Trobo que hi ha conceptes que s’usen amb massa lleugeresa, com per exemple antidemocràtic o nazi...
Quan a algú no li agrada una determinada actitud es tendeix sovint a criminalitzar-ho. Curiosament el que és democràtic per a uns és antidemocràtic per als altres i viceversa.
Des del meu humil punt de vista, en aquest país el que fa falta és (encara) molta cultura democràtica. Els quaranta anys de dictadura van fer molt de mal i si tenim en compte que, normalment sempre hi ha havia hagut governs autoritaris, potser entendrem el perquè de tot plegat.
Primer que res hauríem de tenir clar quin són els drets fonamentals que tenen les persones i, a partir d’aquí establir quins prevalen sobre els altres (si és que això és possible)
Són drets fonamentals, en primer lloc, el dret a la vida. També el de llibertat religiosa, el de llibertat i seguretat, el de la intimitat personal i familiar, de les comunicacions, de circulació i residència, de participació, de llibertat d’expressió, de reunió, d’associació, de participació... N’hi ha més però em sembla que amb aquest ja en tenim prou.
El què va es va fer l’altre dia al davant de la seu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya podria estar emparat per algun d’aquests drets? En principi sembla que sí, no? Llibertat d’expressió (mal que els hi pesi als jutges i als magistrats), llibertat de reunió (mentre no entorpeixin, per exemple el transit rodat, poden reunir-se sense avís previ)...
Per tant, què hi aquí d’antidemocràtic. Una cosa ben diferent és que agradi o no a tothom (que, com s’ha vist, és que no agrada) Però es clar, el que no pot ser és que sigui o no sigui democràtic o no depenent si ens agrada o no ens agrada, si va al meu favor o va en contra meva.
El concepte antidemocràtic és molt fàcil de definir: tot allò que va en contra de la democràcia. I el concepte democràcia crec que tots (amb més o menys grau) el tenim clar. De totes formes no està de més plasmar la definició del diccionari: Sistema de govern basat en el principi de la participació igualitària de tots els membres de la comunitat en la presa de decisions d’interès col·lectiu. Què, com sé us ha quedat el cos? Tot i que efectivament es defineix així, el cert és que, a partir d’aquí és molt difícil establir criteris sobre el que és o no democràtic i, per tant, t’has de deixar guiar o bé per la llei (per aquells que n’entenen) o bé per la intuïció (per als qui com jo, en tenim una idea molt elemental)
-Es democràtic coaccionar a la Justícia? En principi sembla que no, però el que primer caldria valorar és sobre si el que s’estava fent ahir era això o simplement expressar lliurement un sentiment, una repulsa, denunciar una injustícia...
Penseu que si tot fos tan fàcil, no caldria ni jutges, ni fiscals, ni advocats, ni procuradors, ni tant sols mediadors...
El què és fàcil és opinar sense criteri, fer judicis de valor sense parar-se a pensar el que s’està dient i en el mal que li pots causar a l’altra persona...
Des d’aquí (ja sé que ningú em farà cas) el que demanaria és una mica més de seriositat, rigor i criteri... Però sobre tot, diàleg.
