dimecres, 15 de juliol del 2015
Joan Laporta és un perill pel Barça
JAUME REIXACH
Des de la cordialitat i la benvolença personal, vull alertar els socis del FC Barcelona sobre la preocupant deriva que ha fet, en els últims anys, el candidat Joan Laporta, que aspira a guanyar la presidència del club aquest pròxim 18 de juliol. Conec Joan Laporta des dels temps de l'Elefant Blau i, com a periodista, he seguit molt de prop la seva evolució en els àmbits futbolístic i polític.
De manera sorprenent i inesperada, aquest advocat ha desenvolupat, en els últims anys, una estranya capacitat per connectar i relacionar-se amb la delinqüència internacional organitzada i, des d'aquesta constatació, haig d'advertir que representa un perill objectiu per l'estabilitat i el bon nom del Barça, en el cas que sigui escollit.
Jo ja vaig detectar "quelcom" d'estrany en el comportament de Joan Laporta quan, poc després de ser elegit president del FC Barcelona, l'any 2003, va rebutjar la petició de retirada de la Medalla d'Or del club atorgada l'any 1974 per l'aleshores president Agustí Montal al dictador Francisco Franco. Aquesta sol·licitud estava avalada per més de 3.000 signatures de socis aportades per l'Associació d'Amics de Josep Sunyol (el president del Barça afusellat per les tropes franquistes), amb el suport d'EL TRIANGLE.
Encara avui, i "gràcies" a Joan Laporta –molt influenciat, en aquella època, pel seu excunyat Alejandro Echevarría, membre de la Fundación Francisco Franco- el FC Barcelona té el "privilegi" de ser l'única institució catalana que manté, oficialment, els honors retuts al Generalísimo durant la dictadura. Increïble, però cert. Fins quan els socis del Barça mantindran aquesta ignomínia, que taca la trajectòria democràtica del club?
En els últims anys, Joan Laporta ha anat conreant un seguit d'amistats absolutament infames i, el que és més greu, les ha barrejat amb els interessos de l'entitat blaugrana. N'esmentaré només unes quantes:
· Berth Milton Júnior, el defraudador fiscal més gran de Suècia i exmagnat del grup pornogràfic Private. Joan Laporta ha fet diversos negocis amb ell i no ha dubtat en utilitzar el nom del Barça i d'alguns dels seus jugadors per donar una pàtina de credibilitat i glamour a aquesta associació criminal.
· Gulnara Karimova, la filla del president de l'Uzbekistan. Actualment, està arrestada pel seu pare, a causa dels brutals escàndols de corrupció que ha protagonitzat en els últims anys. Joan Laporta li va obrir les portes del club i, a través del seu despatx professional, li va cobrar serveis per més de 10 milions d'euros.
· George Mikadze, membre de la màfia georgiana, detingut i condemnat per tràfic de cocaïna. Joan Laporta va contractar-lo per fer-se càrrec de les taquilles del Camp Nou on es remenaven més diners en cash. La seva exdona, Manana Giorgadze, treballa actualment al despatx Laporta & Arbós.
· Patricio Gorosito, empresari argentí que, actualment, està sent jutjat al seu país per tràfic de cocaïna a gran escala a l'Estat espanyol. L'any 2006, Joan Laporta i Patricio Gorosito van establir una aliança entre el FC Barcelona i el club Real Arroyo Seco, fundat per aquest narcotraficant, que contemplava la creació d'una escola de futbol per a infants a l'Argentina!
· Xavier Martorell, exdirector general dels Mossos d'Esquadrai exdirector de Seguretat del FC Barcelona. A les acaballes del mandat de Laporta, Xavier Martorell va muntar una abracadabrant xarxa d'espionatges amb l'exdirector de l'agència Método 3, Francisco Marco, que es va dedicar a elaborar un munt d'informes –pagant el club- sobre polítics, empresaris, periodistes o les amants de l'aleshores president del Barça. Aquesta impresentable trama és objecte, en l'actualitat, d'una investigació judicial, en la qual estan imputats Xavier Martorell i Joan Oliver, l'exdirector general del Barça.
A mi, Joan Laporta em cau bé. Altra cosa són les amistats que l'envolten. Però tothom és ben lliure de triar en aquesta vida els companys de viatge i, en aquest sentit, Joan Laporta és un absolut irresponsable que amenaça, si guanya, amb convertir el FC Barcelona en un cau de màfia i corrupció.
Des de la cordialitat i la benvolença personal, vull alertar els socis del FC Barcelona sobre la preocupant deriva que ha fet, en els últims anys, el candidat Joan Laporta, que aspira a guanyar la presidència del club aquest pròxim 18 de juliol. Conec Joan Laporta des dels temps de l'Elefant Blau i, com a periodista, he seguit molt de prop la seva evolució en els àmbits futbolístic i polític.
De manera sorprenent i inesperada, aquest advocat ha desenvolupat, en els últims anys, una estranya capacitat per connectar i relacionar-se amb la delinqüència internacional organitzada i, des d'aquesta constatació, haig d'advertir que representa un perill objectiu per l'estabilitat i el bon nom del Barça, en el cas que sigui escollit.
Jo ja vaig detectar "quelcom" d'estrany en el comportament de Joan Laporta quan, poc després de ser elegit president del FC Barcelona, l'any 2003, va rebutjar la petició de retirada de la Medalla d'Or del club atorgada l'any 1974 per l'aleshores president Agustí Montal al dictador Francisco Franco. Aquesta sol·licitud estava avalada per més de 3.000 signatures de socis aportades per l'Associació d'Amics de Josep Sunyol (el president del Barça afusellat per les tropes franquistes), amb el suport d'EL TRIANGLE.
Encara avui, i "gràcies" a Joan Laporta –molt influenciat, en aquella època, pel seu excunyat Alejandro Echevarría, membre de la Fundación Francisco Franco- el FC Barcelona té el "privilegi" de ser l'única institució catalana que manté, oficialment, els honors retuts al Generalísimo durant la dictadura. Increïble, però cert. Fins quan els socis del Barça mantindran aquesta ignomínia, que taca la trajectòria democràtica del club?
En els últims anys, Joan Laporta ha anat conreant un seguit d'amistats absolutament infames i, el que és més greu, les ha barrejat amb els interessos de l'entitat blaugrana. N'esmentaré només unes quantes:
· Berth Milton Júnior, el defraudador fiscal més gran de Suècia i exmagnat del grup pornogràfic Private. Joan Laporta ha fet diversos negocis amb ell i no ha dubtat en utilitzar el nom del Barça i d'alguns dels seus jugadors per donar una pàtina de credibilitat i glamour a aquesta associació criminal.
· Gulnara Karimova, la filla del president de l'Uzbekistan. Actualment, està arrestada pel seu pare, a causa dels brutals escàndols de corrupció que ha protagonitzat en els últims anys. Joan Laporta li va obrir les portes del club i, a través del seu despatx professional, li va cobrar serveis per més de 10 milions d'euros.
· George Mikadze, membre de la màfia georgiana, detingut i condemnat per tràfic de cocaïna. Joan Laporta va contractar-lo per fer-se càrrec de les taquilles del Camp Nou on es remenaven més diners en cash. La seva exdona, Manana Giorgadze, treballa actualment al despatx Laporta & Arbós.
· Patricio Gorosito, empresari argentí que, actualment, està sent jutjat al seu país per tràfic de cocaïna a gran escala a l'Estat espanyol. L'any 2006, Joan Laporta i Patricio Gorosito van establir una aliança entre el FC Barcelona i el club Real Arroyo Seco, fundat per aquest narcotraficant, que contemplava la creació d'una escola de futbol per a infants a l'Argentina!
· Xavier Martorell, exdirector general dels Mossos d'Esquadrai exdirector de Seguretat del FC Barcelona. A les acaballes del mandat de Laporta, Xavier Martorell va muntar una abracadabrant xarxa d'espionatges amb l'exdirector de l'agència Método 3, Francisco Marco, que es va dedicar a elaborar un munt d'informes –pagant el club- sobre polítics, empresaris, periodistes o les amants de l'aleshores president del Barça. Aquesta impresentable trama és objecte, en l'actualitat, d'una investigació judicial, en la qual estan imputats Xavier Martorell i Joan Oliver, l'exdirector general del Barça.
A mi, Joan Laporta em cau bé. Altra cosa són les amistats que l'envolten. Però tothom és ben lliure de triar en aquesta vida els companys de viatge i, en aquest sentit, Joan Laporta és un absolut irresponsable que amenaça, si guanya, amb convertir el FC Barcelona en un cau de màfia i corrupció.
dimarts, 14 de juliol del 2015
FINALMENT FUMATA BLANCA?
