Ahir diumenge la colla castellera Xiqüelos i Xiqüeles del Delta es va desplaçar al Mas de Barberans per a fer castellets dintre de les festes patronals de Sant Marc. Era la primera vegada que es feia una actuació castellera en aquesta població de la falda del Port.
I perquè dic castellets quan hauria de dir castells? Perquè així ho posava a una senyal que prohibia aparcar en aquella zona. De totes maners, anomenar castellets a les construccions humanes és una pràctica bastant comú, segurament per la manca de tradició i per que, per alts que puguin ser els nostres castells, mai arribarem a fer-los tant alts i tan grans com els que van construir els nostres avantpassats per a defensar-se dels atacs de l’enemic.
El programa que va portar la colla al mas va ser la següent: dos pd4 simultanis de benvinguda, un 3d6a, un 4d6a, un 3d6 i un pd4 de comiat. Fora de programa es fa fer un pd3 per a commemorar l’aniversari de la integrant de la canalla més veterana de la colla: Iris Segura.
L’actuació va anar ràpida, potser perquè els núvols del cel amenaçaven pluja imminent; de fet, durant l’actuació ja caigueren les primeres gotes. Les construccions es van aixecar amb seguretat davant els ulls atònits del nombrós públic que s’havia reunit a la zona dels restaurants, un lloc pla i prou ample per a poder fer les construccions sense dificultat. Per l’orografia del poble, s’havia parlat d’altres emplaçaments, com la plaça de bous que es munta per festes, però, personalment, penso que el lloc trobat finalment, va ser molt més adequat.
Pels comentaris que va arribar, cal pensar que l’actuació de la colla va agradar al públic assistent, entre els qui hi havia moltes cares conegudes, com per exemple els dos primers alcaldes des del restabliment de la democràcia i, també l’alcalde actual i altres regidors.
Després d’actuar, la majoria de la colla es va dirigir al Casal municipal per a, tot junts, fer un dinar de germanor amb els dinar que cadascú s’havia portat de casa. Després de dinar, un grup de joves de la colla ens van oferir unes jotes improvisades, a l’estil de l’Ebre.
Acabat el dinar i la pluja, encara que el cel seguia insegur, els pocs que quedaven, van fer una petita excursió a un mirador que hi ha dalt mateix del poble i d’on es gaudeix d’una vista privilegiada del Pla de la Galera... Encara que ahir no era el dia més apropiat per a veure l’esplèndida panoràmica.
El darrer grup en marxar, encara va ser a temps de veure la sortida del cosso iris i, fins i tot, de fer de jurat i valorar les 6 carrosses que hi participaven.
No voldria acabar sense agrair les atencions dels tres masovers de la Colla, l’Ana, l’Antonio i el Marc. Gràcies per fer-nos passar una gran diada al mas, un poble que, com sabeu, porto al cor.