JOAN SOLÉ
Periodista, autor dels llibres 'Entrevistes amb el Quart Poder' i 'Cinc mirades del periodisme internacional'. Fundador de www.revistamirall.com
L’any 2013, el Govern de la Generalitat va crear el Consell Assessor per a la Transició Nacional fent ús del Decret 113/2013. Aquell dia 12 de febrer, l’executiu de Mas adscrivia al seu Departament de Presidència un consell per dotar-se del millor assessorament jurídic i tècnic per desenvolupar el procés. Un any més tard, el 29 de setembre de 2014, presentava el Llibre blanc de la Transició Nacional de Catalunya. Un document que donava, o pretenia donar, resposta a les qüestions socials i polítiques per fer viable la independència de Catalunya.
El llibre ja tenia en compte la no celebració del referèndum del 9 de novembre, de fet, narra de manera molt realista que la celebració sense un acord era molt complicat. Es podia fer ús de fórmules alternatives, no recomanables, com les consultes populars celebrades entre el 2009 i el 2011. En cas de no ser així, el Consell posava sobre la taula la via de les eleccions plebiscitàries com una de les més “adients” i amb un punt programàtic on s’expliciti l’objectiu únic o primordial de la consecució de la independència, que es pot concretar amb una declaració unilateral d’independència.
El debatsobre el full de ruta preacordat per CDC, ERC, Reagrupament, ANC i AMI tornarà, i com s’ha fet fins ara, s’oblidarà d’una qüestió que pot resoldre la situació: Què diu l’informe del CATN sobre aquest aspecte? És irònic que durant un any tinguis un grup d’experts treballant per assessorar la institució més important del país i no tinguis en compte el seu full de ruta. Encara diria més, crec que discreparien d’un ordre que redueix l’acceptació de la independència a través d’un referèndum constitucional. Veig la imatge de catalans dient “era votar que sí o perdre la independència”, com molts ciutadans varen votar la constitució espanyola del 78 perquè era “allò o quedar-nos igual”.
Abstractes
Ni una llista única, ni un full de ruta que no contempli la declaració unilateral d’independència. En quina mena de rol es va constituir el CATN? Fou un element abstracte de cara la galeria per dotar de simbolisme el procés?
L’any 1918 els catalanistes esperaven que al Tractat de Versalles es parlés de la qüestió catalana, i el 1945 es van quedar de pedra quan els aliats no van respondre a la crida contra el franquisme. La galeria, tan brillant i tan estèril. L’eslògan, “el món ens mira”, un miratge. Facin cas del CATN, una Catalunya autònoma que redacta una constitució per aprovar en un referèndum que depèn del consentiment estatal és un retorn al passat. Si volen avançar, revisin el Llibre blanc de la Transició Nacional de Catalunya elaborat per experts.
Post publicat a joansole.cat
