dissabte, 11 de juliol del 2015
El misteri de la recuperació espanyola
ANTÓN LOSADA
Professor de Ciències Polítiques de la Universitat de Santiago de Compostel·la
Parin les fanfàrries de la propaganda oficial. L'atur ha baixat 30.000 persones menys que fa un any i s'han afiliat gairebé un 40% menys de treballadors a la Seguretat Social. Aquesta és la crua realitat. A penes un de cada deu nous contractes es firma amb caràcter indefinit, mentre la taxa de cobertura dels desocupats cau cinc punts més en l'arrencada de l'estiu, una bona estació per a la nostra economia.
El juny hauria d'haver puntuat molt millor per a un país que ha dipositat totes les seves esperances de recuperació en el turisme i el treball fàcilment degradable. Tot i així, només la contractació de cambrers i personal d'hostaleria ha frenat la brutal destrucció d'ocupació produïda, per exemple, en el sector de l'educació.
Gairebé al mateix temps que descobríem que la creació d'ocupació a Espanya continua sent el repartiment de la misèria d'una borsa de treball barat i precari, coneixíem que el deute total espanyol, públic i privat, superava els 1,78 bilions d'euros. Els grecs estan molt malament i són uns malgastadors perquè deuen el 180% del seu PIB. En canvi nosaltres estem en plena forma i som la sorpresa d'Occident perquè només devem el 167% del PIB. Misteris de l'economia moderna. Els números mai diuen allò que sembla que diuen.
Paradoxalment el gruix d'aquest voluminós deute no l'acumula l'Estat, amb els seus hospitals, escoles, treballadors socials i funcionaris en general. La part del lleó se l'emporta el nostre eficientíssim sector privat amb els seus sous milionaris, que multipliquen per 24 el salari mitjà dels seus empleats, o els seus marges de benefici, que ja han tornat als profitosos nivells previs a la crisi. La recuperació que ven Rajoy no és un miracle. És un misteri.
TEMES
Parin les fanfàrries de la propaganda oficial. L'atur ha baixat 30.000 persones menys que fa un any i s'han afiliat gairebé un 40% menys de treballadors a la Seguretat Social. Aquesta és la crua realitat. A penes un de cada deu nous contractes es firma amb caràcter indefinit, mentre la taxa de cobertura dels desocupats cau cinc punts més en l'arrencada de l'estiu, una bona estació per a la nostra economia.
El juny hauria d'haver puntuat molt millor per a un país que ha dipositat totes les seves esperances de recuperació en el turisme i el treball fàcilment degradable. Tot i així, només la contractació de cambrers i personal d'hostaleria ha frenat la brutal destrucció d'ocupació produïda, per exemple, en el sector de l'educació.
Gairebé al mateix temps que descobríem que la creació d'ocupació a Espanya continua sent el repartiment de la misèria d'una borsa de treball barat i precari, coneixíem que el deute total espanyol, públic i privat, superava els 1,78 bilions d'euros. Els grecs estan molt malament i són uns malgastadors perquè deuen el 180% del seu PIB. En canvi nosaltres estem en plena forma i som la sorpresa d'Occident perquè només devem el 167% del PIB. Misteris de l'economia moderna. Els números mai diuen allò que sembla que diuen.
Paradoxalment el gruix d'aquest voluminós deute no l'acumula l'Estat, amb els seus hospitals, escoles, treballadors socials i funcionaris en general. La part del lleó se l'emporta el nostre eficientíssim sector privat amb els seus sous milionaris, que multipliquen per 24 el salari mitjà dels seus empleats, o els seus marges de benefici, que ja han tornat als profitosos nivells previs a la crisi. La recuperació que ven Rajoy no és un miracle. És un misteri.
TEMES
divendres, 10 de juliol del 2015
IRONIA FINA I ALTRES CONCEPTES RELACIONATS AMB LA POLÍTICA
Dimecres per la tarda, mentre em desplaçava amb el cotxe vaig agafar començat un debat a la SER. Estaven tocant els temes d’actualitat, ja sabeu, Grècia, el procés independentista...
Segurament sabeu que la darrera proposta que van fer ERC i les CUP a CDC ha estat una llista única formada exclusivament per membres de la societat civil i sense polítics en actiu. No van dir si entre els polítics inactius poden anar persones com Jordi Pujol, una vegada reconvertir de nacionalista a independentista.
Es va preguntar un contertulià sobre que el pensa l’oposició de Mas, si és o no un polític en actiu, ja que, des de fa molts mesos, està molt més implicat en el procés que no amb el càrrec pel que va ser elegit i que no és altre que el de President de la Generalitat. A la vegada també és preguntava si hi havia oposició, ja que el principal partit (ERC) és el principal soci de govern. Ironia fina per part del contertulià i és que no és per a menys: ho t’ho agafes així o pots acabar al psiquiàtric.
Aquests conceptes bàsics en política, com són un president que no governa o una oposició que dóna suport al govern en temes que considera irrellevants per al seu grup (ja que quan vol ja exerceix d’oposició) ja fa temps que en parlo. En un país normal tindríem un president que es preocuparia dels seus conciutadans, sobre tot dels més vulnerables i una oposició que el portaria a ratlla si no complís en els seus deures. Però per a tots dos partits un país normal deu de ser un estat independent i mentre es van deixant al calaix altres temes principals. Potser és aviat per a dir-ho, però ajuntaments com els de Barcelona, amb polítics sortits entre els ciutadans indignats poden fer sortir els colors de la cara als polítics tradicionals i que fa anys que estan ocupant càrrecs en diferents institucions i governs.
Un d’aquests és Quico Homs. De portes cap a fora, amb la sortida del govern de UDC i el relleu en el càrrec de portaveu del govern d’Homs per Neus Munté, tot podria indicar que l’anterior portaveu i un dels homes forts del govern de Mas, podia perdre força. Però sembla que no ha estat així i que Homs, tot i les aparences externes, ha guanyat pes a l’ocupar-se de les negociacions bilaterals entre l’Estat i la Generalitat. Una bona feina, sense cap mena de dubte. Igual és la meva impressió, però em sembla que dites negociacions estan trencades des de fa temps i, per tant,Quico podrà dedicar-se a donar suport a Mas en el tema que més li preocupa. Què quin es aquests tema? Elemental estimat Watson, seguir com a president de la Generalitat passat el 27-S.
I què em dieu de la Teresa Gomis, la primera tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Reus i imputada pel cas INNOVA? Tot i la situació en que es troba no ha tingut el més mínim problema per recollir l’acta de diputada al Congrés. Sí, ja sé, la presumpció d’innocència i tot allò què es diu, però encara hi ha una dita molt més antiga que parla sobre la dona del César, ja m’enteneu.
Però de tot això, el més incoherent és l’actitud del seu propi partit. Primer la va pressionar per a que no recollís l’acta (tothom donava per fet que seria Núria Balagué, alcaldessa d’Ulldecona l’anterior legislatura) Després la va amenaçar de que si, finalment, acabava ocupant el càrrec, l’enviarien al grup mixt. Al final, res de res. Pere Macias, al capdavant dels bons, anteposa la presumpció d’innocència i l’acull al si del grup. Entendridor...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)