A Amposta, si algú desperta passions és
l’exalcalde Joan Maria Roig. Passions de signe contraposat segons vinguin dels
seus adeptes que el tenen com un veritable líder o dels contraris, que
consideren que ha estat un alcalde autoritari, prepotent i que només ha mirat
pels seus propis interessos i els del seus fidels.
El que us vull explicar res té a veure amb la
introducció que he fet, però és un clar exemple de la seva manera d’actuar. De
com exercia el “poder absolut” que li atorgaven les majories absolutes que
anava encadenant...
El fets es remunten a l’any 2000, quan a
Barcelona encara governaven el seus. L’Ajuntament d’Amposta va atorgar
l’explotació del nou escorxador municipal fet al polígon de Tosses a l’empresa
Ganados y Carnes Martí, SL, del Perelló (Baix Ebre) El cost de la concessió rondava
les 400.000 pessetes a l’any! L’empresa concessionària matava, sobre tot,
bestiar de sanejament. Es a dir, el que havia patia alguna malaltia, malformació,
etc. Cal afegir que cap carnisser d’Amposta sacrificava els seus animals a
l’escorxador municipal.
Degut a la necessitat de fer una ampliació de
les seves instal·lacions amb més corrals i més línies de matança, l’empresa
concessionària va tenir la necessitat de demanar un préstec de 800 mil euros.
Al no disposar de patrimoni suficient, l’Institut Català de Crèdit Agrari va
demanar-li un aval. L’aval en qüestió li va fer l’Ajuntament d’Amposta i va ser
aprovat pel propi alcalde mitjançant un decret d’alcaldia, sense haver passat pel
ple municipal, avalat per un informe del llavors secretari en funcions.
Degut a un canvi de legislació promogut pel
govern de Maragall es va prohibir matar aquest tipus de bestiar a tot el
territori català. A partir d’aquí, els concessionaris van entrar en una
profunda crisi que els va portar, finalment, a presentar davant un jutjat
mercantil, una demanda de suspensió de pagaments.
Assabentada l’oposició de l’ajuntament i més
concretament el grup municipal del PSC, va demanar a l’alcalde l’expedient de la
concessió administrativa i del aval realitzat anys després. Al cap d’una espera
prudencial i davant la persistència socialista, l’exalcalde va al·legar “haver
extraviat dit expedient” (!)
Amb la constitució del nou ajuntament al juny
de 2007 hi ha un canvi d’alcalde que no de govern ja que el grup de CiU
aconsegueix un altre cop la majoria absoluta i per tant el govern de
l’ajuntament. Això comporta el fet de l’arribada d’una nova secretaria
municipal de formes clarament més independents que els que havia estat durant
molt de temps secretari amb Roig. Només prendre possessió del càrrec, el grup
municipal del PSC li va encarregar un informe sobre la possible il·legalitat
del decret d’alcaldia que avalava el préstec sobre la garantia de la llicència
d’explotació de l’escorxador. L’informe fou concloent: “El decret d’alcaldia
era del tot il·legal i havia d’haver estat aprovat pel plenari municipal”.
Evidentment el resultat final hagués estat el mateix, ja que, amb la majoria
absoluta, l’aval s’hauria concedir igualment. Això és una prova fefaent de l’obscurantisme
de la gestió de l’anterior alcalde...
Al ple dels mes de juliol s’incorpora a
l’ordre del dia, en efectes retroactius, un punt per aprovar la concessió del
aval. Fou aprovat amb els únics vots favorables del grup de CiU.
Però arribat el mes de novembre, el jutjat
mercantil que ha de decidir sobre la suspensió de pagaments, comunica a
l’Ajuntament d’Amposta, que faci una reserva de 525.000 € per a fer front als
deutes contrets per la companyia explotadora de l’escorxador davant els seus
proveïdors. La xifra total encara es desconeix, per la qual cosa es suposa que
la responsabilitat de l’Ajuntament d’Amposta encara serà més gran, ja que s’ha
d’afrontar el deute més els interessos de demora.
I com pot acabar tot aquest enrenou? Només hi
ha dues maneres de finalitzar-lo. La primera i més senzilla, és que
l’ajuntament es faci càrrec del deute i punt. Això suposaria la despesa més
gran de la història de la ciutat i, evidentment, amb les repercussions
negatives que comportaria tant per a Amposta com per els seus ciutadans. La
segona és que, davant d’una sentència que condemnés a l’ajuntament per part del
jutjat mercantil, el grup municipal socialista (l’únic grup que ha votat
negativament, cada cop que han sortit a l’ordre dels dia dels plens, els punts
relacionats en aquest tema) presenti un recurs de nul·litat contra tot el
procés i que el jutjat acabi donant-los-hi la raó.
Però, en aquest cas, no s’hauria de demanar
responsabilitats a qui ha portat a Amposta fins aquesta situació?
