dilluns, 27 d’abril del 2015

‘CASTELLETS’ AL MAS DE BARBERANS

Ahir diumenge la colla castellera Xiqüelos i Xiqüeles del Delta es va desplaçar al Mas de Barberans per a fer castellets dintre de les festes patronals de Sant Marc. Era la primera vegada que es feia una actuació castellera en aquesta població de la falda del Port.
I perquè dic castellets quan hauria de dir castells? Perquè així ho posava a una senyal que prohibia aparcar en aquella zona. De totes maners, anomenar castellets a les construccions humanes és una pràctica bastant comú, segurament per la manca de tradició i per que, per alts que puguin ser els nostres castells, mai arribarem a fer-los tant alts i tan grans com els que van construir els nostres avantpassats per a defensar-se dels atacs de l’enemic.

El programa que va portar la colla al mas va ser la següent: dos pd4 simultanis de benvinguda, un 3d6a, un 4d6a, un 3d6 i un pd4 de comiat. Fora de programa es fa fer un pd3 per a commemorar l’aniversari de la integrant de la canalla més veterana de la colla: Iris Segura.
L’actuació va anar ràpida, potser perquè els núvols del cel amenaçaven pluja imminent; de fet, durant l’actuació ja caigueren les primeres gotes. Les construccions es van aixecar amb seguretat davant els ulls atònits del nombrós públic que s’havia reunit a la zona dels restaurants, un lloc pla i prou ample per a poder fer les construccions sense dificultat. Per l’orografia del poble, s’havia parlat d’altres emplaçaments, com la plaça de bous que es munta per festes, però, personalment, penso que el lloc trobat finalment, va ser molt més adequat.
Pels comentaris que va arribar, cal pensar que l’actuació de la colla va agradar al públic assistent, entre els qui hi havia moltes cares conegudes, com per exemple els dos primers alcaldes des del restabliment de la democràcia i, també l’alcalde actual i altres regidors.
Després d’actuar, la majoria de la colla es va dirigir al Casal municipal per a, tot junts, fer un dinar de germanor amb els dinar que cadascú s’havia portat de casa. Després de dinar, un grup de joves de la colla ens van oferir unes jotes improvisades, a l’estil de l’Ebre.
Acabat el dinar i la pluja, encara que el cel seguia insegur, els pocs que quedaven, van fer una petita excursió a un mirador que hi ha dalt mateix del poble i d’on es gaudeix d’una vista privilegiada del Pla de la Galera... Encara que ahir no era el dia més apropiat per a veure l’esplèndida panoràmica.

El darrer grup en marxar, encara va ser a temps de veure la sortida del cosso iris i, fins i tot, de fer de jurat i valorar les 6 carrosses que hi participaven.
No voldria acabar sense agrair les atencions dels tres masovers de la Colla, l’Ana, l’Antonio i el Marc. Gràcies per fer-nos passar una gran diada al mas, un poble que, com sabeu, porto al cor.    

PAISATGES DEL NOSTRE TERRITORI. PASSEJANT PER DELTEBRE (XXI)













Puta Barça, puta Catalunya

JAUME REIXACH

L'Ajuntament de València, en mans del fatxíssim PP, ha aprovat, finalment, retirar la Medalla d'Or concedida al generalFrancisco Franco l’any 1942.

El FC Barcelona encara manté la Medalla d'Or del 75 aniversari del club lliurada l'any 1974 al dictador per l'aleshores president blaugrana, el catalaníssim Agustí Montal (posteriorment, candidat a senador de CiU).

L'any 2003, l'Associació d'Amics de Josep Sunyol (president del Barça i regidor d'ERC afusellat l'any 1936 per les tropes franquistes) –amb el suport d'EL TRIANGLE- va impulsar una recollida de signatures per demanar la retirada oficial de laMedalla d'Or atorgada pel FC Barcelona al Generalísimo alPalacio del Pardo.

La Junta Directiva del Barça, presidida per l'abrandat independentista Joan Laporta (regidor d'ERC-DC), va desestimar aquesta petició, avalada per milers de signatures que vam lliurar a les oficines del club.

(El seu cunyat d'aleshores, Alejandro Echevarría, era membre de la Fundación Francisco Franco –com va denunciar EL TRIANGLE- i tenia molt de pes al club).

Durant la campanya electoral de l'any 2010, el catalaníssim candidat Sandro Rosell (fill d'un dels fundadors de CDC) em va assegurar personalment que procediria a retirar la Medalla d’Or atorgada al general colpista. No ho va fer.

L'any 2012, vaig donar suport a un soci emèrit del FC Barcelona, fill del doctor Moisès Broggi, que es va adreçar per carta al vicepresident institucional del club, el catalaníssimCarles Vilarrubí (espòs de Sol Daurella, la "pubilla" de Coca-Cola), per demanar-li que el club retirés oficialment aquesta ignominiosa condecoració.

El catalaníssim Carles Vilarrubí no va atendre aquesta educada i assenyada petició.

El catalaníssim Carles Vilarrubí –un "tauró" de la màfia convergent involucrat en mil marros de corrupció- acaba de ser guardonat per la Generalitat amb la Creu de Sant Jordi.

Per més escarni, el catalaníssim Carles Vilarrubí promou la celebració d'un homenatge i una exposició a la memòria del president Josep Sunyol.

Quaranta anys després de la mort del dictador, el club blaugrana no ha estat capaç de fer el gest simbòlic de retirar la condecoració honorífica que li va lliurar la Junta presidida pel catalaníssim Agustí Montal.

Puta Barça, puta Catalunya.