Tot indica que sí, que finalment ahir CDC i ERC van arribar a un acord. I con tot acord, tos van cedir per a que no guanyés ningú i que tothom es podés sentir satisfet. Però en aquests casos la satisfacció és relativa i sovint s’exterioritza de portes cap a fora, però internament voldria veure que passa a cada casa (o seu de cada partit)
Una llista de membres de la societat civil amb Mas i Junqueras. Aquesta va ser la proposta finalment acceptada pels dos partits majoritaris, però de la que la CUP ja se’n ha desmarcat. Al final Mas se’n ha sortit en la seva: anirà a la llista. Un argument de pes per a espantar a aquells votants que, com jo, creuen que Mas porta temps sense fer de President i que ni en la seva millor època se’n assabentava (o això diu) del tripijocs que es duien a terme al seu partit.
Junqueras, a qui he escoltat aquest matí i que ha igualat el seu propi rècord al dir 5 vegades independència en 15 paraules, s’ha deixat tornar a ensarronar per Mas. I ja ha de ser un babau per a ensopegar en la mateixa pedra al cap de pocs mesos d’haver-ho fet per primera vegada.
O és que ja no se’n recorda ningú de tota la parafernàlia que va muntar Mas abans del 9-N: solemne signatura del decret de convocatòria envoltat dels polítics més representatius que li donaven suport, fer-se arropar pels la majoria dels alcaldes de Catalunya i, evidentment, sortir a la foto per a quedar per a la posterioritat... I de sobte, tancat al seu despatx es va desdir del que havia fet fins llavors i convoca una consulteta sense cap tipus de garantia legal ni cap transcendència jurídica.
Què es va espantar al veure’s pressionat per Madrid? Segurament que sí, però ningú pot afirmar ara per ara que no pugui passar un fet semblant i que Mas hagi de fer marxa enrere en moltes de els decisions que s’estan prenent, inclosa la data de els eleccions.
Als rivals polítics els hi sols trobar tots els errors, totes les febleses, però si tenen alguna virtut, és de cavaller reconèixer-les. I Mas té al menys dues virtuts: l’habilitat i el do de la paraula. Molt possiblement amb això guanya al seu mentor, el proscrit Jordi Pujol que es va valer del seu passat per accedir al primer pla de la política catalana i fins i tot espanyola amb el seu reconeixement per part de l’ABC com espanyol de l’any.
Avui els diaris catalans s’han fet ressò del pacte. Després arribaran les valoracions dels seus columnistes i col·laboradors més habituals. Per la forma de donar la notícia, es pot intuir el grau de complicitat de cada uns dels rotatius catalans. Entre tots m’ha cridat l’atenció un subtitular del Punt Avui.
Titular principal: En la bona direcció
Subtitular: La CUP podria presentar-se per separat per guanyar efectivitat el 27-S contra l’esquerra radical espanyolista.
En canvi, a l’edició digital, a part de l notícia de l’acord ha quedat diluïda per la notícia de que Barcelona acollirà el congrés de mòbils (el Mobile World Congress) fins el 2013. Curiosament hi canvien l’enfocament sobre l’actitud de la CUP: La CUP faria una altra llista però tindria una estratègia comuna amb la civil.
Recordo que una vegada vaig parlar de independentisme radical i vaig tenir alguna crítica per part de qui, segurament, el qualificatiu l’afecta directament. Però sembla ser que algun diari pot usar la paraula radical sense que, segur, a cap dels que m’ho van reprotxar els afecti el més mínim.
I es clar, a mi m’agradaria saber qui és aquesta esquerra radical espanyolista. Potser el PSC? (després de veure Sánchez envoltat de la bandera espanyola) o Podem/Podemos (ni els veig tant radicals ni tan espanyols com vol dir el Punt Avui) o Procés Constituent (no sé fins a quin punt una monja potser radical i no la veig enarborant una bandera espanyola)
En fi, es miri per on es miri, no només els polítics ens tracten de manipular, sinó també una determinada premsa, per tant, amic meu, tal com ja t’he aconsellat en més d’una ocasió: informat bé, crea’t la teva pròpia opinió i no et deixis influir per ningú.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)