diumenge, 12 de juliol del 2015
Tsipras salva la pell
RAMÓN LOBO
Periodista
«Si guanya el no, [Alexis] Tsipras sortirà enfortit i començaran noves negociacions amb els xacals. No esperin que el programa d'ajust sigui més suau, però això li donarà a Tsipras l'avantatge de retrocedir sense perdre la seva dignitat política. No crec que estigui preparat per a un xoc fins al final», assegura el periodista Kostas Pliakos.
El final de la campanya de Syriza a la plaça Syntagma era una festa, no el funeral que se suposava atès el missatge apocalíptic dominant. La paraula dignitat (axioprépeia) va ser la més repetida. La paradoxa és que els partidaris del no volen seguir en l'euro i els del sí rebutgen més austeritat. Tots dos viuen en una societat exhausta.
«Encara que Tsipras repeteix que la victòria del no significa negociar des d'una posició de més força, corre el risc de quedar-se sense negociadors i uns pagaments pendents que empenyin el país a la bancarrota i a sortir de l'euro», assegura Mariangela Paone,autora de Las cuatro estaciones de Atenas (Libros del KO). «El protagonista torna a ser el BCE; si retira tota l'ajuda als bancs hel·lens forçaria el Grexit», afegeix.
El problema de fons és que la UE no vol que Grècia canviï de moneda, vol que canviï de Govern. Els Junker (¿ja ningú recorda LuxLeaks?), Merkel i Rajoy prefereixen Nova Democràcia (ND), el partit que va mentir en els comptes assessorat per Goldman Sachs per entrar en l'euro. ND i el PASOK (només 4% en les últimes eleccions) són els creadors de l'actual Estat clientelar i corrupte.
Syriza no va generar el problema, l'ha heretat. Els seus errors són d'estratègia. Per Paone, el principal és que «no va saber aprofitar les tímides obertures a França i Itàlia». Pliakos afegeix: «El pitjor error de Tsipras va ser creure que podia arribar a un acord digne. Hauria d'haver convocat la consulta quan encara tenia diners. Ara és molt tard».
El segon gran problema és econòmic: la medecina aplicada està matant el malalt, i tothom ho sap. Els dos rescats i els seus consegüents programes d'ajust no han funcionat: les pensions han caigut un 37%, l'atur ha crescut fins al 27%, en el cas del juvenil per sobre del 50%, l'economia del país s'ha desplomat un 27%.
No hi ha rescat als grecs, que només han rebut el 10% dels 240.000 milions d'euros aportats. El 90% s'ha destinat al rescat de bancs (francesos i alemanys) entrampats en la compra de deute grec, informa Alternativas Económicas.
Fins i tot l'FMI de Christine Lagarde, enfrontat amb Varufakis, ha reconegut que el deute és impagable. És significatiu que una de les potes de la troica llanci la seva recomanació en vigílies de la consulta sense fer cas a l'Eurogrup que va intentar ajornar la seva publicació.
L'informe és un baló d'oxigen; demostra que se seguirà negociant a partir de dilluns passi el que passi avui (si el BCE, és a dir Berlín, no ofega) i que algunes peticions del Govern grec són assumibles.
L'FMI considera una quitació del deute (que Tsipras quantifica en un terç) i un període de gràcia de 20 anys per als deutes actuals, a més d'una injecció de 51.900 milions d'euros durant tres anys.
Tsipras necessita la victòria del no per seguir com a primer ministre, i necessita que sigui clara. Les enquestes reflecteixen un empat, però les enquestes són part del joc de la por. Desqualificar el discurs de Syriza no se sosté quan tres premis Nobel d'economia: Amartya Sen, Paul Krugman i Joseph Stiglitz demanen canvis davant el fracàs de l'ajust.
«El que més m'ha sorprès al tornar a Atenes és comprovar que molts partidaris del no diuen que tornar a la dracma no pot ser pitjor del que estan vivint. La seva idea de fons és 'patirem, i fins i tot més durant cert temps, però ho haurem decidit nosaltres, no la troica'», afirma Paone.
Grècia celebra el 28 d'octubre l'Oxi Day, el Dia del No; el que van donar a l'ultimàtum dels feixistes italians que amenaçaven d'envair-los. Hi va haver invasió i fracàs de Mussolini que no va poder amb la resistència grega fins que hi va anar Hitler en el seu auxili. No commemoren la guerra, ni el milió de morts, només celebren la dignitat.
dissabte, 11 de juliol del 2015
REBEL·LIÓ A LA XARXA
Si amb l’arribada d’ERC a l’Ajuntament d’Amposta estan canviant moltes coses (i així ho vaig fer constar fa uns dies), en d’altres encara no s’aprecia cap canvi. Estic parlant des dos problemes que des de fa anys més m’han preocupat.
Els dos problemes es poden agrupar sota la denominació d’estat de la via pública. Estic parlant de males pràctiques en temes de circulació i de la brutícia que hi sol haver en molts de punts d’Amposta, sobre tot a la zona de les illes de contenidors.
Des de la creació de l pàgina Amposta som tots, han augmentat considerablement el nombre de denúncies relacionades amb aquest tema. Alguns pengem fotografies on s’hi pot veure de tot: des de les bosses de brossa deixades al costat dels contenidors a d’altres que ni tan sols han arribat al lloc adequat, ja perquè els han deixat a un solar que ja de per si està brut o bé a qualsevol altre indret improcedent.
El passat diumenge, després de publicar una foto denúncia a la pàgina esmentada, es va establir un intens debat que va deixar palesa de que la situació està generalitzada per tota Amposta. Tots els que van intervenir parlaven de situacions semblants a les illes de contenidors de prop de casa seva.
El propi alcalde Adam Tomàs va intervenir a un debat menor que es va iniciar a la meva cronologiai va dir que alguna cosa s’havia de fer. No serà fàcil. Quan una societat adquireix un vicis i els porta a terme durant molts d’anys, la anormalitat acaba convertint-se en un fet habitual i tolerat per la majoria. Per tant, els rars som aquells que ens oposem frontalment a acceptar aquests tipus de pràctiques denunciant-les públicament als mitjans del nostre abast.
I com es poden resoldre els temes (els dos) En primer lloc fent campanyes informatives que hauran de tenir gran difusió en tots aquells mitjans que estiguen a l’abast de l’ajuntament: Revista Amposta, Amposta Ràdio, fulls informatius repartits a totes els bústies de la nostra ciutat i fins i tot, en cas de que es cregui convenient, passar anuncis per les televisions comarcals.
Però aquest tipus de campanyes han de tenir un seguiment exhaustiu. El mero fet de fer-ne difusió no és suficient i acabarà sent un fracàs (com la majoria de campanyes que es van fer en governs anteriors, com per exemple la que feia referència a la recollida d’excrements dels gossos) si, al principi, ja sigui per mig de policies municipals o d’altres persones especialment habilitades, facin incidència sobre els infractors quan aquests siguin enxampats cometent alguna infracció codificada con a tal, ja sigui en el codi de circulació, ja en les ordenances municipals. Aquí podria tenir un paper important el voluntari, una figura que, tot i que quan vaig estar a l’ajuntament, a instància meva, el PSC va presentar una moció, els governs de CiU es van mostrar reticents a l’hora de desenvolupar-la.
Els mals dels que pateix la circulació són diversos. El més greu de tots el situo als aparcaments inadequats. Tal i com heu pogut veure a les fotos que he anat divulgant en el transcurs del temps, alguns d’aquests aparcaments incorrectes dificulten la normal circulació de les persones, sobre tot d’aquelles que tenen mobilitat reduïda o les mares amb cotxets de nadons.
El primer escrit que vaig fer sobre la circulació a Amposta va ser l’any 1999, quan s’havia d’elaborar la primera modificació del pla de circulació aprovat només feia uns mesos. Per aquest escrit (que vaig adreçar a la Revista Amposta), Roig em va qualificar d’expert i va voler entrevistar-se amb mi. Encara conservo la carta que em va adreçar.
Després de la reunió em va derivar a que parles amb Ruano, el que va ser durant molts d’anys cap de la policia d’Amposta. Ells tenia un concepte de com havia de ser el pla de circulació i jo en discrepava en alguns punts i segur que si l’exposés, tots i cada un dels meus lectors tampoc estarien d’acord amb mi al 100%.
Us he de confessar que quan em treia el carnet a l’autoescola Sènia, els professor ja em consideraven una espècie d’alumne avantatjat ja que difícilment errava una resposta. Simplement em basava en criteris lògics, un criteris que encara conservo i que, segurament, em fan veure la circulació d’una manera molt diferent a com ho fa la majoria.
LA FOTO DENÚNCIA DEL DIA 11-07-2015
Ara sembla que ha d'obrir un altre restaurant. De moment encara no ha obert, però la terrassa ja porta instal·lada més de dues setmanes.
Ancha es Castilla!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)