ANTÓN LOSADA
Professor de Ciències Polítiques de la Universitat de Santiago de Compostel·la
Parin les fanfàrries de la propaganda oficial. L'atur ha baixat 30.000 persones menys que fa un any i s'han afiliat gairebé un 40% menys de treballadors a la Seguretat Social. Aquesta és la crua realitat. A penes un de cada deu nous contractes es firma amb caràcter indefinit, mentre la taxa de cobertura dels desocupats cau cinc punts més en l'arrencada de l'estiu, una bona estació per a la nostra economia.
El juny hauria d'haver puntuat molt millor per a un país que ha dipositat totes les seves esperances de recuperació en el turisme i el treball fàcilment degradable. Tot i així, només la contractació de cambrers i personal d'hostaleria ha frenat la brutal destrucció d'ocupació produïda, per exemple, en el sector de l'educació.
Gairebé al mateix temps que descobríem que la creació d'ocupació a Espanya continua sent el repartiment de la misèria d'una borsa de treball barat i precari, coneixíem que el deute total espanyol, públic i privat, superava els 1,78 bilions d'euros. Els grecs estan molt malament i són uns malgastadors perquè deuen el 180% del seu PIB. En canvi nosaltres estem en plena forma i som la sorpresa d'Occident perquè només devem el 167% del PIB. Misteris de l'economia moderna. Els números mai diuen allò que sembla que diuen.
Paradoxalment el gruix d'aquest voluminós deute no l'acumula l'Estat, amb els seus hospitals, escoles, treballadors socials i funcionaris en general. La part del lleó se l'emporta el nostre eficientíssim sector privat amb els seus sous milionaris, que multipliquen per 24 el salari mitjà dels seus empleats, o els seus marges de benefici, que ja han tornat als profitosos nivells previs a la crisi. La recuperació que ven Rajoy no és un miracle. És un misteri.
TEMES
Parin les fanfàrries de la propaganda oficial. L'atur ha baixat 30.000 persones menys que fa un any i s'han afiliat gairebé un 40% menys de treballadors a la Seguretat Social. Aquesta és la crua realitat. A penes un de cada deu nous contractes es firma amb caràcter indefinit, mentre la taxa de cobertura dels desocupats cau cinc punts més en l'arrencada de l'estiu, una bona estació per a la nostra economia.
El juny hauria d'haver puntuat molt millor per a un país que ha dipositat totes les seves esperances de recuperació en el turisme i el treball fàcilment degradable. Tot i així, només la contractació de cambrers i personal d'hostaleria ha frenat la brutal destrucció d'ocupació produïda, per exemple, en el sector de l'educació.
Gairebé al mateix temps que descobríem que la creació d'ocupació a Espanya continua sent el repartiment de la misèria d'una borsa de treball barat i precari, coneixíem que el deute total espanyol, públic i privat, superava els 1,78 bilions d'euros. Els grecs estan molt malament i són uns malgastadors perquè deuen el 180% del seu PIB. En canvi nosaltres estem en plena forma i som la sorpresa d'Occident perquè només devem el 167% del PIB. Misteris de l'economia moderna. Els números mai diuen allò que sembla que diuen.
Paradoxalment el gruix d'aquest voluminós deute no l'acumula l'Estat, amb els seus hospitals, escoles, treballadors socials i funcionaris en general. La part del lleó se l'emporta el nostre eficientíssim sector privat amb els seus sous milionaris, que multipliquen per 24 el salari mitjà dels seus empleats, o els seus marges de benefici, que ja han tornat als profitosos nivells previs a la crisi. La recuperació que ven Rajoy no és un miracle. És un misteri.
TEMES
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada