RAMÓN LOBO
Periodista
«Si guanya el no, [Alexis] Tsipras sortirà enfortit i començaran noves negociacions amb els xacals. No esperin que el programa d'ajust sigui més suau, però això li donarà a Tsipras l'avantatge de retrocedir sense perdre la seva dignitat política. No crec que estigui preparat per a un xoc fins al final», assegura el periodista Kostas Pliakos.
El final de la campanya de Syriza a la plaça Syntagma era una festa, no el funeral que se suposava atès el missatge apocalíptic dominant. La paraula dignitat (axioprépeia) va ser la més repetida. La paradoxa és que els partidaris del no volen seguir en l'euro i els del sí rebutgen més austeritat. Tots dos viuen en una societat exhausta.
«Encara que Tsipras repeteix que la victòria del no significa negociar des d'una posició de més força, corre el risc de quedar-se sense negociadors i uns pagaments pendents que empenyin el país a la bancarrota i a sortir de l'euro», assegura Mariangela Paone,autora de Las cuatro estaciones de Atenas (Libros del KO). «El protagonista torna a ser el BCE; si retira tota l'ajuda als bancs hel·lens forçaria el Grexit», afegeix.
El problema de fons és que la UE no vol que Grècia canviï de moneda, vol que canviï de Govern. Els Junker (¿ja ningú recorda LuxLeaks?), Merkel i Rajoy prefereixen Nova Democràcia (ND), el partit que va mentir en els comptes assessorat per Goldman Sachs per entrar en l'euro. ND i el PASOK (només 4% en les últimes eleccions) són els creadors de l'actual Estat clientelar i corrupte.
Syriza no va generar el problema, l'ha heretat. Els seus errors són d'estratègia. Per Paone, el principal és que «no va saber aprofitar les tímides obertures a França i Itàlia». Pliakos afegeix: «El pitjor error de Tsipras va ser creure que podia arribar a un acord digne. Hauria d'haver convocat la consulta quan encara tenia diners. Ara és molt tard».
El segon gran problema és econòmic: la medecina aplicada està matant el malalt, i tothom ho sap. Els dos rescats i els seus consegüents programes d'ajust no han funcionat: les pensions han caigut un 37%, l'atur ha crescut fins al 27%, en el cas del juvenil per sobre del 50%, l'economia del país s'ha desplomat un 27%.
No hi ha rescat als grecs, que només han rebut el 10% dels 240.000 milions d'euros aportats. El 90% s'ha destinat al rescat de bancs (francesos i alemanys) entrampats en la compra de deute grec, informa Alternativas Económicas.
Fins i tot l'FMI de Christine Lagarde, enfrontat amb Varufakis, ha reconegut que el deute és impagable. És significatiu que una de les potes de la troica llanci la seva recomanació en vigílies de la consulta sense fer cas a l'Eurogrup que va intentar ajornar la seva publicació.
L'informe és un baló d'oxigen; demostra que se seguirà negociant a partir de dilluns passi el que passi avui (si el BCE, és a dir Berlín, no ofega) i que algunes peticions del Govern grec són assumibles.
L'FMI considera una quitació del deute (que Tsipras quantifica en un terç) i un període de gràcia de 20 anys per als deutes actuals, a més d'una injecció de 51.900 milions d'euros durant tres anys.
Tsipras necessita la victòria del no per seguir com a primer ministre, i necessita que sigui clara. Les enquestes reflecteixen un empat, però les enquestes són part del joc de la por. Desqualificar el discurs de Syriza no se sosté quan tres premis Nobel d'economia: Amartya Sen, Paul Krugman i Joseph Stiglitz demanen canvis davant el fracàs de l'ajust.
«El que més m'ha sorprès al tornar a Atenes és comprovar que molts partidaris del no diuen que tornar a la dracma no pot ser pitjor del que estan vivint. La seva idea de fons és 'patirem, i fins i tot més durant cert temps, però ho haurem decidit nosaltres, no la troica'», afirma Paone.
Grècia celebra el 28 d'octubre l'Oxi Day, el Dia del No; el que van donar a l'ultimàtum dels feixistes italians que amenaçaven d'envair-los. Hi va haver invasió i fracàs de Mussolini que no va poder amb la resistència grega fins que hi va anar Hitler en el seu auxili. No commemoren la guerra, ni el milió de morts, només celebren la dignitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada