Començaré per
fer-vos una pregunta. En política, les majories absolutes són bones o dolentes?
Suposo que una àmplia majoria de vosaltres direu que són dolentes. Però per a
qui governa? Evidentment, governar ambmajoria absoluta et deixa les mans
lliures per a portar a terme el teu programa i governar el municipi segons el
teu propi model.
A la comarca del
Montsià hi ha 6 majories absolutes: 2 de socialistes (Sant Jaume d’Enveja i Mas
de Barberans), 3 de convergents (Amposta, Masdenverge i Santa Bàrbara) i una
d’esquerra, encara que es van presentar-se amb una llista “blanca” (*) (Freginals)
Una majoria
absoluta llarga, que es perllongui al llarg de diverses legislatures pot
arribar a comportar que, per part del seu alcalde i l’equip de govern, s’agafin
tics totalitaris i formes de governar que voregin la il·legalitat.
Em vull referir a
les revistes municipals. Aquest mitjà de comunicació és una eina útil de fer
arribar les notícies, avisos, anuncis, etc. a la ciutadania. Però sovint pot
esdevindre un instrument de propaganda del partit que governa. Què s’ha
d’esperar d’una revista que té per director l’alcalde i com altres membres
destacats del consell de redacció, el regidor de cultura i el coordinador de
mitjans de comunicació que és càrrec de confiança del propi alcalde. L’oposició
municipal no té cap tipus de representació o sigui: ni veu ni vot!
Això comporta que
la fotografia de l’alcalde presidint actes, inaugurant exposicions, etc. surti
a la majoria de pàgines i els membres de l’oposició, si a les fotografies ens
atenem, “no assisteixin mai a cap tipus d’esdeveniment”.
Una altra cosa que
passa amb freqüència es veure publicat com article d’opinió un escrit que no
mereix ni tenir la categoria de carta al director. M’explicaré. Es solen
publicar escrits totalment parcials criticant de forma descarada els membres de
l’oposició o lloant la persona de l’alcalde. De vegades aquest articles van
signats amb pseudònim. També a l’apartat de cartes al director apareixen
d’altres escrits amb insults cap l’oposició o altres persones que es permeten
discrepar de la forma de fer política del govern municipal, sovint amb inicials
fictícies o fins i tot amb noms “inventats”. Això sí, a les instruccions que
regulen aquest tipus d’escrits s’hi demana fins i tot la fotocòpia del DNI,
cosa que no fan els diaris de difusió nacional. Encara que em digueu malpensat,
aquestes instruccions són d’obligat compliment per als que no siguin “del
partit” i es “salten a la torera” per aquells “fidels del règim”.
Pot semblar
mentida, però en una democràcia consolidada encara existeixen petits “regnes de
taifes” on l’alcalde exerceix un poder quasi que absolut amb l’aplaudiment dels
seus votants!
(*) Una llista blanca és aquella que es presenta amb unes sigles que no
corresponent a cap partit polític, però els seus vots comptabilitzen per a un
determinat partit a l’hora de constituir els consells comarcals i diputacions.
En aquest cas AM (Acord Municipal) ho faria per a ERC. Les candidatures
oficials han de portar també aquestes sigles: ERC-AM o PSC-PM (Progrés
Municipal)
