Tot indica que sí, que finalment ahir CDC i ERC van arribar a un acord. I con tot acord, tos van cedir per a que no guanyés ningú i que tothom es podés sentir satisfet. Però en aquests casos la satisfacció és relativa i sovint s’exterioritza de portes cap a fora, però internament voldria veure que passa a cada casa (o seu de cada partit)
Una llista de membres de la societat civil amb Mas i Junqueras. Aquesta va ser la proposta finalment acceptada pels dos partits majoritaris, però de la que la CUP ja se’n ha desmarcat. Al final Mas se’n ha sortit en la seva: anirà a la llista. Un argument de pes per a espantar a aquells votants que, com jo, creuen que Mas porta temps sense fer de President i que ni en la seva millor època se’n assabentava (o això diu) del tripijocs que es duien a terme al seu partit.
Junqueras, a qui he escoltat aquest matí i que ha igualat el seu propi rècord al dir 5 vegades independència en 15 paraules, s’ha deixat tornar a ensarronar per Mas. I ja ha de ser un babau per a ensopegar en la mateixa pedra al cap de pocs mesos d’haver-ho fet per primera vegada.
O és que ja no se’n recorda ningú de tota la parafernàlia que va muntar Mas abans del 9-N: solemne signatura del decret de convocatòria envoltat dels polítics més representatius que li donaven suport, fer-se arropar pels la majoria dels alcaldes de Catalunya i, evidentment, sortir a la foto per a quedar per a la posterioritat... I de sobte, tancat al seu despatx es va desdir del que havia fet fins llavors i convoca una consulteta sense cap tipus de garantia legal ni cap transcendència jurídica.
Què es va espantar al veure’s pressionat per Madrid? Segurament que sí, però ningú pot afirmar ara per ara que no pugui passar un fet semblant i que Mas hagi de fer marxa enrere en moltes de els decisions que s’estan prenent, inclosa la data de els eleccions.
Als rivals polítics els hi sols trobar tots els errors, totes les febleses, però si tenen alguna virtut, és de cavaller reconèixer-les. I Mas té al menys dues virtuts: l’habilitat i el do de la paraula. Molt possiblement amb això guanya al seu mentor, el proscrit Jordi Pujol que es va valer del seu passat per accedir al primer pla de la política catalana i fins i tot espanyola amb el seu reconeixement per part de l’ABC com espanyol de l’any.
Avui els diaris catalans s’han fet ressò del pacte. Després arribaran les valoracions dels seus columnistes i col·laboradors més habituals. Per la forma de donar la notícia, es pot intuir el grau de complicitat de cada uns dels rotatius catalans. Entre tots m’ha cridat l’atenció un subtitular del Punt Avui.
Titular principal: En la bona direcció
Subtitular: La CUP podria presentar-se per separat per guanyar efectivitat el 27-S contra l’esquerra radical espanyolista.
En canvi, a l’edició digital, a part de l notícia de l’acord ha quedat diluïda per la notícia de que Barcelona acollirà el congrés de mòbils (el Mobile World Congress) fins el 2013. Curiosament hi canvien l’enfocament sobre l’actitud de la CUP: La CUP faria una altra llista però tindria una estratègia comuna amb la civil.
Recordo que una vegada vaig parlar de independentisme radical i vaig tenir alguna crítica per part de qui, segurament, el qualificatiu l’afecta directament. Però sembla ser que algun diari pot usar la paraula radical sense que, segur, a cap dels que m’ho van reprotxar els afecti el més mínim.
I es clar, a mi m’agradaria saber qui és aquesta esquerra radical espanyolista. Potser el PSC? (després de veure Sánchez envoltat de la bandera espanyola) o Podem/Podemos (ni els veig tant radicals ni tan espanyols com vol dir el Punt Avui) o Procés Constituent (no sé fins a quin punt una monja potser radical i no la veig enarborant una bandera espanyola)
En fi, es miri per on es miri, no només els polítics ens tracten de manipular, sinó també una determinada premsa, per tant, amic meu, tal com ja t’he aconsellat en més d’una ocasió: informat bé, crea’t la teva pròpia opinió i no et deixis influir per ningú.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada