ÈPOCA DE SEGA (30)

SANTES CREUS (5)

Esperança i algunes decepcions

TERESA CRESPO

Presidenta d'Entitats Catalanes 'd'Acció' Social (ECAS).

Aquests dies estem vivint una gran intensitat política. S'ha parlat del moment històric en què ens trobem i de l'oportunitat que, per primera vegada, tenim a l'abast de la mà de construir un nou país lliure i independent. S'han presentat llistes extraordinàries fora de la lògica tradicional dels partits de sempre i la majoria de la ciutadania ha votat amb l'esperança que alguna cosa podia canviar. Alguns, pensant a culminar un procés sobiranista; altres, intentant evitar que els independentistes aconseguissin, segons les seves paraules, «trencar Espanya», i altres, entre els quals em compto, confiant que les qüestions socials es posarien en primer terme i serien determinants en la construcció d'un país nou, més just i igualitari.

No obstant, ni durant la campanya electoral ni en el procés actual de negociacions entre els blocs polítics guanyadors de les eleccions podem dir que la justícia social i la igualtat hagin sigut els conceptes més utilitzats, i no sembla que preocupin de manera prioritària. Aquests temes han quedat en el rerefons de la política, no han adquirit el protagonisme que els correspondria i es troben a l'espera d'un futur incert, cosa que significa que el patiment de moltes persones es prolonga i que les desigualtats i la pobresa dels últims anys persisteixen. Heus aquí la meva primera decepció: preocupa més la suposada llibertat d'un poble -sense entrar en disquisicions sobre la sobirania a què poden aspirar els països en un context globalitzat i dominat pels poders econòmics i financers- que la justícia i la construcció d'una societat més equitativa.

El segon senyal decebedor del procés electoral que vivim m'ha deixat, a més, perplexa, perquè no trobo cap explicació que la justifiqui. Es tracta de la praxi per la igualtat de gènere en la política. Si bé és bastant evident que la dona està relegada, tret d'excepcions, a segons llocs en les estructures dels partits i, en conseqüència, també en les llistes electorals, ara s'ha produït un fenomen nou. Hem vist com, després de figurar en segon i tercer lloc de Junts pel Sí dues dones de gran reconeixement social per la seva compromesa trajectòria personal, la nit electoral i els dies posteriors totes dues han desaparegut de l'escena política com si alguna estranya força se les hagués empassat. Després que fossin incloses en la llista en llocs rellevants, cosa que em va semblar un avanç en el camí de la igualtat que tant hem demanat i defensat, encara no entenc la seva absència a partir del mateix 27-S.

Suposo que hi deu haver alguna raó, i voldria equivocar-me quan penso que potser van ocupar els primers llocs de la llista perquè era estètic i una forma de recompensar-les pel treball realitzat, a més de valorar el bon nombre de vots que podien proporcionar. També se m'acut que la seva presència en llocs destacats permetia dissimular altres interessos, i és possible que la seva retirada de la primera línia estigués pactada des d'un principi. Desconec la raó, però una vegada més el resultat és que els homes són els que ostenten el poder i el protagonisme en els moments decisius. Crec que, per coherència, les persones dels primers llocs de la llista haurien d'haver sigut visibles i tenir l'oportunitat d'expressar-se i comentar els resultats. El que ha passat fa que una part de la ciutadania, i en especial les dones, ens sentim enganyades i constatem una altra vegada que la nostra societat és desigual no només socialment i econòmicament, sinó també per raó de gènere. Malgrat que es prediqui i es defensi un país renovat amb més benestar per a tothom.

Com a membre de la xarxa DDIPAS (Dones Directives i Professionals de l'Acció Social), que defensa la igualtat de gènere en el tercer sector social, no puc deixar de subratllar aquesta segona decepció. La plataforma es va crear davant la constatació que, fins i tot sent un sector majoritàriament femení, els càrrecs de més responsabilitat en les entitats eren ocupats per homes. Aquesta realitat ens obliga a treballar per aconseguir més equitat en tots els aspectes de la nostra feina, inclosos els quadros directius, les carreres professionals, el lideratge i els salaris. Sense oblidar, és clar, l'atenció que prestem a les dones que recorren als nostres serveis, que, a més de patir discriminacions socials i econòmiques, en molts casos són víctimes de violència i d'una forta marginació pel fet de ser dones.

M'agradaria que la política social d'aquest nou país que desitgem superés aquesta realitat injusta que discrimina amb freqüència la meitat de la població i que, d'una vegada per sempre, es reconeguessin els mateixos drets a totes les persones, siguin homes o dones.

Presidenta d'Entitats Catalanes d'Acció Social (ECAS).

CDC I PP, DUES CARES DE LA MATEIXA MONEDA

Tot i que quasi no hi ha cap partit que se’n pugui deslliurar, està clar que els dos partits que més sintonia tenen amb la corrupció d’aquest país són el PP i CDC.  

Curiosament, ja fa anys, més d’una dècada i tal vegada dos, quan sortien rànquings dels partits que més donacions rebien, ja eren aquest dos partits els que l’encapçalaven i, a part d’això, la majoria eren anònimes... Què vol dir això? Què qui dóna, alguna cosa espera a canvi... L’altruisme està renyit amb els negocis i la política.

Dimecres va ser un d’aquells dies intensos informativament parlant. Pel matí, la Guardia Civil va tornar a escorcollar la seu de Convergència, de CatDem (una de les fundacions lligades al partit de Mas), de Infraestructures.Cat (l’antic Gestor d’Infraestructures –GISA), així com alguns ajuntaments relacionats amb el partit nacionalista i ara independentista...

En alguns d’aquests llocs, el benemérito cuerpo, s’hi va estar més de 12 hores, per al final, emportar-se la mateixa documentació que ja es va endur a l’anterior registre, segons el portaveu de CDC. Mentre l’altra vegada es van emportar la documentació original, ahir se’n haurien emportat una còpia destinada al Tribunal de Comptes. Ràpidament va sortir Mas dient que s’estava fent una caça major contra el seu partit i ell mateix...  

Què Convergència i gent molt propera (fills de Pujol, amics d’aquests, germans o amics d’alguna conseller, etc.) s’emportaven comissions per adjudicar obres o fer de mitjancers, és de domini públic i en alguns casos s’ha pogut demostrar de que era així. Si ho recordeu, ja ho va denunciar Pasqual Maragall al Parlament, tot i que, per a salvar l’Estatut que s’estava tramitant i que no comptava amb el suport d’ERC, va haver de desdir-se per a que Convergència li seguís donant suport.

L’altra notícia es va anar anunciant durant tot el dia i crec que va veure la llum a les 10 de la nit (una hora d’aquelles que a la televisió li diuen prime time) Va ser llavors, quan el diari digital eldiario.es que dirigeix el periodista Ignacio Escolar (director de Público quan aquest diari es venia als quioscs) va publicar la confessió que li hauria donat Correa, el capitost de l’entramat Gürtel, en primícia per als seus socis. Simultàniament, Escolar era entrevistat al programa el Intermedio de la Sexta que, com sabeu, dirigeix i presenta el Gran Wyoming.  Abans de començar l’entrevista van anunciar que s’havia rebut un correu de Correa dient que tot era fals i que mai li havia entregat cap declaració a Escolar. El periodista es va reafirmar en que havia rebut de Correa una declaració (insisteixo, està penjada a la web de eldiario.es) on donava noms i dates... De no ser veritat, quin interès hauria tingut Escolar per publicar i explicat tota allò?  

Durant l’entrevista, el director de el diario.es va explicar que Correa se relacionava, sobretot, amb Bárcenas al principi del govern d’Aznar i quan aquest només era el gerent del PP. Però tal com va dir Escolar, hi falta algú més...

-Cap dels dos tenien capacitat per a publicar al BOE...

Es a dir: ni Correa ni Bárcenas podien decidir quines infraestructures s’havien de fer i a qui les adjudicaven. Per tant, un d’ells era l’encarregat de buscar les empreses que farien les obres a canvi de donar comissions (que, segons les declaracions de Correa, li donava a Bárcenas, després de quedar-se’n la part corresponent) i l’altre feia de recaptador per algú... Qui era aquest algú? Segur que ho estàs pensant...

Sé li va preguntar a Escolar el motiu del perquè Correa s’havia fet enrere. Va explicar el periodista que amb la declaració volia col·laborar amb la fiscalia per a reduir el temps de la seva condemna (més de 100 anys, encara que amb la legislació espanyola només se’n fan 30 i després es pot rebaixar gràcies als beneficis penitenciaris)

Ara bé, va dir que no s’atrevia a dir el que publicava la revista Interviu dilluns que es va fer enrere perquè hauria rebut un cotxe ple de bitllets...  

Algun partit al govern (aquí i allà) serà capaç d’acabar amb la corrupció? S’ha de ser molt honrat per a veure passar els diners i les oportunitats per davant d’un i no tenir la temptació d’allargar la ma.