolo Gamundi i Ramon Carles i els hi vaig preguntar si es feia allí la manifestació dels bous... Ramon em va dir que el dia següent a Amposta, ell també hi assistiria.
Ma manifestació en defensa de la cultura, les tradicions i la festa, va tenir lloc ahir diumenge a Amposta amb un gran èxit de públic: 10.000 segons el organitzadors i 5.000 segons la polícia local. Va ser per tant, l’acte amb més participació.
Els bous, en totes les seves modalitats (de plaça, de carrer, capllaçat, embolat, retalladors...) tenen molts de defensors, tal i com es va demostrar ahir. Però també tenen detractors. NO cometre l’error de parlar de majoria silenciosa, tal com ho fan sovint els del PP. No entraré en aquest joc.
Però el que si faré és preguntar on estava la majoria dels manifestants pro activitats taurines dissabte. És que no consideren important la defensa del riu què, a la vegada és la defensa de tot un territori.
Potser algú em pot acusar de fer demagògia, però si el Delta acaba per desaparèixer, la tradició dels bous, tindrà la mateixa sort.
