dilluns, 31 d’agost del 2015
Romeva, el plasma de Mas
SISCU BAIGES
Tan criticar el president del PP i del Govern espanyol, Mariano Rajoy, per amagar-se darrera una pantalla de televisió de plasma per no fer front a les preguntes dels periodistes i a Catalunya, la candidatura ‘Junts pel Sí’ acaba d’importar i perfeccionar el sistema.
Per no retre comptes de la gestió de govern, el candidat a la presidència de la Generalitat d’aquesta llista, Artur Mas, no donarà la cara durant la campanya electoral sinó que ho farà una altra persona, que es diu Raül Romeva. Romeva no té res a veure amb la gestió de govern d’Artur Mas els darrers tres anys. La qualitat de vida i els drets socials dels catalans han estat durament retallats durant aquests tres anys i també en els dos anteriors, així mateix transcorreguts sota la presidència de Mas.
Mas s’ha amagat en el quart lloc d’aquesta llista i se n’ha anat de vacances. Ha tingut temps, però, per telefonar Romeva per recordar-li que ell és només una persona interposada entre ell i la presidència de la Generalitat. Potser no li van explicar bé quan el van fitxar. Per això li han hagut de recordar en un parell d’ocasions quina és la seva funció en aquesta maniobra política.
S’entén que les altres candidatures reclamin que als debats electorals hi participi Mas i no Romeva. Què contestarà Romeva quan li exigeixin explicacions per les retallades socials o per les persones que han mort a les llistes d’espera del conseller Boi Ruiz?
Podríem suggerir-li un antològic ‘Això no toca’, en homenatge al president delinqüent confés i ara desaparegut Jordi Pujol, que, clar, votarà la llista de Romeva i Mas.
Si Artur Mas no rectifica i accepta donar la cara en aquests debats, caldrà veure com els titulen els mitjans que els convoquin. Sempre han estat presentats com a “Debat entre els candidats a presidir la Generalitat”. M’imagino el de TV3: “Independència Sí o No. Debat entre els caps de llista del 27S”.
I el Col·legi de Periodistes que digui missa!
Tan criticar el president del PP i del Govern espanyol, Mariano Rajoy, per amagar-se darrera una pantalla de televisió de plasma per no fer front a les preguntes dels periodistes i a Catalunya, la candidatura ‘Junts pel Sí’ acaba d’importar i perfeccionar el sistema.
Per no retre comptes de la gestió de govern, el candidat a la presidència de la Generalitat d’aquesta llista, Artur Mas, no donarà la cara durant la campanya electoral sinó que ho farà una altra persona, que es diu Raül Romeva. Romeva no té res a veure amb la gestió de govern d’Artur Mas els darrers tres anys. La qualitat de vida i els drets socials dels catalans han estat durament retallats durant aquests tres anys i també en els dos anteriors, així mateix transcorreguts sota la presidència de Mas.
Mas s’ha amagat en el quart lloc d’aquesta llista i se n’ha anat de vacances. Ha tingut temps, però, per telefonar Romeva per recordar-li que ell és només una persona interposada entre ell i la presidència de la Generalitat. Potser no li van explicar bé quan el van fitxar. Per això li han hagut de recordar en un parell d’ocasions quina és la seva funció en aquesta maniobra política.
S’entén que les altres candidatures reclamin que als debats electorals hi participi Mas i no Romeva. Què contestarà Romeva quan li exigeixin explicacions per les retallades socials o per les persones que han mort a les llistes d’espera del conseller Boi Ruiz?
Podríem suggerir-li un antològic ‘Això no toca’, en homenatge al president delinqüent confés i ara desaparegut Jordi Pujol, que, clar, votarà la llista de Romeva i Mas.
Si Artur Mas no rectifica i accepta donar la cara en aquests debats, caldrà veure com els titulen els mitjans que els convoquin. Sempre han estat presentats com a “Debat entre els candidats a presidir la Generalitat”. M’imagino el de TV3: “Independència Sí o No. Debat entre els caps de llista del 27S”.
I el Col·legi de Periodistes que digui missa!
diumenge, 30 d’agost del 2015
REEDICIÓ: FOMENT DE LA CULTURA O NEGOCI?
La cultura hauria d’estar a l’abast de tothom
al preu més reduït possible. I no sempre és així. Un espectacle, per molt
subvencionat que estigui per part de les institucions, si és bo (entenent per
bo si hi participen figures de cartell), resulta car. I no parléssim si a sobre
hem de traslladar-nos on s’hi solen fer els bons espectacles (teatre, música,
dansa, etc.), que en aquest país sol ser a Barcelona i Madrid. Llavors, al cost
del propi espectacle, se li han de sumar les despeses de viatge, allotjament,
menjar fora de casa...
Però que passa si algú ve i ens diu que el que
cal es fomentar la cultura a casa nostra? I si a sobre se’ns diu que ens pot
oferir un títol amb renom? En primer lloc el que passa és que ens tocarà rascar
la butxaca! Evidentment no estic parlant a títol individual, sinó de forma
col·lectiva representats pel nostre ajuntament.
Per a que després no diguin que està tot
inventat, fa uns anys, un barceloní de nom “navarrès”, Xavier Tudela, va pel
món oferint “capitals de cultura”, depenent de l’indret i de importància de la
ciutat, pot arribar a oferir fins a 5 alternatives: la Capital de la Cultura
Catalana, la Capital de la Cultura Europea (Tarragona és candidata per al 2016),
la Capital Americana de la Cultura, la Capital Brasilera de la Cultura i la US Capital of Culture. D’aquesta
activitat n’ha fet el seu “modus vivendi”,
per la qual cosa, l’oferiment del títol no es fa de forma gratuïta, sinó que a
la futura capital li costa uns diners...
Amposta, va ser capital de la Cultura Catalana
el 2006. Abans ho havien estat Banyoles (comarca del Pla de l’Estany) i
Esparreguera (el Baix Llobregat) I amb posterioritat ho va ser Lleida (el
Segrià) Aquest any ho és Perpinyà (el Rosselló, Catalunya Nord) i el títol per
al 2009 ja ha estat concedit a Figueres (l’Alt Empordà) Si ens hi fixem,
observarem que anat recorrent la geografia catalana de Nord a Sud i d’Est a
Oest. Ha passat per totes les províncies catalanes i fins i tot s’ha aturat a
la Catalunya francesa, però encara no ha fet cap incursió al País Valencià.
Tudela s’ha rodejat de tota la parafernàlia
que comporta la realització d’un esdeveniment com aquest: jurat de notables per
elegir la nova seu (diversos rectors d’universitat, entre els que figura Francisco
Toledo de la Jaume I de Castelló i Francesc Xavier Grau de la Rovira i Virgili
de Tarragona), patrocinadors... fins i tot compta de cert suport institucional!
Aquest suport de la Generalitat de Catalunya li va costar prou a aconseguir-lo.
La Conselleria de Cultura del govern Maragall amb la Caterina Mieres al
capdavant (PSC) no li va voler donar cap tipus de recolzament i va tenir que
recorre a Josep Bargalló (ERC) el Primer
Conseller del Govern.
Com no podia ser d’una altra manera, la
concessió a Amposta del títol de Capital de la Cultura Catalana 2006 va ser
aprofitat pel govern municipal (CiU) per a proclamar-ho a bombo i platerets i
fer-ne bandera del “bon govern municipal”. Després d’una inauguració molt
prometedora, amb un espectacle al carrer a càrrec de la companyia Artistras,
ple de llum i color, al més pur estil del grup Comediants, a mesura que anava avançant
l’any, prompte es va poder veure que les expectatives de una promoció real
d’Amposta s’anaven diluint. Amb l’slogan
de “Pont de la Cultura Catalana”, es va dir que es pretenia ser el nexe d’unió
entre Catalunya i el País Valencià. També es va dir que es volia fer participar
a les localitats veïnes. No recordo que dita participació anés més enllà de
l’habitual trobada de bandes de música que organitza cada any la Lira Ampostina
y un altre cicle de música de banda al carrer on hi van passar la majoria de
les societats musicals de la comarca del Montsià.
Es veritat que es van realitzar una gran
quantitat d’actes (es va sobrepassar la xifra de 300, es a dir, quasi un cada
dia), però la majoria eren en petit format, amb una participació molt fidel,
però minsa, per a una població que tenia prop de 20.000 habitants... I això que
segons la “propaganda oficial” s’hi van vendre més de 800 abonaments i es
comptava amb més de 400 voluntaris (?)...
I després què? Es deia que es volia consolidar
aquells actes amb més repercussió i participació i tret d’uns pocs, com la
trobada d’escriptors ebrencs que organitza la biblioteca comarcal, la resta han
anat passant a millor vida. I la prova és que el pressupost per a cultura ha
disminuït ostensiblement. Per tant, la promoció cultural de l’any de la
capitalitat, ha deixat un pòsit molt minso i de cap manera s’han complert les
expectatives!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)